PROGRAMA DE MÀ
Dimarts, 9 d’agost · 22.00 h
Claustre del Convent de Sant Domingo
ORQUESTRA DE CAMBRA DE ZURIC
DANIEL HOPE, violí i direcció
SEBASTIAN KNAUER, piano
WILLI ZIMMERMANN, concertino

És el tercer any consecutiu que Daniel Hope es presenta al Festival de Pollença. Aquestes tres actuacions de Hope es poden considerar com un cicle, com una residència important, atès que premsa i públic ho han determinat així. En aquesta ocasió actua amb la formació de la qual acaba de ser nomenat director. Aquesta és sens dubte una molt bona ocasió per veure l'evolució i la capacitat d'un dels més grans solistes europeus de l'actualitat.

PROGRAMA


Primera part

Suite Holberg, op. 40, d’Edvard Grieg

1. Praeludium (Allegro vivace)
2. Sarabande (Andante)
3. Gavotte (Allegretto)
4. Air (Andante religioso)
5. Rigaudon (Allegro con brio)

Concert per a piano núm. 1 en re menor, BWV 1052, de J. S. Bach

Allegro – Adagio – Allegro

Segona part

Serenata per a cordes, Op. 20, d’Edward Elgar

Allegro piacevole – Larghetto - Allegretto

Concert per a violí en re menor, MWV O 3, de Felix Mendelssohn

Allegro – Andante – Allegro

Duració aproximada: 1h i 40’ (pausa de 15 minuts inclosa)

Foto Daniel Hope
DANIEL HOPE

El violinista britànic Daniel Hope ha actuat arreu del món durant els últims vint-i-cinc anys. És elogiat per la seva versatilitat musical i per la seva dedicació a causes humanitàries. Guanyador el 2015 del Premi Cultural Europeu de Música, prèviament concedit a Daniel Barenboim, Plácido Domingo i l’Orquestra Filharmònica de Berlín, Hope actua com a solista amb grans orquestres i directors de tot el món, i dirigeix diversos conjunts mentre interpreta amb el seu violí. Artista exclusiu de Deutsche Grammophon des de 2007, a partir de la temporada 2016/17 Hope es convertirà en director musical de l’Orquestra de Cambra de Zuric, com a successor de Sir Roger Norrington.

Daniel Hope va inaugurar la temporada 2015/16 amb l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig, va dirigir i tocar amb l’Academy of St. Martin in the Fields, i va fer recitals al Théâtre des Champs Elysées de París i al Wigmore Hall de Londres. Durant aquesta temporada, actuarà amb l’Orquestra de Cambra de Zuric, la New Century Chamber Orchestra i l’Orquestra Nacional d’Espanya.

Per febrer de 2016 va veure la llum el seu desè àlbum per a Deutsche Grammophon, My Tribute to Yehudi Menuhin. És un homenatge molt personal al seu mentor, amb qui va tocar en més de seixanta ocasions, inclosa la seva última aparició en públic el 1999. Hope és el curador d’un any de concerts dedicats a Menuhin, des de Seül a San Francisco, inclòs el Festival Menuhin per abril de 2016 a la Konzerthaus de Berlín.

Daniel Hope és un dels artistes clàssics més prolífics del món, amb més de vint-i-cinc àlbums gravats. Els seus enregistraments han guanyat el Deutsche Schallplattenpreis, el Diapason d’Or, l’Edison Classical Award, el Prix Caecilia, sis premis ECHO-Klassik i nombroses nominacions als Grammy. El seu àlbum amb el Concert per a violí en mi menor i l’Octet en mi bemoll major de Mendelssohn, amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, va ser escollit com un dels millors de l’any pel New York Times. El seu enregistrament del Concert per a violí d’Alban Berg va ser escollit com a "millor opció de tots els enregistraments disponibles" per la Gramophone Magazine. El seu enregistrament de Vivaldi Recomposed de Max Richter, que va aconseguir el número u en més de vint-i-dos països, és, amb 130.000 còpies venudes, una de les gravacions clàssiques de més èxit dels últims temps.

Nascut a Sud-àfrica, Hope va créixer a Londres i va estudiar violí amb Zakhar Bron. Actualment, Hope interpreta a les sales i festivals més importants del món: des del Carnegie Hall al Concertgebouw, des de Salzburg a Schleswig-Holstein, d'Aspen als Proms de la BBC o al Tanglewood Music Festival. Ha treballat amb directors com ara Kurt Masur, Kent Nagano i Christian Thielemann, així com amb les orquestres simfòniques més importants del món, com les de Boston, Chicago, París, Londres, Los Angeles o Tòquio. Entusiasta de la música contemporània, Hope ha encarregat més de trenta obres i està en contacte directe amb compositors com Alfred Schnittke, Toru Takemitsu, Harrison Birtwistle, Sofia Gubaidulina, György Kurtág, Peter Maxwell-Davies i Mark-Anthony Turnage.

Hope toca el Guarneri del Gesù de 1742 que va tocar Lipiński, cedit generosament per una família anònima d'Alemanya. Viu amb la seva família a Berlín.

Foto Sebastian Knauer
Sebastian Knauer

Donà el seu primer concert de piano als 14 anys. La seva intensa musicalitat, que caracteritza el seu estil únic d'interpretació, li ha donat moltíssims èxits i ha col·locat el seu nom en el panorama internacional musical. Ha actuat en més de cinquanta països dels quatre continents, en els més importants escenaris, com la Konzerthaus i la Philharmonie a Berlín, la Philharmonie de Colònia, la Gewandhaus de Leipzig, el Concertgebouw d'Amsterdam, el Wigmore Hall londinenc, el Théatre des Champs-Elysées de París, el Tonhalle de Zurich, la Konzerthaus de Viena, l'Auditori de Barcelona, la Sala Verdi de Milà, el Lincoln Center de Nova York, el Herbst Theater de San Francisco, etc.

Durant molts anys ha col·laborat amb el seu íntim amic, el director Sir Roger Norrington, i el 2006 Warner Classics publicà l'obra completa de Mozart amb la Camerata de Salzburg. Cinc anys més tard va gravar per Berlin Classics “Bach & Sons”, aquesta vegada amb l'Orquestra de Cambra de Zuric. Aquest enregistrament també va obtenir l'aclamació internacional. Entre les crítiques destaca la de la revista alemanya Stern amb “brillant”, la del Neue Zürcher Zeitung amb “fantàstic” i la de Die Presse, Viena, amb “excel·lent”.

Sebastian Knauer ha col·laborat amb directors com Fabio Luisi, Thomas Hengelbrock, Neeme Järvi, Vladimir Fedosseyew, Vladimir Spivakov, Ingo Metzmacher, John Axelrod, Jesús López Cobos, Simone Young, Michael Sanderling, Philippe Entremont i Jaap van Zweeden, i amb orquestres com la Dresdner Staatskapelle, la Simfònica de Bamberg, la NDR Symphony, la Konzerthaus Orchestra Berlin, la Filharmònica i Simfònica d’Hamburg, l’Orchèstre Les Siècles, la Reial Filharmonia de Galícia, la New York City Opera Orchestra, la Russian National Philharmonic, la Filharmònica de Shanghai, la Chamber Orchestra of Europe i les orquestres de cambra de Basilea, Viena i Tel Aviv.

Un altre aspecte de la seva creativitat són el seus programes musicals com a solista, en els quals revela les connexions existents entre diferents composicions, o molts dels seus projectes en els quals actua amb el seu amic i company el violinista Daniel Hope. El duo és aclamat a Europa, als Estats Units i al Japó, tant pel públic com per la crítica. El CD East meets West (2005) fou reconegut amb dues nominacions als Klassic Echo i els Grammy.

El  seu repertori és excepcionalment extens i polifacètic. Amb el seu CD dedicat al repertori solista de George Gershwin celebrà, el 1998, el centenari del seu naixement, en el qual inclogué la versió per a piano sol de la famosa Rhapsody in Blue. Un altre enregistrament de 2001 inclogué obres dels tres grans compositors nord-americans: Leonard Bernstein, Aaron Copland i Samuel Barber.

Knauer és un entusiasta organitzador d’actes. El 2012 fundà el seu propi festival, el mozart@augsburg, del qual n’és el director artístic. Durant la primera quinzena de setembre ofereix, a la ciutat d’Augsburg, concerts d’artistes i formacions com András Schiff, Menahem Pressler, Philippe Entremont, Sir Roger Norrington, Daniel Hope, Jan Vogler, l’Emerson String Quartet, Lars Vogt, Christian Tetzlaff, l’Artemis Quartet, Hannelore Elsner, Klaus Maria Brandauer, Alfred Brendel, Rudolf Buchbinder, la Zurich Chamber Orchestra i el Vienna Concert-Verein.

Sebastian Knauer ha conservat la seva casa en el seu lloc de naixement, Hamburg, on ha rastrejat les seves arrels fins al segle XVIII, tot i que s’ha convertit en un vertader ciutadà del món.

Foto Orquestra de Cambra de Zuric
Orquestra de Cambra de Zuric

Fundada el 1945 per Edmond de Stoutz, l’Orquestra de Cambra de Zuric és ara un dels principals conjunts d'aquest tipus. Sota la batuta d’Edmond de Stoutz i, més tard, de Howard Griffith i Muhai Tang, el conjunt va establir i consolidar el seu estatus com a orquestra de cambra d'importància internacional. Sir Roger Norrington, personalitat de renom internacional, ha estat director titular de l’orquestra des de 2011 fins a 2015. Amb el desig de dur la seva passió i exploració del repertori barroc un pas més enllà, l'Orquestra ha estat interpretant la seva música usant cordes de tripa i l'arc barroc des de la temporada 2011/12. Daniel Hope serà el director musical de l’Orquestra a partir de la temporada 2016/17.

Les regulars invitacions a participar en festivals internacionals, les actuacions en els principals centres musicals d'Europa i les extenses gires de concerts per diversos països de tot el món donen testimoni de la reputació mundial de l'Orquestra de Cambra de Zuric, i els nombrosos CD aclamats per la crítica documenten el treball artístic del conjunt.

A més de conrear un ampli repertori, que va des del Barroc fins al classicisme i de la música romàntica a la contemporània, l'Orquestra de Cambra de Zuric redescobreix sovint compositors oblidats i col·labora amb músics d'altres gèneres com el jazz, la música popular i l'entreteniment popular. El foment d'instrumentistes joves i futurs amants de la música clàssica és una tasca important per a l'Orquestra, igualment que la col·laboració contínua amb artistes de renom internacional.

Foto Willi Zimmermann
Willi Zimmermann

Nascut a Basilea, Willi Zimmermann va iniciar les seves classes de violí als sis anys. El 1978 va ser admès a la classe de Sandor Zöldy i va finalitzar els seus estudis amb distincions. Va obtenir una beca que li va donar l'oportunitat de continuar els seus estudis amb Sandor Végh i Günter Pichler. De 1985-2007 Willi Zimmermann va ser el director de l’internacionalment aclamat Quartet Amati. Com a concertino principal de l'Orquestra Musikkollegium Winterthur (1992-2010) i concertino de l'Orquestra de Cambra de Zuric des de 2008, ha dirigit l'orquestra en nombrosos concerts, i ha col·laborat amb artistes de renom com Krystian Zimerman, Fazil Say, András Schiff, Rudolf Buchbinder, Heinrich Schiff, Thomas Zehetmair i Sir James Galway. També ha actuat com a cosolista amb Daniel Hope, Giuliano Carmignola, Patricia Kopatchinskaja i molts d’altres músics. A partir d’enguany, Willi Zimmermann dirigeix ​​els Berliner Barock Solisten, el conjunt barroc de la Filharmònica de Berlín.