PROGRAMA DE MÀ
Dissabte, 27 d’agost · 22.00 h
Claustre del Convent de Sant Domingo
MANTRA DE STOCKHAUSEN
ALTER FACE
Tomeu Moll-Mas, piano
Albert Díaz, piano

REACTIVE ENSEMBLE
Remmy Canedo, electrònica

Per tancar el Festival, convidam dos valors de la interpretació mallorquina, l’Ensemble Alter Face, a oferir-nos una experiència musical poc freqüent als escenaris: la fusió del piano i els sons electrònics de Mantra, una obra ja clàssica del repertori de la segona meitat del segle XX. Intèrprets de futur per a un programa actual que expressa el sentir del Festival d’anar més enllà de les propostes clàssiques. És la nostra aposta contemporània, amb músics de Mallorca i de Xile.

PROGRAMA


Mantra de Karlheinz Stockhausen (1928-2007)

Duració aproximada: 1h i 15’ (sense pausa)

Sobre Mantra, de Karlheinz Stockhausen (1928-2007)

Mantra,  per  a  dos  pianos,  dos  moduladors d’anell i  instruments de  percussió (caixes xineses i cròtals), va ser composta entre Osaka ( Japó) i Kürten (Alemanya) el 1970. Amb aquesta obra Stockhausen torna a la música determinada i a la notació convencional després d’haver experimentat amb creacions de caràcter obert o improvisat. Es tracta d'una composició mixta, és a dir, que fusiona instruments acústics amb recursos electrònics (la modulació en anell) que interactuen en viu.

Mantra és una paraula sànscrita derivada dels mots manah (pensament) i trāyate (instrument). El mantra generador d'aquesta obra és una melodia de tretze notes —formada pels dotze sons de l’escala cromàtica— que comença i acaba amb la nota la. Aquesta melodia evoluciona en 156 variacions intervàliques i rítmiques per tal d’explorar infinitat d’aspectes de la idea inicial.

El modulador d’anell ideat per Stockhausen és un aparell analògic que acompanya tota l'obra amb els sons resultants de la multiplicació de dues freqüències: la d’un so propi i les dels sons del piano. El so propi del modulador recorre al llarg de Mantra les tretze notes de la melodia generadora, en tretze períodes que reprodueixen a gran escala el microcosmos melòdic germinal i l’expandeix al màxim.

En la versió d’Alter Face i Reactive Ensemble fem aquest procés analògic amb mitjans digitals: un programari dissenyat per Remmy Canedo crea la modulació d'anell amb l’ajut d’un ordinador central connectat a dues tauletes, una per a cada pianista, que permeten controlar des de l'escenari les freqüències i la resta  de  paràmetres  d'un  modulador  virtual.  Vàrem  estrenar  aquesta  versió  al festival Musik der Jahrhunderte Stuttgart per desembre de 2014.

Imaginam Mantra com una gran estructura sonora tridimensional en què un germen melòdic s'expandeix horitzontalment al llarg de la seva durada, i verticalment en les espurnes de sons projectades per la modulació d'anell. Repeteixen el Mantra els instruments acústics a la terra, com a fórmula màgica de meditació, i els mitjans electrònics el converteixen en reverberació
còsmica que transforma el so real en vibració transcendent.


Alter Face piano ensemble
Foto Tomeu Moll-Mas
Tomeu Moll-Mas

Tomeu Moll-Mas és un pianista mallorquí nascut a Pòrtol. Entre els seus professors hi destaquen Albert Díaz, Jean-Pierre Dupuy i Josep M. Colom. A més, en la seva formació ha estat molt rellevant treballar amb compositors com Marco Stroppa. Ha rebut també els consells d'altres grans creadors com H. Lachenmann, S. Gervasoni, J. M. López López, A. Posadas, etc. Compromès amb els nous llenguatges sonors, ha estrenat multitud d'obres a sales i festivals d'Alemanya, Brasil, Espanya, Finlàndia, França, Regne Unit i Xile.

Interessat en la cocreació i en el diàleg artístic, participa en projectes interdisciplinaris que inclouen la dansa, l'escultura o la videocreació. Entre els seus actuals projectes hi trobam l'obra Peça, per a ceràmica creada en viu, sons electrònics i piano. És membre de les agrupacions Espai Sonor, de València, i Morphosis, de Catalunya, i membre fundador del conjunt de teclats Alter Face, creat l'any 2011. Ha col·laborat amb altres formacions de música contemporània sota la direcció de J. Ph. Wurtz, entre d'altres.

