preloader logo
dissabte 8 d’agost / 22.00 h

ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

Pablo Mielgo, director
Gustav Mahler (arranj. A. Schoenberg i K. Simon)
Comprar entrades

Programa

Lieder eines fahrenden Gesellen Arranj. Arnold Schoenberg (1874 – 1951)

(Cançons del caminant)

  • 1. “Wenn mein Schatz Hochzeit macht”
  • 2. “Ging heut Morgen übers Feld”
  • 3. “Ich hab'ein glühend Messer”
  • 4. “Die zwei blauen Augen von meinem Schatz”

José Antonio López, baríton


Simfonia núm.4 en sol major Arranj. Klaus Simon (1968)

per a soprano i orquestra de cambra

  • 1. Bedächtig, nicht eilen
  • 2. In gemächlicher bewegung, ohne Hast
  • 3. Ruhevoll
  • 4. Sehr behaglich

Irene Mas, soprano


José Miralles, flauta
Jordi Miralles, oboè
Silvia Insa, clarinet
Josep Sanchís, fagot
Miriam Merino, trompa
Smerald Spahiu, violí
Manel Barrios, violí
Sonia Krasnova, viola
Emmanuel Bleuse, violoncel
Maria del Mar Rodríguez, contrabaix
Yuko Mizutani, piano
Sorkunde Olivares, acordió
Armando Lorente, percussió
José Luís Carreres, percussió

Notes al programa

PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ VITAL: MAHLER

Bàrbara Duran Bordoy

Musicòloga i escriptora

Es pot sospitar que, d’entrada, a Mahler no li hauria agradat massa que algunes de les seves obres fossin interpretades en forma d’arranjament, perquè per alguna cosa ell va compondre les obres exactament amb els instruments que va imaginar. Però per altra banda, acceptaria de bon grat aquests dos magnífics arranjaments de dues de les seves obres, Lieder eines fahrenden Gesellen i la Simfonia n. 4 en sol major, cosa que obliga a reflexionar sobre les enormes possibilitats d’adaptar músiques que, d’altra manera, seria molt més costós incloure en programes habituals.

Lieder eines fahrenden Gesellen és un cicle de cançons. Hi ha molt, aquí, del Mahler jove, ple d’il·lusions i que s’anava formant com a músic a diversos indrets d’Alemanya. Malgrat que el títol es tradueix habitualment com a «Cançons d’un company errant», Gesellen fa més referència a la figura d’un aprenent itinerant que viatja per tal d’aprendre amb diferents mestres. I aquesta imatge condueix, inequívocament, a altres cicles mítics de cançons, com Winterreise, de Schubert, on també es troba la descripció del viatge iniciàtic que comença l’heroi en el pla poètic, un home jove empès cap al seu destí. Un argument que, reflectit en la vida real, no és més que el símbol del viatge personal cap a la consciència i el despertar a la magnitud de la vida.

Mahler mateix fou l’autor de la lletra de les cançons, inspirat per una col·lecció de poemes de caire popular, Des Knaben Wunderhorn. Les línies melòdiques de Mahler són senzilles, gens recercades, i potser aquesta bella simplicitat és un dels motius pel qual aquest cant toca directament el cor; així com l’expressió dels sentiments íntims d’un home jove, en una clara referència autobiogràfica. Cap el 1884, el compositor estava enamorat de Johanna Richter, i la cosa no va anar bé. Malgrat aquesta decepció amorosa, les quatre cançons oscil·len entre un to melancòlic, corferit i una alegria oberta cap a la natura, descoberta durant el viatge. A la primera cançó, «Wenn mein Schatz Hochzeit macht», expressa el dolor per les noces de l’estimada, a la qual perd per sempre més, i és el moment en el qual s’inicia el viatge i alhora la intensa consciència de la natura que l’acompanya. Una natura que és vivament apreciada a «Ging heut morgen übers Feld», que evoca la seva llibertat i frescor i el sentiment alliberador que proporciona. «Ich hab’ ein glühend Messer» descriu la intensitat del dolor de l’amant dejectat en la metàfora de les ferides lacerants d’un ganivet. La darrera cançó, «Die zwei blauen Augen», comença gairebé com una marxa adolorit que du el segell inequívoc de Mahler, però els canvis entre el mode major i menor tancaran de manera exquisida el sentiment de malenconia, que donarà pas al conhort.

L’original fou pensat per a una orquestra completa: les quatres seccions de cordes i tots els instruments de vent-fusta i vent-metall, a més de la percussió. Schoenberg, que va fer diversos arranjaments de les obres orquestrals de Mahler, no va produir aquí una nova partitura, sinó que va redistribuir les veus existents entre el format reduït dels nous instruments, amb els instruments de teclat —harmònium/piano— que es fan càrrec sovint de les parts de vent i arpa.

Més complex musicalment és l’arranjament de la Quarta Simfonia, en el primer moviment del qual les flautes i els instruments de vent juguen un paper rellevant, amb un entramat tímbric que cau sovint com una onada aclaparadora. L’arranjament de Simon desprèn elegància, i en sorgeix una obra més lleugera i condensada, però extremadament interessant perquè desplega de manera clara com Mahler va generant les textures a partir dels enllaços entre motius breus. El segon motiu, un scherzo burlesc, precedeix un tercer moviment que és en essència una variació sobre dos temes. I, finalment, el quart moviment, Sehr behaglich, presenta una cançó deliciosa, «La vida celestial», que Mahler havia estrenat prèviament. De manera inversa a gairebé totes les seves simfonies, el clímax final és més aviat aquí un èxtasi, un moment de contemplació única.

Escoltar Mahler és iniciar una transformació del so en un viatge personal intern. La música objectiva, la que és escoltada, embolcalla l’obra d’art vertadera que s’amaga al darrere, aquella que ens obliga a iniciar aquest procés d’elaboració íntima. I és paradoxal que una matèria tan volàtil com la música pugui convertir-se en un potent catalitzador vital. Mahler pesa en l’ànima, perquè ell contempla la seva música com un art existencialista, punyent i colpidor; però que no deixa mai de costat l’expressió profundament bella i poètica.

Biografies

Orquestra Simfònica Illes Balears

Orquestra Simfònica Illes Balears

L’Orquestra Simfònica Illes Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, que incloïa el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears data dels anys 40, la formació de l’orquestra com avui dia es coneix es deu al mestre Luís Remartínez, que va ser el seu titular i director artístic des del 1988 fins al 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994- 1997 i 2005-2009), Salvador Brotons (1997- 2000 i 2009-2013), Geoffrey Simon (2001- 2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014) i, com a codirector titular, Joji Hattori (2014-2018). Actualment, el mestre Pablo Mielgo n’és el director titular.

L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditòrium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditòrium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera de Maó). En la seva temporada d’estiu, l’OSIB duu a terme el festival “Estius Simfònics” amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una tasca pedagògica extensa mitjançant el programa “Simfònica en família” i també amb el programa “Simfònica en societat”, amb el qual duu la música a col·lectius en risc d’exclusió social, entre d’altres.

Un dels nostres principals objectius és treure a la llum les obres de compositors de les Illes Balears. Un fet que queda demostrat amb la figura d’Antoni Parera Fons com a compositor en residència. Pròximament s’estrenarà una obra nova, Arxiduc, del compositor mallorquí i de l’escriptora i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Carme Riera.

Durant els últims 25 anys, l'Orquestra ha tingut acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Frank Peter Zimmermann, Emmanuel Pahud, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Valentina Nafornita, Celso Albelo, Juan Manuel Cañizares, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

L'OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaquen el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez, el viatge a Zuric per a un concert amb la mezzosoprano Kate Lindsey, el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de l’ONU.

La Simfònica compta amb un segell discogràfic que li permet distribuir els seus enregistraments per més de quaranta plataformes musicals com Spotify, Apple Music, Amazon Music, Goolge Play Music, entre d’altres. S’han publicat quatre discs: Revolució, amb la Simfonia núm. 7 de L.v. Beethoven i The Rite of Spring de P.I. Txaikovski; la Simfonia núm. 2 de G. Mahler, i obres de compositors mallorquins, Mallorca Suite de Baltasar Samper i Foners d’Antoni Parera Fons.

A més de permetre’ns gaudir d’aquests enregistraments, és tota una demostració del talent i la projecció internacional de les Illes Balears, amb una aposta decidida de les seves institucions per la cultura com a element essencial del futur de la regió.

El 2020 la Simfònica fou guardonada amb la medalla d’or, major distinció de la Comunitat Autònoma.

Irene Mas, soprano

Irene Mas, soprano

Nascuda a Palma (Mallorca), comença la seva formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat, i posteriorment obté el Grau Superior de Violí (Conservatori Superior de les Illes Balears) amb els mestres Agustín León Ara i José M Álvarez i el Grau Superior de Cant (Conservatori Superior del Liceu) amb Dolors Aldea, Carmen Bustamante i Marta Pujol.

Ha debutat amb un recital en solitari a la Sala Gran del Palau de la Música Catalana dins el cicle El Primer Palau 2019, on ha rebut el segon premi ex aequo i el Premi Juventudes Musicales de España.

Ha rebut també el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi al Concurs Internacional Germans Pla, Ciutat de Balaguer, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna a Le nozze di Fígaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi al XX Concurs d’Interpretació l’Arjau així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat i la Beca d’Alta Especialització de la Fundació AIE, i ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall.

Entre els personatges d’òpera que ha interpretat destaquen Sofia (Rossini Il signor Bruschino), Giulia (Rossini La Scala di Seta), Belinda (Purcell Dido and Aeneas), Susanna (Mozart Le nozze di Figaro), Papagena (Mozart La flauta màgica), Zerlina (Mozart Don Giovanni) o Despina (Mozart Cosi fan tutte). Ha rebut el premi AOTP '18 a la millor veu femenina no protagonista pel paper de Sophie a Werther (J. Massenet) la passada temporada en el Teatre Principal de Palma, i el 2019 interpretà Gianetta a L’elisir d’amore (G. Donizetti).

En el camp de l’oratori també ha interpretat Requiem i Vesperae Solenne de Confessore de Mozart, el Rèquiem de Fauré, Oratorio de Noël de Saint-Saëns, Missa en sol major de Schubert, Missa Minuit i Te Deum de Charpentier, Missa en re major op. 86 de Dvôrak, Missa Brevis St. Johannis de Deo de Haydn, Weihnachtsoratorium, Magnificat i les Cantates 82, 29, 129, 51, 147, 84, 140 de Bach, entre d’altres. Ha enregistrat per Toccatta Classics de Londres un programa inèdit de W. Jakson amb Emma Kirkby, Charles Daniels i Timothy Roberts.

Ha participat a tres edicions del Festival de Lied Victoria dels Àngels, i ha debutat recentment a la Schubertiada de Vilabertran, al Bachcelona i a l’Auditori de Barcelona amb el Messies de G. F. Händel i l’orquestra Vespres d’Arnadí.

Recentment ha interpretat el Somni d’una nit d’estiu (F. Mendelssohn) amb l’Orquestra de Cadaqués, el Gloria d'Albert Guinovart, el Rèquiem de G. Fauré o el programa A. Lliteres: el barroc espanyol a Europa, en una col·laboració amb la Finnish Baroque Orchestra.

Entre els projectes futurs destaquen l’òpera La scala di seta (G. Rossini), el Gloria & Magnificat (A. Vivaldi), El Retablo de Maese Pedro (M. de Falla), la Missa en si menor (J. S. Bach), la Quarta simfonia (G. Mahler), L'elisir d'amore de G. Donizetti, així com un programa de lied català a Zuric (Suïssa) juntament amb la pianista Valentina Pfister.

José Antonio López, baríton

José Antonio López, baríton

Els seus èxits recents cantant la Matthäus-Passion al Musikverein de Viena, la Novena Simfonia a Hofburg (enregistrada per Alpha Classics) o Ein Deutsches Requiem al Bozar de Brussel·les i al Festival Casals de Puerto Rico, acredita el gran moment de José Antonio López. La seva carrera inclou, també, actuacions a sales com el Prinzregententheater de Munic, Berwaldhallen d'Estocolm, Filharmònica de Varsòvia, Halle aux Grains o Theater an der Wien, a més de les principals sales espanyoles. Interpreta un repertori que va de Bach a Brahms, a més de les obres de Mahler i Britten, Simfonia Lírica de Zemlinsky, Rèquiem de Verdi i Gurrelieder de Schönberg, aquest darrer enregistrat pel segell Deutsche Gramophon. José Antonio López és molt actiu també en la interpretació del repertori contemporani.

Durant aquesta temporada, entre d'altres compromisos, debutarà al Barbican de Londres al costat de la BBC Symphony dirigida per Josep Pons, tornarà al Musikverein de Viena per interpretar la Johannes-Passion amb la Wiener Akademie i Martin Haselböck i cantarà la Missa en si menor de Bach amb La Cetra i Andrea Marcon en gira per Suïssa i Àustria.

La seva creixent activitat operística inclou la interpretació del paper principal d'El Público de Mauricio Sotelo en el Teatro Real, dirigit per Pablo Heras-Casado, els debuts recents de Germont a La Traviata (Còrdova, Oviedo, Pamplona i Gijón), Jokanaan a Salomé al Festival de Mérida, Amonasro a Aida i Iago a Otello, o el personatge principal de Der fliegende Holländer a València. Recentment va debutar al Teatro Bellas Artes de México.

José Antonio López també ha cantat, entre d'altres, diverses òperes de Händel (Giulio Cesare, Rinaldo, Radamisto o, el 2017, Rodelinda, al Teatro Real amb producció de Claus Guth), i els personatges de Fígaro, Don Giovanni, Escamillo o Enrico Ashton, a més de nombroses sarsueles. El 2018 debutarà en el paper de Ford a Falstaff al Teatro de la Maestranza de Sevilla.

Ha estat dirigit per grans mestres com David Afkham, Gerd Albrecht, Andrey Boreyko, Ivor Bolton, Ivan Fischer, Leopold Hager, Martin Haselböck, Pablo Heras-Casado, Christopher Hoogwood, Lorin Maazel, Andrea Marcon, Sir Neville Marriner, Salvador Mas, Juanjo Mena, Gianandrea Noseda, Víctor Pablo Pérez, Maurizio Pollini, Josep Pons, Christophe Rouset, Masaaki Suzuki, Yaron Traub i Antoni Wit, entre d'altres.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar