PROGRAMA DE MÀ
Del 28 de juliol al 24 de setembre
Claustre del Convent de Sant Domingo
Exposició

GERARD MATAS
UN PETIT HOMENATGE


Entrada lliure

GERARD MATAS NAURELL
Palma 1945 – Santa Margalida 2016

PINTOR I ESCULTOR. Estudià a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma i a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.

Considerat un dels elements més significatius de l'anomenada “Nova Plàstica Mallorquina” —el moviment de renovació estètica que es produí al llarg dels setanta i que serví per trencar amb una dilatada herència postimpressionista—, la seva obra es caracteritza pel desig d'una constant experimentació formal i la indagació entorn de nous llenguatges, per la qual cosa és difícil referir-se a la seva producció genèrica en termes de cohesió estilística. Ben al contrari, al llarg de tota la seva carrera ha alternat la pràctica de la pintura i l'escultura, i es poden trobar, dins aquests dos àmbits, etapes figuratives i abstractes.

Dins el decenni dels setanta desenvolupà diverses sèries de pintures en les quals el motiu central era una tela retxada; això li permeté desenvolupar un extens conjunt de variants sobre la composició, el color i els jocs de textures. Malgrat les evidents referències naturalistes, en ocasions arribà a aconseguir un alt grau d'abstracció. També dins els setanta travessà una etapa informalista, caracteritzada per l'experimentació matèrica i per una extremada austeritat cromàtica.

El ferro es convertí, posteriorment, en un dels seus materials predilectes. Utilitzant la tècnica de la soldadura, les planxes pintades permetien entreveure —d'entre el joc de buits propiciat per la seva configuració fragmentària, d'inspiració neocubista— la sòlida configuració interna de cada peça, les formes estilitzades de les quals remetien en ocasions a Giacometti i als tòtems d'algunes tribus africanes.

Bona part de l'obra pictòrica que desenvolupà al llarg dels noranta podia enquadrar-se dins l'àmbit de la nova figuració. En determinats moments, l'execució minuciosa i detallista de certes vistes urbanes i paisatges l'apropà estilísticament al realisme fotogràfic, encara que les distorsionades i impossibles postures adoptades pels seus personatges a moltes de les seves composicions, assumien un cert esperit surrealista amb connotacions iròniques i humorístiques.

Hi ha obra seva al Museu de la Solidaritat, a Santiago de Xile, a la Fundació Bartomeu March, al Museu dels Països Catalans, a Banyoles (Girona) i al fons d'art contemporani del Govern Balear, entre d'altres.

(Font: Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Illes Balears. Volum 3, pàg. 109-111)




Va morir el proppassat 15 de maig de 2016. Amb aquesta breu mostra l’Ajuntament de Pollença li vol retre un petit homenatge.