preloader logo
dimecres 29 d’agost // 22.00 h

Amsterdam Baroque Orchestra & Choir

Yetzabel AriasSoprano
Maarten Engeltjescontratenor
Tilman LichdiTenor
Klaus Mertensbaix
Ton KoopmanDirector
Comprar entrades

Programa

Missa en si menor BWV 232J. S. Bach 1685-1750
  • Kyrie
  • 01. Kyrie eleison
  • 02. Christe eleison
  • 03. Kyrie eleison
  • Gloria
  • 04. Gloria in excelsis
  • 05. Et in terra pax
  • 06. Laudamus te
  • 07. Gratias agimus tibi
  • 08. Domine Deus
  • 09. Qui tollis peccata mundi
  • 10. Qui sedes ad dextram Patris
  • 11. Quoniam tu solus sanctus
  • 12. Cum Sancto Spiritu
  • Credo
  • 01. Credo in unum Deum
  • 02. Patrem omnipotentem
  • 03. Et in unum Dominum
  • 04. Et incarnatus est
  • 05. Crucifixus
  • 06. Et resurrexit
  • 07. Et in Spiritum Sanctum
  • 08. Confiteor
  • 09. Et expecto
  • Sanctus
  • 01. Sanctus
  • Osanna, benedictus, agnus Dei et Dona nobis pacem
  • 01. Osanna in excelsis
  • 02. Benedictus
  • 03. Osanna in excelsis
  • 04. Agnus Dei
  • 05. Dona nobis pacem

Notes al programa

J. S. Bach, enciclopedista

Quan J. S. Bach va morir el 1750, el seu fill Carl Philipp Emanuel va rebre en herència quatre carpetes de música que contenien vint-i-set manuscrits musicals en diferents estils i de procedència diversa. Aquesta munió de partitures perfectament ordenada per Bach és el que avui en dia es coneix com la Missa en si menor, títol assignat posteriorment pels editors de l’obra.

En els darrers anys de la seva vida Bach va començar a preocupar-se pel seu llegat artístic i, a pesar de la seva proverbial modèstia, també per la seva fama més enllà del Leipzig provincial. La música de Bach –avui en dia, admirada universalment– aleshores era coneguda únicament per un grup de gent molt reduït, principalment pels habitants de Leipzig, i probablement ni tan sols tots ells, sinó just els qui assistien a missa a l’església de Sant Tomàs, d’on era organista i mestre. Això, a Bach, el consumia en l’amargura.

El desig de superació dels seus límits geogràfics i també la voluntat de transcendència artística el van animar a crear nombrosos reculls de la seva música, una mena de summa musicalia, o obres enciclopèdiques que poguessin reunir sistemàticament tots els seus coneixements musicals. Així van sorgir les Variacions Goldberg, una investigació en els límits de la forma variació; l’Art de la fuga, un profund endinsament en les possibilitats de la fuga; l’Ofrena musical, un estudi sistemàtic de les contingències del contrapunt; i naturalment la Missa en si menor, un compendi de tots els coneixements musicals de Bach en música sacra. Val a dir que l’esperit enciclopedista de Bach ja s’observa en altres recopilacions: sis suites franceses, sis angleses, sis alemanyes (partites), sis obres per a violoncel, sis per a violí, sis concerti grossi i un llarguíssim etcètera.

La Missa en si menor, en tot cas, presenta una bona partida de qüestions que no acaben de quedar resoltes. Per què va escriure Bach una missa catòlica en llatí si ell era luterà?, per exemple. Segons alguns estudis, Bach va posar fil a l’agulla quan va sorgir la possibilitat d’estrenar aquesta obra a la catedral catòlica de Viena per celebrar el dia de Santa Cecília, oportunitat que no es va materialitzar mai. Una altra explicació és que Bach sospitava que una colossal missa catòlica en llatí que inclogués tot el seu saber musical (contrapunt, duets operístics, cant pla, stile antico imitant Palestrina, basso continuo, solos instrumentals, etc.) li permetria salvar i, sobretot, preservar el seu llegat artístic. Amb el llatí, llegua internacional, Bach superaria les fronteres d’Alemanya, i amb la diversitat de tècniques musicals, perfectament ordenades en les quatre carpetes, molts compositors d’arreu del món podrien accedir a la seva música i copsar el seu geni.

La vida i carrera de Bach va estar plagada de desenganys i això no és just una contarella irrellevant i romàntica. Ell considerava que feia massa feina pel que li pagaven i, a més, els seus amos (bisbes i prínceps) ni tan sols respectaven el seu art. De fet, un el va enviar al calabós únicament per sol·licitar una altra feina millor. Humiliat, a vegades el compositor perdia els papers i mostrava el seu mal geni. Almenys en una ocasió va intentar entaferrar una mansiula a un escolanet malcriat; en una altra, va insultar un fagot que desafinava impunement dient-li que sonava agre “com una ceba”. I ja en una famosa carta, Bach s’havia queixat insensiblement que enguany no s’havien mort prou persones a la seva parròquia i que el que cobrava pels funerals, en conseqüència, havia minvat. I sabut és que, en els darrers anys, va patir una cruel ceguera per mor d’un metjastre que ja havia operat Händel i que també l’havia deixat cec. Així, arribada la darrera etapa de la seva vida amarga, a Bach just li quedava una esperança: ser reconegut com un geni musical, i la Missa en si menor –significativament la darrera obra vocal que va compondre– va ser la via per garantir aquesta possible fama pòstuma.

I així ha estat. A hores d’ara, totes les obres de Bach s’interpreten arreu del món, però la Missa és possiblement la més completa, la més enciclopèdica i la més admirada. I tot gràcies a quatre carpetes de paperassa que el seu fill va heretar.

Antoni PizàEscriptor i musicòleg

Biografies

Amsterdam Baroque Orchestra & Choir

Amsterdam Baroque Orchestra & Choir

Fundada l’any 1979 per Ton Koopman, l’Orquestra Barroca d’Amsterdam està formada per intèrprets especialistes barrocs de renom internacional que es reuneixen vàries vegades a l’any per treballar en nous programes. Cada concert és una nova experiència per als seus músics els quals, amb l’energia i l’entusiasme sense límits del seu director, representen una garantia d’excel·lència i de gran qualitat musical.

El Cor Barroc d’Amsterdam, fundat l’any 1992, debutà a la ciutat d’Utrecht, en el Festival de Música Antiga d’Holanda, on estrenà mundialment el Rèquiem (per a quinze veus) i Vespres (per a trenta-dues veus) de H.I.F. Biber. La gravació d’aquestes dues obres obtingué el premi Cannes Classical a la millor interpretació de música coral dels segles XVII i XVIII. Atesa la seva inusual combinació de flexibilitat interpretativa i claredat en la seva textura, el Cor Barroc d’Amsterdam està considerat un dels cors més destacats de l’actualitat.

El 1994 Ton Koopman i l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir s’embarcaren en un dels projectes musicals més ambiciosos de les darreres dècades: la gravació íntegra de les cantates sacres i profanes de J.S. Bach. Per aquest enregistrament el director i el seu conjunt obtingueren el Deutsche Schallplatten-Preis Echo Klassik.

L’any 2014 l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir finalitzà un altre gran propòsit: interpretar i gravar tota l’obra de Dieterich Buxtehude, una gran font d’inspiració per al jove Johann Sebastian Bach. El 2014 es publicà el darrer volum i l’orquestra celebrà el seu 35è aniversari tot fent una extensa gira pels Països Baixos i la resta d’Europa.

Juntament amb la seva filla Marieke Koopman emprengué la producció teatral Oorwurm, un musical infantil que feu realitat el somni de Ton Koopman d’apropar la música barroca de qualitat als joves neerlandesos.

L’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir ha enregistrat les obres barroques i clàssiques més importants. Entre els nombrosos premis obtinguts cal destacar el Gramophone, el Diapason d'Or, el 10-Repertoire, l’Stern des Monats-Fono Forum, el premi Hector Berlioz i dos premis Edison. El 2008 el conjunt i Ton Koopman foren premiats amb el prestigiós premi BBC, i el 2009, per segona vegada, obtingué el premi Echo Klassik pel VII volum d’Opera-Omnia de Buxtehude.

Ton Koopman i l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir actuen habitualment a les sales de concerts i festivals més importants d’Europa, EUA i Àsia.

Ton Koopman<span>Director</span>

Ton KoopmanDirector

Nascut a Zwolle (Països Baixos), Ton Koopman va rebre una educació clàssica. Estudià orgue, clavecí i musicologia a Amsterdam, i en ambdós instruments aconseguí el premi d’excel·lència interpretativa del Conservatori.

Des d’un principi se sentí fascinat pels instruments originals i la recerca d’un estil interpretatiu basat en l’autenticitat. Koopman s’especialitzà en música barroca, i prestà especial atenció a J. S. Bach; ben aviat es convertí en una figura destacada en el corrent conegut com "interpretació autèntica".

Com a organista i clavecinista, Ton Koopman ha actuat en els auditoris més importants del món i ha tocat els instruments originals més prestigiosos d’Europa. Als 25 anys fundà la seva primera orquestra barroca i més tard, el 1979, fundà l’Amsterdam Baroque Orchestra; el 1992 fundà el cor barroc de la mateixa ciutat, l’Amsterdam Baroque Choir. Junts, com l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, obtingueren ràpidament reconeixement mundial com un dels millors conjunts amb instruments d’època. Amb un repertori que abasta des del barroc primerenc fins els darrers clàssics, han actuat en el Concertgebouw d’Amsterdam, el Théatre des Champs-Elysées i la Sala Pleyel de París, el Musikverein i la Konzerthaus de Viena, la Philharmonie de Berlín, el Lincoln Center i el Carnegie Hall de Nova York, el Suntory Hall de Tòquio, així com a Londres, Brussel·les, Madrid, Roma, Salzburg, Copenhaguen, Lisboa, Munic, Atenes, etc.

Un dels assoliments de major prestigi i rellevància de Ton Koopman ha estat la gravació de la integral de les cantates de Bach, per les quals ha aconseguit nombrosos premis, com el Deutsche Schallplattenpreis "Echo Klassik", el Premi de la BBC, el Premi Hector Berlioz i nominacions per al premi Grammy (EUA) i el Premi Gramophone (Regne Unit). Durant molt de temps Koopman ha estat un ferm defensor de la música de Dietrich Buxtehude, predecessor de Bach, i el 2005, tot just acabar l’enregistrament de les cantates, s’embarcà en la gravació de Buxtehude: Opera Omnia. L’edició consta de trenta CD, el darrer dels quals es publicà l’any 2014. Ton Koopman és president de la International Dieterich Buxtehude Society. El 2006 fou guardonat amb el Premi Bach de la ciutat de Leipzig, el 2012 va rebre el Premi Buxtehude de la ciutat de Lübeck, i l’any 2014 rebé el Premi Bach de la Reial Acadèmia de Música de Londres.

Ton Koopman té un repertori molt extens: com a clavecinista i organista ha interpretat música des del Renaixement fins a l’època clàssica, amb l’ABO&C ha explorat intensament el Barroc i el període clàssic i, a més, com a director d’orquestres modernes, també ha interpretat els primers compositors romàntics.

Els darrers anys ha tengut una intensa activitat com a director convidat i ha treballat amb les orquestres més prestigioses del món, com per exemple la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Munic, la Simfònica de Chicago, la Simfònica de San Francisco, l’Orquestra Reial del Concertgebouw, l’Orquestra Simfònica de la Radiodifusió de Baviera, la DSO Berlín, l’Orquestra Tonhalle de Zuric, l’Orquestra Filharmònica de Radio France de París, la Simfònica de Viena, la Simfònica de Boston i l’Orquestra de Cleveland.

Ton Koopman té una extensa discografia per a segells com Erato, Teldec, Sony, Deutsche Grammophon i Philips. El 2003 fundà el seu propi segell discogràfic, Antoine Marchand, un segell independent distribuït per Challenge Classics.

Ton Koopman és professor de la Universitat de Leiden, membre honorari de la Reial Acadèmia de Música de Londres i director artístic del festival Itinéraire Baroque.

Yetzabel Arias<span>Soprano</span>

Yetzabel AriasSoprano

Yetzabel Arias neix a l’Havana, Cuba, on comença els seus estudis musicals i obté el diploma de Direcció Coral en el Conservatori Amadeo Roldán; es gradua en música i cant a l’Institut Superior d’Art de l’Havana (ISA). Completa els seus estudis a Itàlia, a l’Accademia Internazionale della Musica de Milà, i des de llavors ha cantat amb alguns dels conjunts més prestigiosos d’Europa.

Guardonada l’any 2006 en el Concurs Internacional de Cant Barroc de Chimay, Bèlgica, amb el primer premi, el Premi del Públic i el Premi del Festival Printemps des Arts de Nantes, a més, ha estat premiada en el Concurs Internacional de Cant Barroc F. Provenzale de Nàpols (2007) i en el Concurs Internacional de Música Sacra de Roma (2008).

Ha cantat a les sales i festivals més importants d’Europa, en les darreres temporades destaquen: la Passió segons Sant Mateu de Bach amb Diego Fasolis a Lugano i la Missa en si menor amb Jordi Savall en els festivals de Fontfroide i Styriarte; el Juditha Triumphans de Vivaldi (Abra) a Dortmund i Hamburg amb l’Accademia Bizantina; la Missa en si menor de Mozart amb l’Orquestra de l’Òpera de Roma i Jaap van Zweden, Alessandro de Händel (Rossane) en el Händel Festspiele Karlsruhe i les cantates profanes de Bach en el Festival Bach de Montreal i la Biblioteca del Congrés a Washington DC amb La Risonanza.

Yetzabel Arias ha fet diversos enregistraments per a Glossa, entre els quals el Tirsi, Clori e Fileno de Händel amb el qual obtingué el premi Stanley Händel al millor enregistrament del 2010. L’any 2014 els segells Naxos i Glossa publiquen dos discos amb la seva col·laboració, el primer, Tonos Humanos del Manuscrito (Espanya) amb Ars Atlántica i l’arpista Manuel Vilas, i el segon, Cantates de cambra per a soprano de Niccoló Jommelli, amb Stile Galante dirigit per Stefano Aresi.

Els seus propers compromisos inclouen La Senna Festeggiante de Vivaldi a Utrecht, les cantates de Händel en el Handel Festspiele de Halle, l’Oratorium Athalia de Händel en el Festspiele Karlsruhe de Händel, el Rèquiem i l’Exultate Jubilate de Mozart dirigit per Ton Koopman a La Haia i l’Oratori de Nadal de Bach amb l’Amsterdam Baroque Orquestra.

Maarten Engeltjes<span>contratenor</span>

Maarten Engeltjescontratenor

El jove contratenor holandès Maarten Engeltjes va néixer el 1984 i començà a cantar als quatre anys com a soprano.

Debuta com a contratenor als setze anys cantant les àries per a alt a La Passió segons Sant Mateu, a la qual seguiren nombroses actuacions, incloses les obres mestres de J.S. Bach i oratoris de Händel.

Molt lligat tant al barroc com a la música contemporània, algunes de les seves interpretacions recents inclouen papers com el Tolomeo del Juli Cèsar de Händel amb Capella Cracoviensis a Cracòvia; el Bertarido de la Rodelinda de Händel en el Festival Via Stellae a Santiago de Compostel·la; el paper d’Adschib en el Henze’s L’Upupa de Hans Werner dirigit per Markus Stenz al NTR Zaterdagmatinee del Concertgebouw d’Amsterdam; el Dresden Requiem de Lera Auerbach amb la Staatskapelle Dresden i direcció de Jurowski; La Passió segons Sant Mateu amb el Netherlands Bachvereniging dirigit per Jos Van Veldhoven, l’Stabat Mater de Pergolesi amb Concerto Köln; el Magnificat de Bach amb la Bergen Philharmonic dirigit per Juanjo Mena; el paper de Mago Christiano en el Rinaldo de Händel a l’Òpera de Lausana; el paper de Meraspe a l’Artemisia de Cavalli amb La Venexiana; una gira de La Passió segons Sant Joan amb Ton Koopman i el seu Amsterdam Baroque Soloists; la Missa en si menor amb Akademie für Alte Musik Berlin dirigida per Daniel Reuss; el paper de L’Àngel a l’estrena mundial de l’òpera Adam in Ballingschap de Rob Zuidam a la De Nederlandse Opera d’Amsterdam, el Polinesso de l’Ariodante de Händel dirigit per Federico Sardelli en el Festival de l’Òpera Barroca de Beaune i el Dixit Dominus amb el Nederlands Kammerkoor dirigit per Peter Dijkstra.

Tilman Lichdi<span>Tenor</span>

Tilman LichdiTenor

Tilman Lichdi ha destacat com un dels més importants intèrprets d’oratoris de Bach i del repertori del Lied. S’ha dedicat especialment al paper de l’Evangelista, i en el seu debut amb l’Orquestra Simfònica de Chicago el 2010, un crític de Chicago escrigué: "Fa falta una vida sencera per poder escoltar l’Evangelista meravellosament interpretat per Tilman Lichdi, i no m’estic oblidant de Peter Schreier." Lichdi ha fet concerts per tota Europa, EU i Amèrica del Sud dirigit per directors den renom com Ton Koopman, Thomas Hengelbrock, Martin Haselböck, Peter Dijkstra, Frieder Bernius, Christoph Perick, Bernard Labadie, Marcus Bosch, Hervé Niquet, Hartmut Haenchen, Kent Nagano, Christoph Poppen, Claus Peter Flor, Michail Pletnev, Michel Corboz, Hans-Christoph Rademann i Teodor Currentzis.

La temporada 2014/15 Tilman Lichdi enregistra per a Sony Classics el CD de Don Giovanni de Mozart amb Teodor Currantzis i Lux Aeterna, el CD de la Passió segons Sant Mateu de Bach amb Frieder Bernius i el Musikpodium Stuttgart, una producció de DVD / CD de la Passió segons Sant Joan de Bach amb el BR Choir i Peter Dijkstra. Viatja a Lausana (Suïssa) amb la Passió segons Sant Joan amb l’Ensemble Lausanne i Michel Corboz, a Munic i Viena amb el Magnificat de Bach, la Wiener Akademie dirigida per Martin Haselböck, a Leipzig amb l’Oratori de Nadal de Bach, Thomaskirche i Christoph Biller i una gira per Europa amb l’Oratori de Nadal de Bach i l’Amsterdam Baroque Orquestra dirigida per Ton Koopmann.

Concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Munic, l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Zürich Tonhalle, l’Orquestra de Lió i l’Amsterdam Baroque amb Ton Koopman i amb la lisboeta Gulbenkian Orchestra amb Michel Corboz, així com una gira per Espanya amb la Passió segons Sant Mateu amb Illia Korol i l’Orquestra Clàssica Santa Cecília, i acabà la temporada amb La bella molinera de Schubert.

Destacam en els darrers anys, la Passió segons Sant Joan amb l’Orquestra Simfònica de Chicago dirigida per Bernard Labadie, debut amb la Filharmònica de Nova York i el Messies, així com el debut a Austràlia amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne i La Creació de Haydn, en el Chatelet a París una nova producció escenificada de la versió de Mozart d’El Messies, portada a trema per Hartmut Haenchen, així com la Passió de Sant Joan de Bach amb l’Orquestra Filharmònica de Munic sota la batuta de Ton Koopman i una gira de concerts per Europa amb l’Oratori de Nadal de Bach amb el Balthasar Neumann Choir and Ensemble, direcció de Thomas Hengelbrock.

Entre la seva discografia, a més d’enregistrar per primera vegada Der Berggeist L’Esperit de la Muntanya) de Franz Danzl per a Carus sota la direcció de Frieder Bernius, destaquen els tres CD amb obres de Buxtehude amb l’Amsterdam Baroque i Ton Koopman per al segell Challenge Classics.

Tilman Lichdi fou, entre 2005 i 2013, membre del Teatre Estatal de Nuremberg, on representà papers com el David en Els mestres cantors de Nuremberg, el timoner de L’holandès errant de Wagner, Tamino a La flauta màgica de Mozart, Ferrando a Cosi fan tutte, Belmonte en El rapte en el serrall de Mozart, Don Ottavio a Don Giovanni, el Comte Belfiore a La jardinera fingida i el Comte Almaviva a El Barber de Sevilla. Tilman Lichdi ha estat premiat amb el Bavarian Arts Sponsorship Award el 2012 en la categoria d’Arts escèniques.

Tilman Lichdi va créixer prop de Heilbronn, Alemanya, i començà les seves primeres classes de cant als 18 anys amb Alois Treml del Staatstheater Stuttgart. Primer estudià trompeta durant quatre anys a Mannheim amb el professor Günther Beetz i més endavant, el 1999, reprèn la seva formació vocal amb la professora Charlotte Lehmann (mestra també de Thomas Quasthoff) a Würzburg, on es gradua amb honors.

Klaus Mertens<span>baix</span>

Klaus Mertensbaix

Klaus Mertens va néixer a Kleve, Alemanya, i començà la seva impressionant carrera, tot just acabats els seus estudis i graduar-se, treballant amb reconeguts especialistes en "música antiga", com Ton Koopman, Frans Brüggen, Nicholas McGegan, Philippe Herreweghe, Gustav Leonhardt, Nikolaus Harnoncourt, com també amb grans directors de repertori clàssic com Gary Bertini, Herbert Blomstedt, Sir Roger Norrington, Enoch zu Guttenberg, Jun Märkl, Kent Nagano, Hans Vonk, Kenneth Montgomery, Ivan Fischer o Andris Nelsons, entre d'altres.

Ha col·laborat amb gran èxit amb orquestres de renom de tot el món; destaquen l'Orquestra Filharmònica de Berlín, la Gewandhaus Orchester de Leipzig, la Dresdner Philharmonie, la Concertgebouw Orchester d'Amsterdam, Tonhalle Orchester Zürich, Orquestra Simfònica de Jerusalem, Orquestra Simfònica de Saint Louis, Orquestra Simfònica de Chicago, Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio, així como amb orquestres barroques com l'Amsterdam Baroque Orquestra i diverses agrupacions de música de cambra.

Klaus Mertens assisteix habitualment com a convidat als festivals més importants de tot el món, i s'ha convertit en un dels cantants de repertori d'oratori barroc més sol·licitats. Ha enregistrat moltes de les obres mestres de J. S. Bach, cal destacar l'enregistrament de totes les seves cantates amb l'Amsterdam Baroque Orquestra dirigida per Ton Koopman, projecte que finalitzà l'any 2003 després de deu anys, i que marcà un abans i un després a la seva carrera, amb gires de concerts per tota Europa, Amèrica i Japó; es convertí en el primer i únic cantant que ha interpretat totes les obres vocals de Bach, tant a concerts com a enregistraments.

A més, Klaus Mertens interpreta música de cambra i Lied. El seu repertori abasta des de Monteverdi fins a compositors contemporanis, i inclou peces compostes especialment per a ell. També està immers en descobrir i revitalitzar música fins ara desconeguda.

Una extensa discografia de 175 CD i DVD, a més d'aparicions a la ràdio i televisió, avalen la trajectòria de Klaus Mertens com a cantant de gran versatilitat.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar