preloader logo
dimecres 15 d’agost // 22.00 h

Vogler Quartett

Pascual Martínez FortezaClarinet
Zandra McMasterMezzosoprano
Comprar entrades

Programa

I part

Quartet en fa majorM. Ravel 1875-1937
  • Allegro moderato-très doux
  • Assez vif-très rythmé
  • Très lent
  • Vif et agité
Canciones del jardín secreto A. García-Abril 1933(Textos de poetes arabo-andalusos)
  • Ausente de mis ojos (Baha Al-Din Zuhayr)
  • Los dos amores (Rabia Al-Adawiyya)
  • Elegía a la pérdida de la Alhambra (Boabdil)
  • Te seguiré llorando (Al-Farzdaq)
  • El jardín de Al-Andalus (Ben Jafacha)

II part

Quintet per a clarinet i cordes op. 115J. Brahms 1833-1897
  • Allegro
  • Adagio
  • Andantino
  • Con moto

Notes al programa

El quartet de corda és una de les formacions cambrístiques més utilitzades des de Haydn fins a l’època actual. Com diria Goethe, és "una conversa entre quatre persones intel·ligents". Aquesta agrupació és la base del concert que avui escoltarem amb el format original, afegint la veu o el clarinet.

El quartet en fa major és la típica obra perfecta que resumeix l'etapa acadèmica de M. Ravel (1875-1937). És el Ravel que se cenyeix a la forma sonata en el primer moviment, amb els clàssics dos temes, desenvolupament i recapitulació, de lirisme profund. Però al mateix temps és el Ravel que treu de polleguera els senyors del conservatori, no tant per la capacitat de sorprendre sinó per les novetats harmòniques de l’obra.

Creat entre els anys 1902 i 1903, va ser estrenat l'any següent pel quartet Heymann. La recepció de l'obra va ser força desigual: el va dedicar al seu professor Gabriel Fauré, qui va criticar el darrer moviment tot afirmant que era "raquític, poc equilibrat i, de fet, un fracàs"; mentre que, pel que sembla, Claude Debussy es va mostrar favorable a la composició, i dedicà a Ravel les paraules següents: "En nom de Déu i en el meu propi, et deman que no canviïs una sola nota de la teva obra".

D'estructura cíclica, alguns dels temes del primer moviment reapareixeran de nou en el tercer i quart. En el segon temps introdueix un fragment de gran interès rítmic, mitjançant la superposició dels compassos de 3/4 i 6/8, que semblen anunciar el seu característic colorisme. Novament el material temàtic procedeix del primer moviment. En el líric i rapsòdic Lent (tercer moviment), improvisa sobre una fluctuació constant de temps i de dinàmica, mentre la viola assumeix el paper principal. El final, amb l'alternança de compassos de 5/8, 5/4 i 3/4, és vigorós i enèrgic, i combina passatges ràpids en trèmolo i arpegis amb altres més agitats, la qual cosa li confereix una brillantor inusitada.

A. García-Abril (1933) va escriure les "Canciones del jardín secreto" amb motiu de l'homenatge que els músics de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando van oferir al seu director Ramon González de Amezúa en el seu vuitanta aniversari l'octubre de 2001. Originàriament estaven escrites per a veu i piano, i van ser estrenades per Teresa Berganza i el mateix compositor. Posteriorment van ser arranjades per a diferents agrupacions: quartet, orquestra simfònica... Es basen en poemes arabigoandalusos dels segles XI al XVI. La seva denominació procedeix del nom amb què aquests poetes es referien a la poesia: el jardí secret.

García Abril es va aproximar a aquests textos que van arribar a les seves mans inclosos en uns preciosos llibres de poesia amb unes il·lustracions pictòriques del seu amic i pintor granadí Rodríguez Acosta. Aquestes il·lustracions, amb un component poètic intrínsec, juntament amb la lectura d'aquests llibres van donar el fruit de focalitzar la seva atenció en aquests cinc textos que aviat va musicar.

Cap el 1890 J. Brahms (1833-1897) havia decidit retirar-se de la composició, però després d'escoltar el clarinetista Richard Mühlfeld el mateix any es va animar a escriure una sèrie d’obres per a aquest músic i el seu instrument: el trio en la menor Op. 114 (clarinet, violoncel i piano), dues sonates per a clarinet i piano Op. 120, i aquest quintet per a clarinet i cordes en si menor Op. 115, compost el 1891. Les obres per a clarinet i quartet de corda eren una raresa en l'època de Brahms i el darrer gran treball del gènere era el quintet de clarinet de Mozart de 1789. L’instrument havia experimentat millores significatives al llarg del segle XIX i Brahms estava particularment captivat per la dolçor del color tímbric de Mühlfeld, una qualitat que va aprofitar al màxim en aquest treball, especialment en el seu segon moviment.

El primer moviment del Quintet manté l'estructura de "forma sonata". Són cèlebres les primeres notes de l’Allegretto inicial (una successió repetida de negra i sis semicorxeres) que actuen com a leitmotiv que apareixerà en altres moments i tancarà l'obra. Després d'aquest començament melòdicament captivador però tranquil i transparent, entra de seguida el clarinet, com vingut del més enllà, amb una frase ascendent i, uns compassos més endavant, apareix el primer dels tres temes que intervenen en l'exposició, que és enunciat pel violoncel. Sobre un 6/8 i després d'una idea subsidiària rítmicament marcada, es presenta, en l'instrument de vent, el segon, seguit aviat pel tercer, lleument entretallat sobre síncopes. En el lliure desenvolupament pren protagonisme una nova idea secundària. La reexposició és simètrica i la coda porta el record, en la veu del clarinet, del motiu d'obertura.

L'Adagio té la senzilla estructura d'un lied ternari (ABA) i és, com algú ha dit, "un veritable cant d\'amor", una cantilena en què el clarinet exposa un estès i simple motiu dolce sostingut per les cordes amb sordina. L\'episodi central, Più lento, en la tonalitat principal de l\'obra, posseeix un sabor zíngar hongarès típic d’algunes obres d’aquest autor. En la repetició de la primera part hi ha un diàleg sublim entre el clarinet i el violí i una coda lliure d\'intimitat excepcional.

Dues parts configuren el tercer moviment, un melodiós Andantino en 4/4 i un Presto non assai, ma con sentimento en 2/4 que transforma la melodia inicial en una dansa joiosa amb un caràcter més lleuger i mogut; un esquema similar a l\'emprat en el tercer moviment de la Simfonia n. 2.

Brahms recorre a un tema amb variacions per tancar la peça. El tema és cantat amb simplicitat per les cordes amb breus exclamacions del solista. El violoncel és protagonista de la primera variació; la segona és més agitada i sincopada; a la tercera el clarinet combina fragments melòdics i arpegiats amb el primer violí; a la quarta torna el tendre diàleg entre l\'instrument de vent i el primer violí, i a la cinquena, que ja no es desenvolupa en 2/4 sinó en 3/8, mostra un ressò deformat del leitmotiv. Aquest tema apareixerà literalment una mica més endavant, a la coda, com una última reminiscència. És el millor final per a una partitura que posa de manifest, com indica William Youngren, l'habilitat i originalitat de Brahms, capaç d\'aixecar construccions asimètriques, atorgar complexitat als desenvolupaments, ambigüitat harmònica i rítmica i anar més enllà dels límits formals acceptats.

Pau Galiana PieraMusicòleg

Biografies

Vogler Quartett

Vogler Quartett

El Quartet Vogler, que compta encara amb els seus quatre components originals, fou fundat el 1985. Format fa ja trenta anys, s’ha establert com un dels millors quartets i ha actuat a totes les grans sales de concerts del món. El seu èxit en el Concurs de Quartets de Corda d’Évian (França) el 1986, on reberen diversos premis, fou l’inici que marcà el camí del quartet cap a una gran carrera internacional. El Quartet Vogler interpreta des del repertori tradicional de Haydn a Bartók, inclosa la Segona Escola Vienesa, fins a obres menys conegudes i contemporànies, fet que els dona un repertori més inusual. Ian Wilson, Gerald Barry, Frank Michael Beyer, Jörg Widmann, Mauricio Kagel i Erhard Grosskopf, entre d’altres, han escrit noves composicions per a ells.

La versatilitat del quartet els ha permès col·laborar assíduament amb intèrprets de renom que han abastat un espectre de formacions com un quintet amb piano, clarinet, viola o violoncel, fins a formacions en octet. Com a exemples destaquen el CD publicat el 2008 amb el clarinetista Chen Halevi i el pianista Jascha Nemtsov amb obres de la “Nova Escola Jueva”, i la seva col·laboració discogràfica Paris Days, Berlin Nights i en gira amb Ute Lemper el 2012, amb la qual obtingué una nominació als Premis Grammy de 2013. Recentment han enregistrat un doble CD per celebrar el trigèsim aniversari de la seva formació, en el qual interpreten, en un dels CD, obres de Kurt Weill, Werner Henze, Jörd Widmann, Mauricio Kagel i Ravel, i a l’altre, juntament amb la mezzosoprano Zandra McMaster, obres per a veu i quartet de Respighi, Chausson i García Abril; han interpretat aquest programa amb gran èxit a concerts oferts a l’Auditori Nacional de Madrid, Santiago de Compostel·la, Festival de Sligo a Irlanda i en el Konzerthaus de Berlín. Pròximament afegiran a la seva extensa discografia la Integral de Quartets de Dvořák.

El Quartet Vogler manté amb regularitat una sèrie de compromisos: tenen la seva pròpia sèrie de concerts a la Konzerthaus Berlín; toquen anualment en el festival Music in Drumcliffe de Sligo (Irlanda) i s’ocupen de la direcció artística de la Kammermusiktage Homburg/Saar. A tot això cal afegir la direcció del festival de música per a infants Nordhessische Kindermusiktage de Kassel, el qual ha obtingut nombrosos premis. Els membres del Quartet Vogler ofereixen classes magistrals i tallers per a quartets professionals tant a Europa com a d’altres continents. El 2013 foren convidats a fer uns cursos i a actuar a la McGill International String Quartet Academy de Montreal, Canadà. De 2007 a 2012 els membres del Quartet Vogler foren nomenats professors de música de cambra a la Stuttgart Musikhochschule, on ocuparen la plaça del famós Quartet Melos. Des de llavors han impartit classes a diferents conservatoris a Berlín, Leipzig, Stuttgart i Dublín.

Pascual Martínez Forteza<span>Clarinet</span>

Pascual Martínez FortezaClarinet

Nascut a Palma (Espanya) el 1972, des de 2001 és l’únic músic espanyol en tota la història de la New York Philharmonic Orchestra (NYPO), Estats Units. Fins aquesta data i des de 1998 havia estat membre de la Cincinnati Symphony Orchestra, Estats Units, en la qual durant la temporada 2000¬2001 fou assistent de solista. Al llarg de tots aquests anys ha tengut l’oportunitat de treballar amb mestres com Daniel Barenboim, Ricardo Muti, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Kurt Masur i Sir Colin Davis, entre d’altres. El 1991, quan tenia 18 anys, ingressà a l’Orquestra Simfònica de Balears, on actuà en nombroses ocasions com a clarinet principal.

Pascual Martínez Forteza ha fet molts de concerts com a solista, recitals, música de cambra i classes magistrals. Ha actuat amb artistes de prestigi, i amb altres membres de la Cincinnati Symphony Orchestra i la New York Philharmonic Orchestra en importants sales de concerts com l’Avery Fisher Hall, el Merkin Hall i el Carnegie Hall. L’any 2004 inicia la seva col·laboració amb la pianista espanyola Gema Nieto amb qui fa recitals a Àsia, Europa i Estats Units. És membre fundador, el 2006, dels Philharmonic Chamber Soloists, grup de cambra de reconegut prestigi format per músics de la NYPO. També és un dels fundadors de Vent Camerístic, grup de vent creat el 2001 per músics professionals de tota Espanya. Amb aquest grup ha interpretat, com a solista, diferents concerts de clarinet de Mozart, C. M. Von Weber, Artie Shaw, F. Krommer i de L. Bassi. Els anys 2003 i 2006 s’editaren dos CD amb seleccions dels esmentats concerts, amb la producció de RNE (Ràdio Nacional d’Espanya). Ha efectuat diversos enregistraments per a ràdio i televisió a Espanya, els Estats Units i la Xina. Fou convidat a l’International Clarinet Festival de Changchun, Xina, on oferí algunes classes magistrals i un recital en directe per a la televisió xinesa juntament amb la pianista Gema Nieto.

El 2005, amb la col·laboració de la citada pianista i el músic Víctor Soria, funda el Festival de Música de Benifaió a València, i convida altres membres de la New York Philharmonic Orchestra a participar-hi; ofereix classes magistrals i concerts al llarg d’una setmana (Espanya). Durant l’any 2001 fou membre del jurat del Concurs Internacional de Clarinet de Dos Hermanas, Sevilla (Espanya). Ha estat professor de l’Escola Municipal de Música de Santanyí a Mallorca (Espanya) i ha impartit classes magistrals en el Conservatori Superior de Música de Balears, el New Jersey Clarinet Symposium, University of Southern California, Mannes School of Music, Manhattan School of Music i Julliard School (USA).

Pascual Martínez Forteza, que el 2004 fou nomenat Fill Adoptiu de Benifaió, començà a estudiar clarinet als 10 anys amb el seu pare Pascual V. Martínez Llopis, professor del Conservatori de Música de Balears i clarinet solista de l’Orquestra Simfònica de Balears durant trenta anys. Després d’obtenir el títol superior en els conservatoris de Balears i Barcelona, obtingué una beca de la University of Southern California (Estats Units) on cursà Advanced Studies amb el professor Yehuda Gilad i on guanyà el Primer Premi en el Concert Competition de la USC el 1998. Artista exclusiu de Buffet Crampon i Vandoren, toca amb instruments Buffet Tosca Green Line, Cañas V12 i broquets M30D.

Zandra McMaster<span>Mezzosoprano</span>

Zandra McMasterMezzosoprano

Va néixer a Irlanda del Nord i resideix a Madrid. Ha cantat com a solista amb la majoria de les orquestres espanyoles, com la Nacional d’Espanya, ORTVE, València, Barcelona, Sevilla, Galícia, Bilbao, Castilla i Lleó, Màlaga, Las Palmas i fora d’Espanya amb la Simfònica de la BBC de Londres, Nacional de Lió, Filharmonia de Praga, filharmòniques de la BBC i Helsinki, simfòniques de Berlín, Budapest, Ulster, Edmonton, NDR Hannover, SWR Baden-Baden, London Mozart Players, Simfònica de l’Estat de Moscou, Gulbenkian, Südwestdeutsche Philharmonie Konstanz, Salzburg Chamber, l’Orquestra de Cambra d’Israel i la Filharmònica Eslovaca, entre d’altres, sota la direcció de Jiri Belohlávek, Sir Colin Davis, Támas Vásáry, Juanjo Mena, John Nelson, Adam Fischer, Josep Pons, Miguel Harth-Bedoya, Enrique García Asensio, Junichi Hirokami, Antoni Ros Marbá, Lawrence Foster, Salvador Más, Jun Märkl, Tim Murray i Ari Rasilainen. En òpera ha cantat en produccions de la Royal Opera House de Londres, Opera d’Hamburg, London Opera Ensemble i Fundació Gulbenkian de Lisboa.

El 2002 oferí cinc concerts a Suïssa, amb el tenor Neil Schicoff, amb àries i duos de Werther i Carmen. Cantà en nombroses ocasions amb la soprano Edita Gruberova, com el 2002 a Lucia de Lammermoor a Colònia i Baden-Baden, en el Festival de Schleswig-Holstein a Lubeck el 2003, en una Gala en el Festival de Bratislava en 2004, i en cinc representacions de Beatrice di Tenda de Bellini a l’Òpera d’Hamburg el 2005 amb Piotr Beczala. El 2006 cantà a l’estrena mundial de la Missa Solemne de Leopold Mozart, amb l’Orfeó Català i la Simfònica de Budapest. Posteriorment cantà els Wesendonck Lieder de Wagner, a L’Enfance du Christ i les Nuits d’Été de Berlioz; interpretà vàries vegades els Kindertotenlieder i La Cançó de la Terra de Mahler, la Primera Simfonia de Leonard Bernstein i la Novena de Beethoven. El 2012 cantà a l’Octava Simfonia de Mahler amb l’Orquestra Nacional d’Espanya i Josep Pons a Madrid, i estrenà mundialment a Mallorca la Cantata Mater Amabilis de Carles Guinovart. Al llarg de les darreres temporades ha cantat amb la Filharmònica d’Armènia, la Filharmònica d’Hèlsinki, la Filharmònica de la BBC, l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Moscou, l’ORTVE, la Nacional d’Espanya i les simfòniques Constanza i Kuopio.

Ha enregistrat en CD la Lucia de Lammermoor de Donizetti amb Edita Gruberova i Josep Bros per a Nightingale, la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió i Jun Märkl per a Altus, un CD amb tres cicles de cançons d’Antón García Abril amb el pianista Alessio Bax per a A&B Master i la part de la primera mezzo a l’Octava Simfonia de Mahler amb l’Orquestra Nacional d’Espanya i Josep Pons en DVD per a Deutsche Grammophon. Acaba de sortir el seu darrer enregistrament, un CD amb el Quartet Vogler de Berlín amb obres de Respighi, García Abril i Chausson per a Klassik aus Berlin, i ha ofert concerts a Madrid, Santiago, Irlanda i Berlín.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar