PROGRAMA DE MÀ
Dissabte, 6 d’agost · 22.00 h
Claustre del Convent de Sant Domingo
CAPPELLA NEAPOLITANA ANTONIO FLORIO
(Antiga Cappella della Pietà de’ Turchini)
VALENTINA VARRIALE, soprano
ANTONIO FLORIO, director

Aquest concert uneix dues de les demandes del nostre públic i dues opcions artístiques alhora: la música barroca i la veu. Es tracta d’una gran oportunitat de gaudir d’un dels ensembles barrocs més importants del panorama actual: la Cappella Neapolitana Antonio Florio, abans Cappella della Pietà de' Turchini. El seu director i fundador, Antonio Florio, es troba entre els més significats especialistes del gènere. Valentina Varriale, un valor sòlid de la lírica, s’afegeix a la proposta per completar la nit.

PROGRAMA

SALVE REGINA


Primera part

Salve Regina per a soprano i instruments d’Orazio Benevoli (1605-1672)

Simfonia a 3 violins en la menor de Nicola Fiorenza (1700ca-1764)

Largo – Allegro – Largo – Allegro

Salve Regina per a soprano i cordes de Leonardo Leo (1694-1744)


Segona part

Salve Regina en la menor per a soprano i cordes de G. B. Pergolesi (1710-1736)

Concert en re major per a violí, cordes i continu, op. 3, núm. 9, RV 230, d’Antonio Vivaldi (1678-1741)

Allegro – Larghetto - Allegro

Salve Regina per a soprano, violí i cordes, RV 617, d’Antonio Vivaldi

Duració aproximada: 1h i 30' (pausa de 15 minuts inclosa)



MÚSICS


1r violí:
Alessandro Ciccolini

Violins I:
Paolo Cantamessa, Giovanni Rota

Violins II:
Patrizio Focardi, Nunzia Sorrentino, Massimo Percivaldi

Viola:
Rosario Di Meglio

Violoncel:
Alberto Guerrero

Contrabaix:
Giorgio Sanvito

Orgue:
Patrizia Varone

Foto Valentina Varriale
Valentina Varriale

Diplomada amb les més altes qualificacions pel Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols, Valentina Varriale va començar molt jove la seva carrera com a solista, i participà ja el 2001 en dues produccions de la Tardor Musical del Teatre San Carlo de Nàpols.

Ha interpretat el paper de Messo a l'òpera Statira principessa di Persia de Francesco Cavalli, amb l'orquestra barroca Cappella Della Pietà de 'Turchini (coneguda actualment com Cappella Neapolitana Antonio Florio). El 2004 va guanyar el Concurs Internacional de Música Barroca Francesco Provenzale en la seva segona edició i el mateix any va cantar el paper d'Armindo a Partenope, sota la direcció d'Antonio Florio. El 2005 va col·laborar amb Sonatori de la Gioiosa Marca, cantant l’Stabat Mater de Pergolesi, sota la direcció del mestre Dantone.

Ha treballat, entre d'altres, amb Jordi Savall a Orfeo i Vespro della beata Virgine de Monteverdi, amb Rinaldo Alessandrini al Festival d'Ambronay, amb Peter Kopp a nombrosos festivals europeus i col·labora habitualment amb Antonio Florio.

El 2007 va obtenir el primer premi a la segona edició de Musica Vocale da Camera al conservatori San Pietro a Majella. També li han estat atorgats altres guardons, com el primer premi del concurs Benvenuto Franci a Pienza (2010), el primer premi del Vincenzo Bellini de Caltanissetta (2011) i el primer premi per unanimitat del jurat en el concurs Internacional Puccini a Torre del Lago (2012).

Particularment interessada en el repertori vocal dels segles XVII i XVIII, ha seguit les classes magistrals de cant barroc de la soprano Roberta Invernizzi, de cant líric de Mirella Freni i de perfeccionament amb Lella Curbelli i June Anderson. Actualment estudia amb la soprano Maria Ercolano.
Foto Cappella Neapolitana Antonio Florio
Cappella Neapolitana Antonio Florio

L'agrupació, fundada el 1987 per Antonio Florio, coneguda fins el 2010 com Cappella Della Pietà de 'Turchini i, més tard, com I Turchini di Antonio Florio, ha estat rebatejada el 2016 com Cappella Neapolitana Antonio Florio. Està integrada per instrumentistes i cantants especialitzats en la interpretació del repertori musical napolità dels segles XVII i XVIII i en la recuperació de compositors oblidats. L'originalitat dels seus programes i el rigorós respecte per la praxi interpretativa barroca fan de Ia Cappella Neapolitana una de les formacions més destacades de la vida musical italiana i europea.

L'agrupació ha rebut invitacions per actuar a escenaris tan importants com l'Accademia di Santa Cecília de Roma, el Teatre San Carlo de Nàpols, el Palau de la Música de Barcelona, ​​la Berliner Philharmonie, la Wiener Konzerthaus, el Teatre Lope de Vega de Sevilla, l’Associazione Scarlatti de Nàpols i el Teatre La Monnaie de Brussel·les, i ha actuat en els el festivals de música antiga més importants d’Europa.

Al llarg dels anys, la formació ha acumulat un ric repertori d'obres dutes a escena o interpretades en versió concert, entre elles es poden destacar: Il Disperato innocente de Boerio; Dido i Enees i The Fairy Queen de Purcell; Festa napoletana, La Statira principessa di Persia i Montezuma de Ciccio De Majo; l'estrena en temps moderns de La Partenope de Vinci; La finta giardiniera d’Anfossi; Restituita al trono de Domenico Scarlatti; La Salustia de Pergolesi i Aci, Galatea e Polifemo de Händel.

L’activitat discogràfica del conjunt és particularment intensa, amb la producció de set CD per al segell Symphonia dedicats a inèdits del repertori barroc napolità, que li han fet merèixer importants premis de la crítica internacional. A partir de 1996, l'ensemble va gravar per a la prestigiosa Opus 111-Naïve de París, on van publicar quinze títols de la col·lecció Tresors de Nàpols. D’entre els nombrosos reconeixements podem assenyalar el Premi del diari Le Monde, el Premi Vivaldi, el Premi Franco Abbiati, tres Diapason d'Or, el Premi Charles Cros i el Timbre de Platine. Per a Glossa, el conjunt ha gravat l’Adoratione de ‘Maggi de Cristofaro Caresana (premi discogràfic Christmas Choice de BBC Music Magazine 2010), Tenebrae i, recentment, Concerts napolitans per a violoncel, amb Giovanni Sollima com a solista.

Durant el 2009, el conjunt es va centrar en la preparació de l'òpera Partenope de Vinci en coproducció amb l'INAEM espanyol i en una llarga gira italiana amb l’Stabat Mater de Pergolesi. Per gener de 2010, l'orquestra va interpretar l'estrena en temps moderns d’Orfeu i Eurídice de J. J. Fux. Els anys 2012 i 2013 va actuar a la Konzerthaus de Viena, al Teatre Calderón de Valladolid amb L'Incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb direcció escènica d'Emilio Sagi, a la Laeiszhalle d’Hamburg, a la Philharmonie de Colònia i a l'Auditori per a la Setmana de Música Religiosa de Cuenca, a més de concerts a Luxemburg, Holanda i França.

Per gener de 2015 el conjunt va realitzar una extensa gira per les illes Canàries, dins el Festival de Música de Canàries.

Foto Antonio Florio
Antonio Florio

Antonio Florio, nascut a Bari, Itàlia, va rebre una formació clàssica; es dedicà a l’estudi del violoncel, el piano i composició al conservatori de la seva ciutat natal sota la direcció de Nino Rota. Després de la seva graduació, aprofundeix en l'estudi dels instruments antics i de la pràctica interpretativa barroca. El 1987 va fundar el conjunt Cappella Della Pietà de’ Turchini (avui conegut com Cappella Neapolitana Antonio Florio) i des de llavors es va dedicar en cos i ànima tant a l'activitat concertística com a una intensa investigació musicològica, explorant sobretot el repertori de la música napolitana dels segles XVII i XVIII i recuperant en aquest àmbit veritables obres mestres de l'òpera absolutament inèdites per tal de presentar-les en els més prestigiosos teatres europeus i italians. Entre els nombrosos títols redescoberts per Florio podem citar: La colomba ferita (1670), Il Schiavo di sua moglie (1671) i La Stellidaura vendicante (1674) de Francesco Provenzale; Il disperato innocente de Francesco Boerio (1673); La finta cameriera de Gaetano Latilla (1767); Li Zite'n galera de Leonardo Vinci (1722); Il Pulcinella vendicato de Giovanni Paisiello (1767); La Statira de Francesco Cavalli; i Motezuma de Francesco de Majo (1765).

D’entre els seus projectes dels últims anys destaquem la recuperació i revisió de l'òpera seriosa de Leonardo Vinci La Partenope. El 2005es dedicà al redescobriment i revisió de l'òpera La finta giardiniera de Pasquale Anfossi. El 2006 va dirigí el seu conjunt en el prestigiós festival Anima Mundi de Pisa, interpretant el programa Festa Napoletana, concert que oferiria després en una gira per quatre ciutats xineses.

El 2008 va dirigir l'òpera Alidoro de Leo, espectacle que va ser recollit en un DVD i que va merèixer el prestigiós premi Diapason d'Or per la seva posada en escena. El mateix any li va ser lliurat a Oviedo el premi Luis García Iberni a la Millor Direcció Musical amb motiu de la primera interpretació en temps moderns de l'òpera Ottavia restituita al trono de Domenico Scarlatti. El 2009 va dirigir Acis, Galatea e Polifemo de Händel al festival MITE, al Teatre Regio de Torí i en el restaurat Teatrino di Corte di Palazzo Reale a Nàpols. El 2010 va dirigir l'òpera Orfeu i Eurídice de Fux a la Konzerthaus de Viena, l'orquestra barroca Casa da Musica de Porto en diverses ocasions i la Simfònica de Galícia a la Corunya el 2011 i 2013. El 2015 ha tornat al Konzerthaus de Viena per dirigir Dorimena e Tuberone de Francesco Conti i també ha dirigit L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb direcció escènica d'Emilio Sagi, al Teatre Calderón de Valladolid.