Quan el 2010 Cécile McLorin Salvant va guanyar el prestigiós Concurs Internacional de Jazz Thelonious Monk, el món va poder conèixer per primera vegada la seva increïble destresa vocal. En poc menys d’una dècada, ha passat de ser la favorita de crítics i fanàtics del jazz, a ser la guanyadora de diversos premis Grammy i convertir-se en una veu profètica i intrèpida de la música actual.

Tant en la vida com en la música, el camí de McLorin Salvant ha estat poc ortodox. Filla de mare francesa i pare haitià, es va criar en el ric mestissatge cultural i musical de Miami. Va començar formalment els seus estudis de piano als cinc anys i a cantar amb la Miami Choral Society als vuit. Va créixer en una llar bilingüe i, gràcies a l’extensa col·lecció de discos dels seus pares, va estar exposada a una àmplia varietat musical de tot el món. Si bé el jazz va ser part d’aquest mestissatge, durant els seus anys d’adolescència i joventut es va centrar en cantar música clàssica i a Broadway. Seguint el seu desig d’estudiar a l’estranger, es va matricular a la universitat (Aix-en-Provence, al sud de França), on va estudiar òpera i dret. Irònicament, va ser a França on McLorin Salvant va començar a descobrir de veritat les profundes arrels del jazz i la música americana, guiada per l’instructor i saxofonista de jazz, Jean-François Bonnel. La metodologia de Bonnel com a mentor consistí en incloure la gran quantitat de CD de McLorin Salvant, que contenien el treball de llegendes del jazz i el blues, així com el dels seus col·laboradors menys coneguts. Treballant amb aquests discos, McLorin Salvant va començar a construir els fonaments necessaris per prosperar i ocupar un lloc especial en l’augusta companyia dels seus predecessors.

Tres anys després, McLorin Salvant va tornar als EUA per competir en el prestigiós Concurs Internacional de Jazz Thelonious Monk. Animada per la seva mare, es va inscriure en el concurs sense sospitar el que l’esperava. La cantant de jazz nord-americana, expatriada a França, va sorprendre tothom (inclosa ella mateixa), i s’emportà els màxims honors en el concurs més exigent del món del jazz. Un il·lustre panell de jutges, amb Dee Dee Bridgewater, Dianne Reeves, Kurt Elling, Patti Austin i Al Jarreau, va destacar la seva impecable tècnica vocal, la seva musicalitat innata i els seus dots com a intèrpret de cançons populars. “El teatre es va enfonsar”, informava el Washington Post. No obstant això, com va observar la crítica musical Ann Midgett, “La seva marató tot just acaba de començar”.

Des de 2010, McLorin Salvant s’ha elevat al cim del món de la música i ha recollit elogis i premis. “Té postura, elegància, ànima, humor, sensualitat, poder, virtuosisme, rang, intuïció, intel·ligència, profunditat i gràcia”, va declarar Wynton Marsalis. “Una cantant com ella apareix un cop cada generació o dues”. Ha estat reconeguda en els primers llocs de les enquestes de crítics de DownBeat, en les categories d’Àlbum de Jazz de l’Any i Millor Vocalista Femenina. NPR Music l’ha premiat amb el Millor Àlbum Vocal de Jazz de l’Any i Millor Vocalista de Jazz. El seu àlbum debut, WomanChild (2013), va rebre una nominació als Grammy. I tots els seus àlbums següents, For One to Love (2015), Dreams and Daggers (2017) i The Window (2018) van obtenir premis Grammy com a Millor Àlbum Vocal de Jazz.