Ha participat en l'enregistrament de diversos CD col·lectius i el 2014 va treure al mercat el seu primer treball propi, titulat De Natura Elèctrica, una investigació performàtica sobre com els mitjans sonors electrònics i digitals donen forma a les estètiques de les músiques actuals. Aquest projecte es nodreix i continua avançant amb nombroses estrenes d'obres per a piano preparat, manipulat i en combinació amb mitjans digitals audiovisuals.

En el seu repertori s'hi compten grans obres de tots els temps com les Variacions Goldberg, de J. S. Bach, la Sonata per a piano de Jean Barraqué o els Vingt Regards sur l'Enfant-Jésus, d'Olivier Messiaen.

Els seus enregistraments han aparegut a Catalunya Música, Ona Mediterrània, Ràdio Nacional d'Espanya, IB3, TVE i a la Ràdio Nacional Finlandesa, entre molts d’altres mitjans.

Treballa com a professor al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca.
Foto Albert Díaz
Albert Díaz

Albert Díaz ve néixer a Palma (Mallorca), ciutat on realitzà la seva formació pianística sota la direcció d’Emili Muriscot. Posteriorment es traslladà a París on efectuà estudis de perfeccionament a l’École Normale de Musique Alfred Cortot, amb el professor Nelson Delle-Vigne.

Obtingué el Primer Premi de Final de Grau de la seva promoció al Conservatori de les Illes Balears, així com el primer premi, per unanimitat del jurat, al V Concurs Internacional de Piano d’Eivissa. També ha rebut un guardó pel comtat de Miami-Dade (Estats Units).

Ha actuat a sales de concert força importants de les quals cal destacar: la Place des Arts de Mont-real, l’Elebash Recital Hall of Graduate Center de Nova York, la Seu de Nacions Unides de Ginebra (Suïssa), l’Accademia di Spagna de Roma, la Sala Alfred Cortot de París i el Teatre Comunale d’Umbria (Itàlia), entre d’altres. També ha actuat a prestigiosos festivals, com el Festival Internacional F. Chopin de Valldemossa, el Festival Internacional Chopin de Caserta a Nàpols i el Festival Paderewsky de Varsòvia.

Ha actuat com a solista amb la Deutsch-Französisches Kammerorchester, amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, amb la Kammerphilharmonie Baden-Würtemberg i amb l’orquestra de cambra Els Solistes de Mallorca.

Ha realitzat concerts a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Àustria, Portugal, Alemanya, Polònia, Estats Units i Canadà.

Compta amb diversos treballs discogràfics, entre ells un CD integral de l’obra de Chopin per a piano a quatre mans, i un triple CD amb la integral de l’obra per a piano del compositor Romà Alís, qualificada per la crítica com a un treball admirable.

Actualment compatibilitza les seves actuacions en públic amb la direcció del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Albert Díaz és Doctor per la Universitat de les Illes Balears.

Foto Remmy Canedo
Remmy Canedo

Remmy Canedo (1982, Santiago de Xile) és compositor, dissenyador de música per ordinador i intèrpret. La seva música explora la manipulació i deformació del so en temps real; l'experimentació i el diàleg entre computadores i intèrprets són la seva característica principal.

Es va llicenciar en Composició a la Universitat de Xile amb la guia de Jorge Pepi Alós; ha estudiat Composició i Informàtica Musical i ha fet el postgrau Konzertexamen de Composició i Informàtica Musical, tots dos amb el professor Marco Stroppa a la Universitat Estatal de Música i Arts Escèniques de Stuttgart.

Participa activament en diversos tallers de composició i música electrònica com ara Matrix11 al Experimentalstudio des SWR Freiburg, Matrix12 a Amsterdam i Varsòvia, els tallers de disseny musical ManiFeste l'Acadèmia de Noves Tecnologies i Informàtica Musical i Cursus 1 i 2 Pràctiques d'Informàtica Musical a l’IRCAM Centre Pompidou.

El seu treball se centra en l'aplicació de la composició algorísmica en temps real com una expansió del concepte de manipulació del so, però en aquest cas aplicada a la partitura, generant xarxes interactives en les quals estan involucrats el procés compositiu, els intèrprets i elements audiovisuals, per tal de generar música multiforme de característiques úniques.

El 2012 va començar a fer instal·lacions audiovisuals interactives amb Tobias Hartmann, col·laboració que va generar l'AVAF (AudioVisualArtFabrik), col·lectiu d'art interactiu. També ha fundat Reactive Ensemble, un conjunt electrònic per a la realització de música electrònica i art multimèdia, actiu des de 2013.