preloader logo
dimecres 14 d’agost / 22.00 h

Josep Colom

Piano
HOMENATGE A MIQUEL CAPLLONCH
Comprar entrades

Programa

I

Idilio M. Capllonch (1861 – 1935)

Barcarola M. Capllonch

Träumerei (Somieig) M. Capllonch

Tema i variacions M. Capllonch

II

Preludi en do major (Vol. I El clavecí ben temperat) J. S. Bach (1685-1750)

Estudi en do major op. 10 n. 1 F. Chopin (1810 – 1849)

Preludi en sol major (Vol. I) J. S. Bach

Estudi en sol bemoll major, op.10 n. 5 F. Chopin

Preludi en mi menor (Vol. I) J. S. Bach

Estudi en mi bemoll menor op. 10 n. 6 F. Chopin

Preludi en re major (Vol. I) J. S. Bach

Estudi en fa major op. 10 n. 8 F. Chopin

Preludi en si bemoll major (Vol. I) J. S. Bach

Estudi en mi bemoll major op. 10 n. 11 F. Chopin

Preludi en mi bemoll menor (Vol. I) J. S. Bach

Nocturn en do menor op. 48 n. 1 F. Chopin

Preludi en do menor (Vol. I) J. S. Bach

Estudi en do menor op. 25 n. 12 F. Chopin

prog_ind_0

Ignacio Botella Ausina

Escriptor i musicòleg

La primera part del concert que ens ofereix el reconegut músic català Josep Colom (Barcelona, 1947) està dedicat a l’obra per a piano del compositor mallorquí M. Capllonch (Pollença, 1861-1935), la vida del qual transcorre durant el període de major explosió creativa de la història de la música europea. Un moment en el qual els fonaments estètics elaborats a partir de la revolució de 1848 s’expressaren en les creacions musicals de l’enorme quantitat de compositors europeus de primera línia nascuts entre 1850 i 1875. Època que comença a girar entorn de la idea de l’autonomia de l’art, expressada dècades enrere per Teóphile Gautier, i que expressada en la teoria de l’art per l’art mantenia la seva vigència orientant la composició musical cap a la defensa de la llibertat i del poder creatiu. Amb la vista posada en el nou segle que s’acostava, i tot i les dues dècades de sentiment de crisi i decadència després de la guerra francoprussiana de 1870, es construí la idea d’allò modern, d’allò característic del temps actual, del que és de l’època i reflecteix les darreres tendències.

Això no obstant, tal i com apreciarem a l’obra pianística de Miguel Capllonch interpretada per Josep Colom, el significat de la creació musical de l’època modernista, l’abrupte final de la qual fou conseqüència de la Primera Guerra Mundial, no es comprendria del tot si s’ignoràs la seva relació amb el romanticisme en molts dels seus gèneres i temes preferits.

Dins les nostres fronteres, les guerres napoleòniques, les guerres carlistes i la desamortització de Mendizábal arruïnaren el país i l’Església. Els fets traumàtics del segle XIX, des de les guerres napoleòniques fins el desastre del 98, suposaren un canvi radical de les infraestructures que havien possibilitat la producció i el consum de la música a Espanya.

La vida de Miquel Capllonch coincideix amb el final del regnat d’Isabel II, la revolució denominada “la Gloriosa”, la molt breu primera república, la restauració borbònica amb Alfons XII i XIII, la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la Segona República. Un llarg període d’inestabilitat política però, com avançàvem abans, molt prolífic en l’àmbit musical també dins les nostres fronteres amb, per citar-ne alguns, Ruperto Chapí, Tomás Bretón, Emilio Serrano, Felipe Pedrell, Marcial del Adalid o el també mallorquí Miquel Marqués, qui estrenà a la Societat de Concerts fins a cinc simfonies i vàries poloneses de concert.

En la seva primera etapa d’estudiant, Miquel Capllonch es formà amb el seu cosí Joan Rotger, organista de la parròquia de Pollença, i a Palma amb el compositor i pianista Guillem Massot. Després d’aquests primers anys d’estudi, ingressà en el Conservatori de Madrid on estudià amb el pianista José Tragó, a les classes del qual assistiren també Joaquín Turina i Manuel de Falla; amb Teobaldo Power, que a més de pianista fou organista de la Capella Reial, i amb el compositor alacantí Ruperto Chapí. Després d’aquesta etapa de formació a Espanya es trasllada a Berlín per ampliar la seva formació amb Barth, i s’estableix en aquesta ciutat com a professor -tingué Arthur Rubinstein entre els seus primers deixebles-, alhora que triomfa com a intèrpret a vàries capitals europees. El 1912 es tornà a traslladar a Madrid, per tornar definitivament a Mallorca el 1920, on residí fins que morí a Pollença el 1935.

A més de la interpretació, Miquel Capllonch cultivà la composició de música religiosa i, sobretot, el piano, on demostra el seu destacat refinament romàntic amb obres com Idil·li, Barcarola, Träumerei (Somieig) i Tema i variacions, la interpretació de les quals escoltarem en aquest concert.

Josep Colom ens ofereix a la segona part una interesant comparativa, alternant set preludis del primer volum del Clavecí ben temprat, acabat i recopilat per J. S. Bach el 1722, amb els Estudis de la primera sèrie op. 10 n. 1, 5, 6, 8 i 11, composts a partir de 1829 a Varsòvia per un jove Frédéric Chopin, el n. 12 de la segona sèrie op. 25, publicada el 1837, i el Nocturn en do menor op. 48 n. 1. Sèries compostes en èpoques amb significacions musicals ben diferents, i fins i tot oposades, entre el refinament intel·lectual de Bach més complex i l’exclusiva demostració de l’emoció subjectiva de Chopin.

Si la finalitat dels dos llibres del Clavecí ben temprat fou la demostració empírica mitjançant sèries de preludis i fugues de les possibilitats que oferia l’afinació “temprada igual”, quant a l’ús de totes les tonalitats majors i menors i la modulació entre elles, Chopin per la seva part ens descobreix el seu talent immens en les seves sèries d’Estudis op. 10 i op. 25, més els Trois nouvelles études, elevant la categoria d’un gènere l’objectiu únic del qual fins a la data era desenvolupar i resoldre un determinat problema tècnic a través d’un motiu musical. Inspirat pel virtuosisme de Paganini i amb el suport de les darreres obres de Beethoven, Chopin, amb les seves sèries d’estudis per a piano, romp amb tota la tècnica pianística anterior amb solucions noves a la seva estètica musical exclusiva, marcant la trajectòria de F. Liszt, R. Schumann, C. Debussy i S. Rakhmàninov, que compongueren estudis en l’estil i forma binària encunyats per ell per al gènere.

prog_ind_1

Josep Colom, piano

Josep Colom, piano

Vaig néixer a Barcelona el 1947. La música era quelcom important i quotidià en el meu àmbit familiar des que en tenc record, cosa que en aquesta època no era habitual a Espanya. Sens dubte aquesta circumstància i el fet que els meus pares, que no eren músics de professió, em donassin suport de manera incondicional, tant emocionalment com econòmicament, m’ha permès gaudir d’aquest ofici tota la vida.

En la meva joventut vaig guanyar alguns concursos. Els internacionals de Jaén el 1977 i de Santander el 1978 m’ajudaren a començar a ser conegut a Espanya; molt més tard el Ministeri de Cultura m’atorgà el Premi Nacional de Música, el qual aprecii especialment atès que el dec a l’estima dels meus col·legues de professió. En els anys 80 la meva activitat pública augmentà poc a poc i actualment toc regularment amb pràcticament totes les orquestres espanyoles i amb molt bons directors, així com en recital i música de cambra en els principals festivals i auditoris. També mantenc una notable activitat fora de les fronteres, particularment a França, on vaig viure durant bastant de temps en els anys 70 estudiant a l'École Normale de Musique fundada per Alfred Cortot, i on he enregistrat la major part de la meva discografia per al segell Mandala amb música d’autors tan diversos como Brahms, Franck, Blasco de Nebra, Mompou, Falla... Recentment el segell RTVE ha editat un DVD amb el tercer concert de Prokófiev i un CD amb obres de Chopin, Debussy i Ravel, enregistraments en viu de l’arxiu de Ràdio Clàssica dins la sèrie Grans pianistes espanyols. Definitivament preferesc els enregistraments en viu tot i que siguin més imperfectes. Són més reals.

Molts de músics han influït i influeixen en la meva evolució musical. En els meus inicis vull destacar el compositor (i en aquells moments també pianista) Joan Guinjoan que quan jo tenia 19 anys m’ajudà a desenvolupar una manera d’abordar la música i l’execució pianística molt més racional i estructurada.

Un temperament reservat i introvertit fa que el meu món sigui el recital i la música de cambra, tot i que no he sabut renunciar a les ocasions sorgides per gaudir de les meravelles del repertori amb orquestra. No vull iniciar una llista de les orquestres, directors, quartets i músics en general amb els quals he compartit grans moments perquè inevitablement n’oblidaria molts i tots tenen o han tengut importància per a mi.

La pedagogia s’ha convertit poc a poc en quelcom molt valuós i, en una ocasió, gràcies al contacte amb els músics més joves, en la possibilitat de renovar una i una altra vegada l’entusiasme per al redescobriment del gran repertori. A més d’impartir regularment classes magistrals, enseny, des que es va fundar el 1990, a l’Aula de Música de la Universitat d’Alcalá de Henares. També des de fa uns anys col·labor en el Conservatori Superior de Saragossa i a Musikeon (València). Per setembre de 2012 vaig començar una nova etapa pedagògica en el Conservatori Superior del Liceu (Barcelona).

Fer música és un gran privilegi i don gràcies a totes les persones que s’han desplaçat en tantes ocasions per compartir el que per a mi és un miracle quotidià.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar