THE ACADEMY OF ANCIENT MUSIC

Richard EGARR, director

Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Música aquàtica, HWV 348 – 350  
  • Suite núm. 1, HWV348: I Overture
  • Suite núm. 1, HWV348: II Adagio e staccato
  • Suite núm. 1, HWV348: III Allegro
  • Suite núm. 1, HWV348: IV Andante – Allegro da capo
  • Suite núm. 1, HWV348: V Allegro
  • Suite núm. 1, HWV348: VI Air
  • Suite núm. 1, HWV348: VII Minuet
  • Suite núm. 1, HWV348: VIII Bourrée
  • Suite núm. 1, HWV348: IX Hornpipe
  • Suite núm. 3, HWV350: XVI Minuet
  • Suite núm. 3, HWV350: XVII Rigaudon 1
  • Suite núm. 3, HWV350: XVIII[Rigaudon 2 – XVII [Rigaudon 1 ] da capo
  • Suite núm. 3, HWV350: XIX Minuet 1
  • Suite núm. 3, HWV350: XX Minuet 2
  • Suite núm. 3, HWV350: XXI Gigue 1
  • Suite núm. 3, HWV350: XXII Gigue 2
  • Suite núm. 2, HWV349: XI Allegro
  • Suite núm. 2, HWV349: XII Alla Hornpipe
  • Suite núm. 1, HWV348: X Allegro moderato
  • Suite núm. 2, HWV349: XIII Minuet
  • Suite núm. 2, HWV349: XIV Lentement
  • Suite núm. 2, HWV349: XV Bourrée
  • Concerto Grosso op. 6, núm. 6 en sol menor
Concerto Grosso op. 6, núm. 6 en sol menor,  HWV 324
  • Largo affettuoso
  • A tempo giusto
  • Musette (Larguetto – Allegro – Larguetto)
  • Allegro
  • Allegro
Música per als reials focs d’artifici, HWV 351
  • Ouverture
  • Bourrée
  • La Paix
  • La Réjouissance
  • Minuet
  • Minuet 2

THE ACADEMY OF ANCIENT MUSIC

The Academy of Ancient Music és una orquestra amb una reputació mundial d’excel·lència en la música barroca i clàssica. S’inspira directament en els compositors de la música, i utilitza tècniques històriques, instruments d’època i fonts originals per donar vida a la música en actuacions compromeses i vibrants.

Fundada per Christopher Hogwood el 1973, el conjunt roman a l’avantguarda de l’escena de la música antiga des de fa més de quatre dècades. Richard Egarr es va convertir en el seu director musical el 2006.

L’Acadèmia de Música Antiga sempre ha estat pionera. Es va establir per dur a terme els primers enregistraments britànics d’obres orquestrals utilitzant instruments dels períodes barroc i clàssic i ha publicat més de tres-cents discos, molts dels quals encara es consideren interpretacions definitives; entre els nombrosos elogis als seus enregistraments hi ha els premis Classic BRIT, Gramophone i Edison. Ara ha establert el seu propi segell discogràfic, AAM Records, i s’enorgulleix de ser l’orquestra més escoltada de la seva classe a internet, amb més d’un milió d’oients mensuals a Spotify.

El programa d’educació i divulgació de la AAM, AAMplify, nodreix la propera generació de públic i músics. Amb aquest programa en expansió, que treballa des de l’educació preescolar fins a la superior i més enllà, la AAM s’assegura que el seu treball arribi a la major audiència possible i inspira persones de totes les edats, orígens i tradicions culturals.

La temporada 2019-20 presentà aparicions de Viktoria Mullova, Chen Reiss, VOCES8, Benjamin Appl, Masato Suzuki, Thomas Dunford, Mary Bevan, Alison Balsom, el Cor del King’s College (Cambridge) i els cantants de la BBC. Els seus programes inclouen obres mestres vocals a gran escala com la Passió de Sant Joan de Bach, Il ritorno d’Ulisse in Patria de Monteverdi, Israel a Egipte de Handel i Semele d’Eccles, així com la innovadora estrena moderna de la Missa en sol major de Jan Ladislav Dussek, una peça que no ha vist la llum del dia des de 1811.

La AAM és Conjunt Associat al Barbican Centre de Londres, Orquestra en Residència a la Universitat de Cambridge, The Grange Festival, Festival Internacional de Música d’Estiu de l’Abadia de Milton, Music at Oxford and the Apex, Bury St Edmunds, Soci d’investigació de la Universitat d’Oxford i Soci Artístic de la Milla de la Cultura de Londres.

Richard EGARR

Richard Egarr aporta un alegre sentit de l’aventura i una ment aguda i inquisitiva a tota la seva activitat musical, ja sigui dirigint, dirigint des del teclat, fent recitals, tocant música de cambra i, per descomptat, parlant de música a cada oportunitat que se li presenta.

Director musical de l’Academy of Ancient Music, convidat principal de la Residentie Orkest de La Haia i soci artístic de la St. Paul Chamber, Egarr comença com a director musical de la Philharmonia Baroque Orchestra and Chorale la temporada 20/21, i acabarà amb l’AAM l’estiu de 2021 després d’estar-hi quinze anys al capdavant. Va ser Artista Associat de la Cambra d’Escòcia 2011-2017 i ha dirigit nombroses orquestres simfòniques com la de Londres, la Royal Concertgebouw i l’Orquestra de Filadèlfia. Aquesta temporada Egarr dirigeix ​​un repertori que va des de Bach, passa per Mozart, Dussek, Beethoven i Brahms, i segueix amb Rossini i Elgar; ha actuat com a convidat amb orquestres com la Simfònica de San Luis, la Filharmònica de Luxemburg i la Simfònica de la Ciutat de Birmingham.

Al principi del seu contracte amb l’AAM, Egarr va crear el Cor de l’AAM; les òperes i, en particular, els oratoris de Händel constitueixen el nucli del seu repertori. Va debutar a Glyndebourne el 2007 dirigint una versió escenificada de la Passió segons Sant Mateu. Amb l’AAM al Barbican ha dirigit els cicles de Monteverdi i Purcell, La Finta Giardiniera i (el 2019) Nozze di Figaro – aquesta última també al Grange Festival.

Regularment ofereix recitals de clavicèmbal al Wigmore Hall i al Carnegie Hall, i la seva extensa discografia a Harmonia Mundi inclou obres per a teclat sol de Bach, Haendel, Mozart i Couperin, i últimament discos per a Linn Records de Byrd i Sweelinck. La seva llarga llista d’enregistraments amb l’Acadèmia de Música Antiga inclou set discos de Haendel (Premi Gramophone 2007, premis MIDEM i Edison 2009), i la Passió segons Sant Joan i la Passió segons Sant Mateu de J. S. Bach. El 2019, AAM Records va llançar una nova edició sota la supervisió de Richard de la Passió de Brockes de Haendel, rarament interpretada, per la qual rebé molts d’elogis.

Egarr es va formar com a nen de cor a York Minster, a l’Escola de Música de Chetham a Manchester i com a becari d’orgue al Clare College de Cambridge. Els seus estudis amb Gustav i Marie Leonhardt van inspirar el seu treball en el camp de la música històrica.

NOTES AL PROGRAMA

Bàrbara Duran (Bordoy)

Musicòloga i escriptora

 

AIGUA, FOC I MÚSICA

Imaginau que viatjau en una barcassa i sou transportats, bressolats per les aigües dolces de la marea que puja, Tàmesi amunt, de Whitehall fins a Chelsea, acompanyats dels vostres millors amics i també de la música més deliciosa que pugueu imaginar. Tres hores riu amunt, sense rems; tres hores de sopar festiu, tres hores de tornada mentre cinquanta músics interpreten les suites de la Música aquàtica del mestre Georg Friedrich Händel (1685-1759). Aquesta és la mítica excursió que podríeu haver fet, la mateixa que gaudiren Jordi I i la seva cort per aigües londinenques el 19 de juliol del 1717.

D’aquest esdeveniment en queda un rastre preciós, una col·lecció de tres suites instrumentals que abracen una diversitat de danses que mostren, sobretot, dos fets: la capacitat de la suite —com a forma musical— de recollir diverses estructures formals que alternen els moviments lents amb els ràpids, i també de representar la diversitat d’emocions com la joia dels moments solemnes i cortesans i la immersió en moments més íntims. Així, la Suite en sol major té un format més lleuger —que inclou flautes de bec i cordes— cosa que condueix a pensar que fou interpretada, més aviat, a l’interior i en el context del sopar. No es coneix exactament l’ordre en el qual foren interpretades, però les altres dues suites despleguen combinacions instrumentals de més volum sonor, amb la presència del vent metall, bona prova que els instruments escollits s’havien de projectar a l’exterior.

Tot plegat és una col·lecció de peces que van des de l’aristocràtic minuet fins a danses de mariners, com el hornpipe; una varietat d’aires musicals que divertien a tots, perquè els oients podien detectar referències a músiques de diferents classes socials i indrets geogràfics. Al bell mig de totes les peces, algunes de gran solemnitat i equilibri formal, toquen l’ànima bellíssims fragments lleugers i molt inspirats com el minuet II de la Suite en sol major.

Cal valorar l’habilitat de Händel en la instrumentació, no solament de la Música aquàtica, sinó també de la Música per als reials focs d’artifici. Si anar pel Tàmesi dolçament requeria una barcassa de cinquanta músics tocant —una orquestra enorme en aquella època— cal valorar l’esforç de compondre una música per a uns focs artificials; una música que, d’entrada, se sap que serà interrompuda per l’explosió dels artefactes lumínics i sonors. Diuen les males llengües que Händel va haver d’adaptar, en ambdós casos, l’orquestració in situ; i la veritat és que hom pot imaginar la dificultat d’interpretar aquesta música composta per a exteriors sense comptar amb l’ajuda dels sistemes d’amplificació actuals. En tot cas, Händel era conscient dels entrebancs i va usar totes les eines possibles per tal de fer sentir la seva poderosa música, composta per a glòria i honor de dos dels seus reis —de fet el tercer moviment de la Suite en fa major sembla que és la primera vegada on la trompa fou introduïda en una orquestra anglesa. De la Música per als reials focs d’artifici cal subratllar el seu caràcter encara més solemne i festiu, una música que va encarregar Jordi II en ocasió dels focs artificials celebrats a Greenpark el 21 d’abril del 1749, una banda sonora que acompanya l’esplendor dels règims monàrquics del segle XVIII.

De tota manera, el fet que fossin músiques fetes per a glòria dels monarques regnants no resta valor a una música d’excel·lent factura, sinó que mostra com molts dels compositors d’èpoques anteriors adaptaven les seves creacions a les demandes del mercat, a les demandes de qui era capaç de pagar bé i de difondre el seu art, a les demandes d’una societat que es pot veure compartimentada en estaments de poder absolutistes (des dels ulls actuals), però que no difereixen molt de les condicions que viuen molts d’artistes contemporanis, ofegats entre companyies discogràfiques i contractes inversemblants. A la vegada, aquell desplegament de mitjans el 1717 ha fet història, i així el jubileu d’Isabel II veié, el 2012, un passeig pel Tàmesi molt semblant al de Jordi I. Solament faltava, en aquest darrer cas, la presència inconfusible de Georg Friedrich Händel en una barcassa de músics.

El Concerto grosso en fa major arrodoneix aquest programa; si a les obres anteriors s’ha exhibit el domini de Händel en l’orquestració outdoors, aquest Concerto mostra l’assimilació de les propostes tècniques de l’italià Corelli. El Concert núm. 6 presenta el diàleg entre el concertino i el ripieno; però també és bona mostra de com Händel usa textures diverses —des de l’homofonia més contundent a les seccions fugades— i experimenta amb la transformació d’una mena de sonata da camera que converteix, finalment, en concerto grosso. En tot cas, brillen sempre una tècnica harmònica de factura impecable i la gran inspiració melòdica. Potser Händel assimila, després de molts anys de residència allà, una vella tradició anglesa: la capacitat de crear melodies senzilles de gran bellesa que flueixen de manera natural, com les aigües mateixes d’un riu poderós.

Organitza i patrocina

Amb el suport de

Col·laboren

Mitjà de comunicació oficial

Mitja de comunicació col·laborador

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

info@festivalpollenca.com

T.(+34) 971 899 323 / 674 935 302

Horari oficina

De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

Dijous de 16.30 a 19.00

Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h