preloader logo
dissabte 15 d’agost / 22.00 h

David FRAY, piano

Variacions Goldberg J. S. Bach
Comprar entrades

Programa

I

J. S. Bach Variacions Goldberg, BWV 988

Notes al programa

Bàrbara Duran Bordoy

Musicòloga i escriptora

LA MÚSICA QUE ORDENA L'UNIVERS

Una sola nota suspesa comença, repetida i lleugerament ornamentada. I segueix, més greu. Solament una idea sonora que sembla cercar un camí, i que va creixent sense remei, enmig del temps i espai sense definició. Solament un delicat brodat fet de notes i no de fils, però potser sí que al cap i la fi són els fils d’un teixit que conté, comprimit, solament en uns compassos de música, una meditació sobre l’ existència.

En l’ària inicial de les variacions Goldberg hi ha aquesta contemplació, materialitzada en una recerca sonora dolça però incansable, d’una vitalitat comprimida. Una màquina que mou l’ésser cap endavant, cap a les infinites possibilitats de sentir l’existència.

Però què tenen, les variacions Goldberg, (1741) per tenir aquesta fama de peça magistral? Les informacions del primer biògraf de Bach, Forkel, conten com el comte Kaiserling sofria d’insomni, i així ho va saber Bach, que li va voler dedicar aquesta composició: una ària amb trenta variacions; un material musical que, per força, havia de ser repetitiu, car es basa en la seqüència d’acords presentats en l’ària inicial. El comte tenia com a clavecinista a un joveníssim Goldberg, llavors de catorze anys, i, per aquest motiu, la història sembla no ser maça veraç. És cert que la repetició d’esquemes harmònics pot conduir a una certa somnolència —que és el que desitjava Kaiserling i el seu jove clavecinista Goldberg— però tot plegat no deixa de ser una hipòtesi que les darreres investigacions han descartat. El cert és que, si es ressegueix amb atenció la composició de Bach, l’efecte és probablement el contrari. El mestratge en l’ús melòdic i contrapuntístic fa que les orelles hagin d’estar ben atentes i despertes als canvis estructurals entre cada variació.

I s’ha d’entendre que la fama de les variacions Goldberg no és gratuïta. Compostes inicialment per a un clavicordi amb dos teclats, el fet de tocar l’obra sobre un instrument d’un sol teclat, com el piano, afegeix una dificultat extra, un repte interpretatiu amb el qual Bach, originalment, no va pensar, però que constitueix, avui dia, una de les proves de foc dels grans pianistes. I aquestes dificultats obliguen a creuar les mans, a estudiar digitacions gairebé impossibles per tal d’exposar de manera clara les idees melòdiques i el contrapunt extremadament elaborat de Bach.

Postser el prestigi de les variacions Goldberg està, però, en la seva condició d’obra pensada per a la forma musical que coneixem com a variacions. És al llarg de d’aquestes trenta variacions on, veritablement, s’hi poden trobar descrites gairebé totes les emocions, inestabilitats, dubtes i moments de claredat introspectiva; així com instants de màxima energia. Els dissenys simètrics però inesperats, a vegades inversemblants, fan d’aquesta obra un dels màxims exponents de la geometria musical.

Els dissenys perfectes de Bach condueixen, sens dubte, a la immensa màquina que mou l’univers. Simetria i equilibri, claredat constructiva, però també l’expressió més veritable de tot el que podem arribar a sentir.

Biografies

David Fray

David Fray

Descrit per la premsa com "l'exemple perfecte de músic pensant" (Die Welt) i aclamat per les seves interpretacions musicals des de Bach a Boulez, David Fray actua en els escenaris més importants de el món com a recitalista, solista i músic de cambra. Ha col·laborat amb orquestres de primer nivell, dirigit per prestigiosos directors com Marin Alsop, Semyon Bychkov, Andrey Boreyko, Christoph Eschenbach, Daniele Gatti, Paavo Järvi, Kurt Masur, Riccardo Muti, Esa-Pekka Salonen, Michael Sanderling, Yannick Nézet-Séguin i Jaap van Zweden. Les seves aparicions a Europa inclouen la Royal Concertgebouw Orchestra, Bavarian Ràdio Orchestra, Budapest Festival Orchestra, Philharmonia Orchestra, Academy of St. Martin in the Fields, London Philharmonic, Dresden Philharmonic, Deutsche Kammerphilharmonie Bremen, Salzburg Mozarteum, Orchestra del Teatro alla Scala, Orchestre de Paris i Orchestre National de France. David Fray feu el seu debut als Estats Units el 2009 amb la Cleveland Orchestra, al qual van seguir interpretacions amb les orquestres Boston Symphony, Sant Francisco Symphony, New York Philharmonic, Chicago Symphony i Los Angeles Philharmonic. Ha ofert recitals al Carnegie Hall, el Lincoln Center, Park Avenue Armory de Nova York i a l’Orchestra Hall de Chicago. Així mateix, apareix amb freqüència al Vienna Konzerthaus, Mozarteum Salzburg, Wigmore Hall de Londres, Théâtre des Champs Elysées i molts d’altres escenaris de gran prestigi.

Aquesta temporada, el Sr. Fray està de gira pels Estats Units amb la Wroclaw Philharmonic de Giancarlo Guerrero i torna a la Baltimore Symphony de Marin Alsop, la Van Cliburn Foundation i Los Angeles Chamber Orchestra. S'embarca en gires de recitals amb les Variacions Goldberg de Bach a Europa, Rússia i la Xina, per on també està de gira amb la Vienna Ràdio Symphony. El Sr. Fray interpretarà els concerts per a clavecí de Bach, per a dos, tres i quatre pianos a Abu Dhabi i col·laborarà en un recital amb el violinista Renaud Capuçon, al costat del baríton Benjamin Appl. A més, comença la seva residència a l'Acadèmia de Música Liszt de Budapest com a professor convidat.

La temporada passada, tornà a Amèrica del Nord amb les orquestres Chicago Symphony, New York Philharmonic, San Francisco Symphony, Dallas Symphony i National Arts Centre Orchestra. El Théâtre des Champs Elysées presentà un cicle de Bach amb David Fray interpretant els concerts per a clavecí, les sonates amb Renaud Apuçon i les Variacions Goldberg. Ha ofert recitals a Amsterdam, Budapest, Dresden, Milà, Istanbul o Santiago i ha estat de gira per Corea del Sud i Rússia. Les seves col·laboracions orquestrals europees inclouen les de la Leipzig Gewandhaus Orchestra i la Vienna Ràdio Symphony, a més de la direcció d'escena a la Casa da Musica Orchestra de Porto.

El Sr. Fray publicà dos discos la temporada passada, Concerts de Bach per a 2, 3 i 4 pianos, un projecte familiar al costat del seu mestre Jacques Rouvier i els seus antics alumnes Audrey Vigoureux i Emmanuel Christien, a més de les Sonates per a violí de Bach amb Renaud Capuçon. El 2017 va publicar un CD d'obres seleccionades per a piano de Chopin, al qual van seguir les seves primeres interpretacions en públic de la música d'aquest compositor. El disc anterior titulat Fantaisie, un àlbum amb els últims treballs de piano de Schubert, va ser designat Editor's Choice de Gramophone, i Sinfini Music ho va denominar "una de les experiències auditives més atractives de l'actualitat" i "excepcionalment meditat i commovedor". El Sr. Fray grava en exclusiva per Erato / Warner Classics i el seu primer àlbum amb treballs de Bach i Boulez va ser elogiat com el "millor disc de l'any" pel London Times i Le Soir. La seva segona publicació, un enregistrament dels concerts per a clavecí de Bach amb la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen, va ser premiada per la German Recording Academy. El va seguir l'àlbum Schubert: Moments Musicaux e Impromptus. Altres publicacions del Sr. Fray aclamades per la crítica inclouen els concerts per a piano de Mozart amb la Philharmonia Orchestra i Jaap van Zweden, a més de les Partites nº 2 i 6, juntament amb la Toccata en do menor, de Bach. El 2008, el canal de televisió ARTE +7 va presentar un documental sobre David Fray dirigit pel reconegut director francès Bruno Monsaingeon. Seguidament, el film Sing, Swing & Think va ser publicat en DVD.

David Fray posseeix múltiples guardons, inclòs l’Echo Klassik Prize alemany com Instrumentista de l'Any i el Young Talent Award del Ruhr Piano Festival. El 2008 va ser nomenat Newcomer of the Year per la BBC Music Magazine. Al Montreal International Music Competition de 2004 va rebre el Segon Gran Premi i el Premi a la millor interpretació d'una obra canadenca.

David Fray va començar a rebre classes de piano als quatre anys. Va seguir amb els seus estudis de la mà de Jacques Rouvier - que també apareix en el seu últim àlbum sobre Schubert - al Conservatoire National Supérieur de París.

D. Fray actua en virtut de l’acord amb IMG Artists

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar