Foto Claustre del Convent de Sant Domingo

55è Festival de Pollença
 

De la mà del seu director artístic, el músic Joan Valent, es presenta aquesta nova edició del Festival, incidint en la característica que va provocar el seu naixement: la música. Música, en majúscules, música com a element de celebració, música com a excusa per a la trobada anual, al Claustre de Sant Domingo, dels amants de la cultura, de l’art i de la convivència.

La música americana del segle XX, Gershwin i Bernstein, protagonitza el primer dels nostres concerts. L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, la nostra orquestra, conduïda per un gran director espanyol, Ángel Gil-Ordóñez —resident als Estats Units, on desenvolupa un remarcable treball—, acompanya un dels mes grans pianistes internacionals, Michel Camilo. Quin privilegi sentir la Rhapsody in Blue de la mà d’aquesta confluència d’artistes!

També dels Estats Units, ens arriba el Kronos Quartet. No es pot entendre l’esforç que en molts escenaris del món s’està fent per la reivindicació de la creativitat musical contemporània sense el treball d’aquest quartet. Un concert del Kronos és sempre una experiència de descobriment de nous autors i de noves músiques, així com una excel·lent oportunitat de gaudir d’una interpretació magistral.

El segle XX torna a ser present, també, amb la invitació feta a tres joves intèrprets, dos d’ells mallorquins, d’acostar al nostre claustre la música de Stockhausen. Mantra, fusió de piano i electrònica, queda a disposició del públic de Pollença per a que jutgi la validesa d’aquesta música i trobi el lloc que li correspon en el repertori particular de cada oient.

Mendelssohn i el Romanticisme criden a la nostra porta en dues propostes d’excepció. Els Solistes de la Filharmònica Txeca, tradició i sentiment centreeuropeu, acompanyen el nou valor emergent de la interpretació del nostre país, Judith Jáuregui, amb un concert molt poc usual en els escenaris: piano i cordes, harmonitzades, fluint d’una manera especial. I Daniel Hope, gran amic del Festival, ens porta la seva última plataforma de creació, l’Orquestra de Cambra de Zuric, perfecció i força, amb Mendelssohn també, però acompanyat en el concert per Bach, Grieg i Elgar, i de la mestria d’un altre conegut de Pollença, Sebastian Knauer.

Quan la mediterraneïtat esdevé música, trobem sens dubte Nàpols i el Barroc, i ningú com Antonio Florio i el seu conjunt per a representar-la. La veu de Valentina Varriale i la interpretació de la Cappella Neapolitana Antonio Florio (anteriorment anomenada Cappella della Pietà de’ Turchini) ens fan evident que la Mediterrània uneix, no separa, i què, a través de la història, Mallorca i Nàpols han estat més properes del que la geografia determina.

Completa el programa d’enguany l’obligat present als més petits, el nostre públic futur. Des del Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona, ens arriba Ma, me, mi... Mozart!, un divertit espectacle per a tota la família que ens farà conèixer i gaudir de la música del compositor salzburguès des d’una mirada contemporània.

El programa està servit. S’ha elaborat amb molta il·lusió i moltes ganes i ja hem començat a pensar i treballar en l’edició de l’any vinent, per fer una proposta encara més atractiva.

Foto Joan Valent

Joan Valent,
Director Artístic

Joan Valent (Palma, 1964), compositor mallorquí, format musicalment amb estudis de violoncel, piano, anàlisi, composició i direcció a Palma de Mallorca, Barcelona i Los Angeles.

L’any 1987 estrena la seva primera obra Mort a la paraula per a piano, violí, clarinet i mezzosoprano. A Barcelona amplia estudis amb els compositors Carles Guinovart, Joan Guinjoan i David Padrós. Assisteix a classes de composició, anàlisi musical, orquestració i instrumentació, així com de violoncel, piano i direcció. En aquest període estrena les obres Proporcions Litogràfiques (quartet de corda), Peça per orquestra, Wind Dancers (orquestra), Quartets de corda 1 º i 2 º (quartet de corda), Lacrimae (duo de violoncels), Kose (violoncel), entre d’altres.

Poc després, es trasllada a Los Angeles (Califòrnia), on realitza cursos de composició clàssica, film scoring i direcció d’orquestra a la Universitat de Los Angeles (UCLA), sota la tutela del compositor Aurelio de la Vega, catedràtic de composició a la Universitat de Nordrighe (CSUN). Durant la seva estada, rep diferents encàrrecs de diverses forma-cions orquestrals i de cambra.

A partir de 1993 comença a estrenar les seves obres al voltant del món. Aquest mateix any, rep l’encàrrec de Michael Douglas per a la creació i estrena de l’obra Fugir del segle (emesa a TVE). Durant aquesta època estrena obres com Passio et Mors (orquestra), Quartets 3r, 4t, 5è (quartet de corda), Metallum Ballenae (sis percussionistes simfònics), Neptú I l’infant no nat (percussió i electrònica), Fugir del segle (soprano, narrador i orquestra), Dipòsits (quatre quartets i electrònica), i Desideratum.

Així mateix, comença la seva col·laboració com arranjador i compositor simfònic amb artistes d’altres gèneres musicals: Luis Eduardo Aute, Luz Casal, Pedro Gue-rra, Amancio Prada, José Antonio Ramos, Tam Tam Go, Stephan Micus, Bunbury, Malcom Scarpa, Pablo Guerrero, Els Panchos, Suso Saiz, Maria del Mar Bonet, Montserrat Caballé i Joan Manuel Serrat. Durant aquesta etapa elabora obres com Hastula Regia (veus, percussió i corda), In Memoriam (steel drum i corda), Europa (violí), String Islands (orquestra de corda), Sarrià (veu i corda), L’Evangeli segons un de tants (orquestra, cors i solistes), Mort d’un poeta (concert per a violoncel), Homes, Cavalls i Bous (percussió, veu i corda), Concert per timple i orquestra (timple solista i orquestra), i Suite de Mararía (orquestra).

El 1996 fixa la seva residència a Madrid. Rep encàrrecs de diferents orquestres del món, i funda el grup Ars Ensemble, amb qui gravarà en directe el disc Ars (Iber-autor). Comença a escriure música per a cinema en produccions com Súper agents a Mallorca Deliris d’Amor, El conductor, Mararía, El Viatge de Arian, Casa’t amb mi Maribel, Massa Amor i Marujas Asesinas.

A partir de la publicació del disc Ars (desembre de 2000), comença a presentar el seu directe, i és nominat per als Premis de la Música (en la categoria de noves músiques), i participant en diferents festivals nacionals i internacionals: Setmana d’Autor (Madrid), Noves Músiques al Museu de la Ciutat (Madrid), Midem (Cannes-França), Festival Noves Músiques (Burgos), La Mar de Músiques (Cartagena), Festival Internacional de Rimini (Itàlia), Festival dels Castells (Terol), II Festival Internacional de Jazz (Galapagar-Madrid), Mercat de Música Viva de Vic (Barcelona), València, Lleó, Múrcia...

Seguint amb la seva faceta d’arranjador i compositor, grava amb Ars Ensemble l’últim disc de Maria del Mar Bonet, Raixa (World Muxxic), a més de la gravació de cinc concerts (del 25 al 30 juliol 2001 a la Plaça del Rei de Barcelona). Per aquest treball aconsegueix el Premi al Millor Àlbum de Folk i Millor Àlbum en Català, així com una nominació a Millor Arranjador en la Sisena Edició dels Premis de la Música (maig 2002). El 30 d’abril de 2002 surt a la venda el seu nou treball discogràfic Ensems (World Muxxic). També es publica a Bèlgica, on participa en la XXVII edició del prestigiós Festival Sfinksas, i a Holanda.

Des de l’any 2002 fins als nostres dies ha realitzat diverses estrenes de música simfònica, coral i instrumental. Destaquen quatre produccions de CD amb Montserrat Caballé (dos d’aquests àlbums van guanyar un Premi Grammy). Al mateix temps, continua amb la realització de bandes sonores de diferents pel·lícules com: Pablo G. del Amo, El viatge vertical, La bicicleta, La Caixa, Serrallonga, El cònsol de Sodoma... També publica un DVD del seu concert per a violí, Les Quatre estacions a Mallorca, un CD amb obres per a violí, piano i electrònica, Insula Poètica, la creació musical del ballet Voleu per a la companyia Fullaraca Dansa, el ballet Carmen per a la companyia de Sara Baras, i moltes altres gravacions i produccions per a diferents arranjaments de pop, clàssic i flamenc.

Durant l’any 2010 poden destacar-se alguns projectes com: How much does your building weigh, Mr Foster? (documental), La Riera (sèrie TV3), Cántame (RTVE musical) i Un Baccio a Roma (documental).

L’any 2012 és nomenat director artístic del Festival de Pollença on desenvolupa un projecte de canvi total d’objectius i continguts tot ampliant les activitats tradicionals, els concerts de música, amb altres disciplines com la literatura, el cinema o les arts plàstiques. És en aquest context que convida al Festival noms importants de la creació contemporània com Michael Nyman, Donna Leon, The World Orchestra, etc. En el marc de la inauguració del Festival s’estrena mundialment la seva obra Foster Symphony.

La seva tasca com a compositor simfònic i per a cinema du a Joan Valent a estrenar produccions internacionals arreu del món. Ha estat guardonat amb el Premi Platino, el Premi Fènix i el Premi Gaudí, i ha rebut una nominació als Premis Goya.

Des de 2013 resideix a Ciutat de Mèxic i treballa a Los Ángeles, Califòrnia, on compon la música per a films de González Iñárritu i Sean Penn, entre d’altres directors.

De la seva tasca a Pollença com a director del Festival, Daniel Hope va dir: “... pel Festival de Pollença han passat personatges que han deixat una empremta de gran calat que l’han convertit en un dels festivals més atractius i dinàmics del món.”

Logo Festival de Pollença

El Festival de Pollença
 

El Festival de Pollença va iniciar el seu recorregut l’any 1962 per iniciativa del distingit violinista anglès Philip Newman.

Al llarg d’aquesta trajectòria de cinquanta-tres anys ininterromputs i sota la direcció artística de grans figures —els violinistes Philip Newman i Eugen Prokop, el baríton Joan Pons i, actualment, el compositor Joan Valent—, el Festival ha consolidat el seu prestigi internacional i s’ha convertit en una de les cites ineludibles dels mesos d’estiu, tant per als residents com per als que ens visiten i desitgen gaudir de la música en tots els seus aspectes i expressions.

Tradicionalment s’ha celebrat durant les nits dels mesos de juliol i agost, en el marc del claustre del Convent de Sant Domingo, amb una programació pulcra i exigent realçada per la reconeguda i elogiada acústica del recinte.

Des de l’any 2013, ja sota la direcció del reconegut compositor mallorquí Joan Valent, el Festival, fidel a la seva tradició, permet gaudir del més ampli ventall d’expressions musicals – els pilars clàssics, la contemporaneïtat o mostres tradicionals d’indrets pràcticament desconeguts- juntament amb altres expressions artístiques, com la literatura o el cinema.

Són gairebé vuit-cents artistes de primer ordre els qui conformen la història d’aquest esdeveniment, de nacionalitats i estils tan diversos com ara la Gran Orquestra de la Ràdio Soviètica, l’Orquestra Nacional de França, la Pittsburgh Symphony, Lord Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropòvitx, Lorin Maazel, Mischa Maisky, Ara Malikian, Maria João Pires, Monserrat Caballé, Ainhoa Arteta, José Mercé, Ravi Shankar, Goran Bregović, Miguel Poveda, Roger Hodgson, Sven Helbig, Michael Nyman (qui va compondre una obra per encàrrec, estrenada al Festival), Fazil Say, Ute Lemper, Daniel Hope, Estrella Morente..., i un seguit de nombroses figures de relleu excepcional.