preloader logo
dissabte 25 d’agost // 22.00 h

Ricardo Gallén

guitarra
Comprar entrades

Programa

I part

Grande Sonate n.1 op.22Fernando Sor 1778-1839
  • Allegro
  • Adagio
  • Minuetto Allegro
  • Rondo Allegretto
Prelude, Fugue und Allegro BWV 998J. S. Bach1685-1750

II part

Sonatina MeridionalM. M. Ponce 1882-1948
  • Campo
  • Copla
  • Fiesta
Carora, La Negra, NataliaA. Lauro 1917-1986
La CatedralA. Barrios 1885-1944
  • Preludio
  • Andante religioso
  • Allegro solemne
Valsos op.8, n. 3 i 4A. Barrios 1885-1944
Torre BermejaI. Albéniz 1860-1909

* guitarra Paco Santiago Marín. Cordes Knobloch.

Notes al programa

L'estiu convida a gaudir de la nit, de la música, en definitiva, de la sensibilitat. Com un ritual, amb l'arribada de la foscor, que és quan l'oïda sembla ser l'òrgan sensorial més important, podem entrar en contacte amb un món superior, un món més enllà de l'evident, amarat d'espiritualitat i emoció. El nucli de la paraula absurd, del llatí surdus, que significa sord o mut, i que en el seu context original es referia als sons desagradables a l'orella, s'ha convertit actualment en una paraula que designa el contrari a la raó i la lògica. En les societats ancestrals una persona sorda no podia participar de la cerimònia, però una persona cega sí. En el concert d'avui tenim l'oportunitat de participar d'aquest ritu ja tradicional, com és el Festival de Pollença, i comptar amb tot el quadre cerimonial: la guitarra Marín com a tòtem, el guitarrista Ricardo Gallén com el xaman encarregat d'oficiar el trànsit de la nostra escolta, i unes músiques iniciàtiques que ens portaran des del creador del món –del món de les sis cordes- a les singulars sonoritats de la guitarra del segle XX.

I no podria començar d'una manera més assenyada, amb el compositor Ferran Sor i la seva Gran Sonata Op. 22, n.1. Nascut a Barcelona el 1778 i considerat un dels compositors més importants dintre del repertori per a guitarra, va destacar també amb obres orquestrals, vocals, òpera i ballet; les seves composicions són obligades dins el repertori de qualsevol virtuós de la guitarra. L'esquema que segueix la Gran Sonata Op. 22, n. 1 és el de sonata en quatre moviments a l'estil haydnià del quartet i la simfonia, la forma musical més important i popular del classicisme, on Sor destaca de manera brillant amb les seves composicions per a guitarra, un instrument que a la seva època es trobava en ple procés de transformació i evolució. Els temes es desenvolupen d'una manera lineal i amb el recurs de modulacions de tercera o canvis d'acords com a l'allegro inicial on, després d'utilitzar l'acord de sol major al final de l'exposició, els segueix desenvolupant en mi bemoll major. Tanmateix així aconsegueix unes textures suggeridores, més harmòniques que contrapuntístiques, i desplaça els motius melòdics al llarg de tot el moviment. Aquesta partitura es va publicar a París el 1825 i està dedicada a l'estadista espanyol Manuel Godoy com a "Príncep de la Pau". A continuació tindrem una altra de les fites de la música universal com és Bach, i per a aquesta ocasió el Preludi, fuga i allegro BWV 998, inicialment escrita per a llaüt o clavicèmbal, la seva escriptura es pot adaptar a la tessitura del llaüt més modern del s. XVIII, tan sols modificant la notació i disposició d'alguns acords. L'obra, datada aproximadament el 1735, s'inicia amb un preludi en 12/8 que emana un cert caràcter improvisat i potencia les sonoritats de l'instrument. A la fuga es van succeint els temes en una ràpida digitació i utilitzen a la secció central un contrapunt més lleuger. L'allegro final és un passepied, dansa en 3/8 molt típica del segle XVI i molt utilitzada a les suites del barroc.

La segona part té com a protagonistes els compositors més relacionats amb el nacionalisme sud-americà. La Sonatina neix d'un encàrrec de l'insigne guitarrista Andrés Segovia al compositor mexicà Manuel Ponce. Per indicació de Segovia, l'escrigué a la manera espanyola, o per ser més sincers, a la manera andalusa, amb traces impressionistes atès que la data de composició, 1930, coincideix amb les ensenyances de Paul Dukas a París. La força que desperta l'allegro del primer moviment ve seguida de manera poètica per l'andante on empra els recursos de la guitarra del s. XX, per acabar amb un passatge bitonal al vivace final. Segovia, l'encarregat de la seva edició, afegí a cada moviment una descripció programàtica: Campo, Copla i Fiesta. El veneçolà Antonio Lauro compongué el vals inspirant-se també en el folklore veneçolà. El títol de "Carora" està motivat pel virtuós guitarrista i amic Alírio Díaz, que va ser l'encarregat de popularitzar-la i, a petició de l'autor, la titulà amb el nom de la seva ciutat natal. A "La Negra" Lauro utilitza el recurs de l'hemiòlia, tot bevent de les fonts populars, sens dubte deutores del renaixement espanyol, i alternant les veus del registre superior a l'inferior. De tots els valsos, "Natàlia", potser el més famós, conegut també com a "Vals criollo", està dedicat a la seva filla. Tots aquests valsos fan referència a persones de l'àmbit familiar de Lauro. Agustín Barrios, compositor nascut al Paraguai, s'inspirà també en les fonts de la música popular de tot el continent sud-americà, escrigué inicialment dos moviments de "La Catedral": l'andante religioso, inspirat en un organista que tocava un coral de Bach, i l'altre l'allegro que descriu el bullici del carrer just sortint de l'església. El primer moviment, Preludi nostàlgic, l'afegí posteriorment arran de la mort de la seva esposa. D'origen guaraní, Barrios és considerat a Amèrica del Sud el "Paganini de la guitarra", gràcies al virtuosisme de què gaudí com a intèrpret. N'és una bona mostra el vals n. 3, encara que la candidesa del n. 4 pot ser la música més adient per a una nit d'estiu com la d'avui.

Per acabar, una cita obligada: Isaac Albéniz. Encara que "Torre Bermeja" no és una de les obres més reconegudes d'Albéniz, inserida en les dotze peces característiques opus 92, originària per a piano, sí que ha tengut un recorregut exitós en la seva adaptació per a guitarra. Insuflada de caràcter andalusí, el títol fa referència a una torre de guaita de Benalmádena (Màlaga).

Al fil de la introducció d'aquest text, i albirant la dicotomia entre el visual-ciència-dia, i el sonor-art-nit, amb una frontera no massa ben delimitada, haurem de ser capaços d'estar entregats amb devoció i restar a l'espera per fruir de tota l'experiència sensorial, com una mena de música de les esferes que després d'extasiar-nos, segur, ens farà sortir més enriquits espiritualment.

Joan SerraCompositor

Biografies

Ricardo Gallén

Ricardo Gallén

Ricardo Gallén és un distingit guitarrista amb una pròspera carrera per davant. Les seves interpretacions inspirades i innovadores el situen com a músic de primera línia, i la seva revolucionaria visió de la tècnica de la guitarra i de l’ensenyament és la millor prova de la seva qualitat.

"Immensa creativitat i virtuosisme que és present amb només mirar-li les mans" ha dit el Mestre Leo Brouwer tot elevant Ricardo Gallén a un nivell de mestria molt poc comú.

Les seves habilitats extraordinàries li han permès la possibilitat de portar les seves interpretacions arreu del món a recitals a solo, en duo o amb orquestres, a escenaris tan importants com el Royal Concertgebouw d’Amsterdam, l’Auditorio Nacional de Madrid, la Sala Txaikovski de Moscou, el Palau de la Música Catalana, la Sala Auer de la Indiana University o la Sibelius Accademy d’Hèlsinki entre d’altres.

Ricardo Gallén ha estrenat en nombroses ocasiones obres de compositors de renom i ha participat en diversos projectes sota la direcció de directors importants com Maximiano Valdés, En Shao, Juan José Mena, Monica Huggett, Leo Brouwer, Jordi Savall o Seirgiu Comisiona, i destacà com una gran fita en la seva carrera l’estrena de la Sonata del Pensador que li dedicà el Mestre Leo Brouwer.

Ha guanyat els guardons més importants (certàmens Francisco Tárrega, Andrés Segovia o Markneukirchen entre d’altres), ha impartit la docència a diversos indrets, i ha tengut l’honor de ser un dels catedràtics més joves de la prestigiosa Universitat Franz Liszt a Weimar, Alemanya, fins el dia d’avui.

Ricardo Gallén ha estat membre de diversos jurats en nombroses concursos de guitarra, i també ha estat professor convidat per impartir classes magistrals amb gran èxit.

Els seus enregistraments, des del primer àlbum, han rebut crítiques sensacionals. Els seus darrers treballs de l’Obra completa per a llaüt de Bach així com les Sonates per a Guitarra de Fernando Sor han estat àmpliament considerats obres mestres per part de la premsa especialitzada.

Estam, en definitiva, davant un Mestre de qui Lope de Vega podria haver dit "qui el provà, ho sap".

Ricardo Gallén utilitza instruments fabricats per Paco Santiago Marín i Arnoldo García amb cordes Knobloch.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar