preloader logo
dissabte 29 d’agost / 22.00 h

IL GIARDINO ARMONICO

Venezia!
Concerti e sonate da camera
Comprar entrades

Programa

El Festival de Pollença us informa que el Sr. Giovanni Antonini no podrà intervenir en el concert d'Il Giardino Armonico del proper dissabte 29 d'agost, per motius inesperats i seriosos problemes de salut a la seva família i que ha d'atendre inexcusablement a Milà.

El concert d'Il Giardino Armonico es manté amb la formació instrumental i adaptacions del programa que consten a continuació.

Disculpau les molèsties.



ATENCIÓ, CANVI DE PROGRAMA



Dario Castello (sec.XVI - ante 1658)

Sonata duodecima for 2 violins, cello and b.c.

"Sonate concertate in stil moderno" libro secondo

Venezia, 1644


Tarquinio Merula (1595 - 1665)

Canzon "La Pedrina"

Canzoni overo Sonate concertate per chiesa e camera, book 3 Op. 12

Venezia 1637


Luigi Rossi (1597 - 1653)

Passacaille Del seig.r Louigi

for theorbo solo


Tarquinio Merula

Ciaccona per due violini e b.c.

Op 12, nr 20 Venezia 1637

in Canzoni overo sonate concertate per chiesa e camera


Tomaso Albinoni (1671 - 1751)

Adagio in d-minor for two violins and b.c.


Antonio Vivaldi (1678 - 1741)

Trio Sonata in D minor RV 64 op.1/8 for 2 violins and continuo


PAUSA TÈCNICA


Pietro Marchitelli (1643 - 1729)

Sonata n.11 in A minor for two violins and b.c.

Andante, Allegro, Grave, Allegro


Dario Castello

Sonata decima a tre

"Sonate concertate in stil moderno" libro secondo

Venezia, 1644


Antonio Vivaldi

Sonata "Follia" op. I n. 12 RV63 for two violins and b.c


Stefano Barneschi i Marco Bianchi, violins
Marcello Scandelli, violoncel
Riccardo Doni, clavicèmbal*
Michele Pasotti, tiorba


*Instrument cedit per cortesia de la família Ignaczak

Notes al programa

Bàrbara Duran Bordoy

Musicòloga i escriptora

VIATGE A VENÈCIA

A un viatger, voltar una petita cantonada dels carrers estrets de Venècia li pot fer recordar, encara, les restes d’una música llunyana, una ombra sonora del que la ciutat fou en temps passats. Algunes de les seves tendes de música solen posar, perdudes enmig del tràfec de persones i gòndoles, fragments musicals dels mestres de música venecians. Escoltar Vivaldi o Castello enmig d’un carrer i dia qualsevol, a Venècia, és un regal estrany i emmetzinat, perquè la vivència no es correspon amb el moment real, sinó amb un miratge que fa recórrer espai i temps i recupera la sonoritat esplendorosa que presidia els palazzos del barroc italià.

I, talment, es pot imaginar Vivaldi travessant els carrerons i entrant a l’Ospedale de la Pietà, el lloc on va ensenyar música entre el 1703 i el 1740, amb una sola interrupció de vuit anys. En aquest lloc s’acollien nens i nenes sense llar o il·legítims. Allà rebien una bona educació, i sobresortien les adolescents entrenades com a músiques, les figlie de coro. Vivaldi va entrar com a mestre de violí, i obtingué d’elles un rendiment tan excepcional que foren reconegudes en els cercles aristocràtics i sol·licitades sovint per acompanyar festes o cerimònies. Cal preguntar-se si la música de Vivaldi seria la mateixa sense aquelles joves instrumentistes i cantants que li permetien, cada matí, arribar al lloc de feina i provar les moltes possibilitats del nou llenguatge instrumental que ell anava imaginant. Un llenguatge que incloïa l’exploració tímbrica dels instruments de corda, però també —i aquest fet és molt important— la generació i consolidació d’estructures formals que avui coneixem com el concerto grosso, el concerto amb ritornello o, senzillament, els concerts per a diversos instruments.

Dario Castello, en canvi, fou un dels mestres de música de Sant Marc de Venècia anterior a Vivaldi i coetani de Monteverdi. Músic de vida misteriosa —no se sap massa cosa d’ell—, partia de la canzona renaixentista, amb seccions contrastades però on es desenvolupaven fragments de recitatius amb baix continu segons el nou stile moderno, a més de treballar un llenguatge quasi virtuosístic que recordava la interpretació improvisada. Tot plegat va preparar el camí a la generació de Vivaldi. Bona mostra d’això en són les peces del concert d’avui, la Sonata duodecima per a dos violins i violoncel i la Sonata decima a tre, totes dues amb baix continu. I quan el baix continu apareix —a càrrec del clavecí/orgue amb viola o fagot, però també tiorba o llaüt— ja es pot dir que les tècniques renaixentistes han passat de moda i la nova música del barroc, l’stile moderno, ha fet acte de presència, com bé remarca Castello al títol general de la col·lecció: Sonate concertate in stil moderno.

Tarquinio Merula treballà de manera semblant. La canzona «La Pedrina» presenta una melodia coneguda sobre la qual es van desenvolupant les disquisicions instrumentals i ornamentacions melòdiques que permeten als instruments trobar el seu propi llenguatge. És a dir, l’exploració melòdica condueix a l’elaboració d’un llenguatge exclusivament instrumental que necessitava trobar el seu propi camí a partir de formes vocals anteriors sobre les que s’estructuraven les canzonas instrumentals. Però altre cop el títol de la col·lecció Canzoni overo Sonate concertate per chiesa e càmera mostra nous conceptes com el de sonate concertate, i que converteixen a Merula en un exemple molt primerenc d’experimentacio barroca.

Però encara romanien estructures prèvies en tota l’elaboració de les noves formes instrumentals. Per una part, formes vocals anteriors sobre les quals es basaven les canzonas, per l’altra, els baixos repetitius que oferien les danses o cançons populars, com era el cas de “La Folia”. Vivaldi és un dels compositors que usà aquest conegudíssim baix en la Sonata Follia op. I n. 12 RV63 per a dos violins i baix continu. L’energia de la dansa presideix la sonata, que ben bé podria ser una ballata; el baix és una melodia prou coneguda i que estira tots els instrumentistes amb força quasi hipnòtica.

L’obra de Vivaldi, però, s’expandeix en la troballa de noves formes expressives per a la combinació de diversos instruments; i així la sonoritat deliciosa de la flauta de bec presideix el Concert en la menor RV 108 —per a quin o quina instrumentista el va escriure Vivaldi?-. El Concert en sol menor RV 104 «La notte» és un dels concerts més coneguts de Vivaldi però també de gran dificultat. El programa d’avui presenta aquest concert en sis temps, alguns d’ells amb intenció clarament descriptiva (Fantasmi, Il sonno), encara que manté l’estructura de moviments lent/ràpid/lent/ràpid... i on es poden sentir referències al temps lent del concert «La tardor» pertanyent al cicle les Quatre Estacions.

I arribat aquest punt, s’ha de tornar a pensar: per a qui escrivia Vivaldi aquests concerts? Eren per a les solistes de l’Ospedale, per a aquelles virtuoses gairebé adolescents? Com podien arribar a aquest nivell d’execució? El Concert RV 90 «Il Gardelino» desprèn una passió, vivacitat i lluminositat que fan reviscolar els esperits. Vivaldi estava tocat d’una gràcia única, cosa que ja va reconèixer el mestre Bach quan va copiar i transcriure molts dels seus concerts. La proporció divina de la música de Bach no va poder resistir la temptació d’alimentar-se, també, de la sal, la llum i l’aigua veneciana de Vivaldi.

Biografies

Il Giardino Armonico

Il Giardino Armonico

Il Giardino Armonico és convidat regularment a festivals de tot el món i a les sales de concerts més importants. Ha rebut grans elogis per concerts i produccions d'òpera, com L'Orfeo de Monteverdi, Ottone in villa de Vivaldi, Agrippina de Händel, Il trionfo del Tempo e del Disinganno, La Resurrezione i finalment Giulio Cesare en Egitto amb Cecilia Bartoli durant el Festival de Pentecosta i el Festival d'Estiu de Salzburg el 2012.

A més d'això, Il Giardino Armonico manté una intensa activitat de gravació. Durant molts d’anys ha estat un grup exclusiu de Teldec Classics, amb el qual ha aconseguit importants premis per l'enregistrament d'obres de Vivaldi i altres compositors del segle XVIII. Després de l'èxit universal i el Premi Grammy rebut per The Vivaldi Àlbum amb Cecilia Bartoli (Decca, 2000), el 2009 una nova cooperació amb ella va portar al projecte Sacrificium (Decca), àlbum de platí i novament premiat amb el Grammy.

Més tard, el grup va tenir un acord exclusiu amb Decca / L'Oiseau-Lyre i va llançar diversos àlbums d’èxit: Händel, Concerti Grossi op. VI, Il Pianto di Maria amb Bernarda Fink i dos CD amb Julia Lezhneva.

Il Giardino Armonico també va publicar els Concerts per a violoncel de Vivaldi amb Christophe Coin (Naïve) i els Concerts per a violí de Vivaldi amb Viktoria Mullova (Onyx).

En coproducció amb el Fòrum Nacional de Música de Wroclaw / Polònia, el grup va publicar Serpent & Fire amb Anna Prohaska (Alpha Classics - Outhere music group, 2016) amb el qual guanyà el premi ICMA "veu barroca" el 2017, i La morte della Ragione el 2019, que guanyà el Diapason d'Or i el Choc Classica.

També amb Alpha Classics, el grup publicarà amb Patricia Koptachinskaja un volum centrat tant en Vivaldi com en compositors italians contemporanis seleccionats.

L'enregistrament de cinc Concerts per a violí de Mozart amb Isabel Faust és el resultat de la cooperació amb la gran violinista (Harmonia Mundi, 2016). Aquest disc va obtenir el Premi Grammophone i Le Choc de l'année el 2017.

Il Giardino Armonico és part del projecte de vint anys Haydn2032 per a la gravació de les Simfonies Haydn completes (Alpha Classic) i una sèrie de concerts temàtics a tot Europa. Els primers àlbums ja han estat publicats: el 2015 La Passione va guanyar el Tiro Klassik mentre que Il Filosofo va ser Choc of the year de Classica. Solo e pensoso i Il Distratto també estan disponibles en CD i LP. El darrer volum va guanyar el Premi Gramophone el 2017.

Telemann va guanyar el Diapason d'Or de l'année i el Tiro Klassik el 2017. El octavo volumen de La Roxolana se publicó en enero de 2020.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar