preloader logo
dimarts 27 d’agost / 22.00 h

London Philharmonic Orchestra

Juano Mena,Director
Javier Perianes,Piano
Entrades exhaurides

Programa

I

Obertura Don Giovanni KV 527 A. Mozart (1756 - 1791)

Concert per a piano núm. 3 op. 37 L. V. Beethoven (1770 - 1827)

  • Allegro con brio
  • Largo
  • Rondo-Allegro

Solista: Javier Perianes

II

Simfonia núm. 39, KV 543 A. Mozart

  • Adagio - Allegro
  • Andante con moto
  • Menuetto: Allegretto
  • Allegro

Notes al programa

Mercè Pons (compositora i directora del Gabinet de Comprensió Musical GACOMUS)
Wolgang Amadeus MOZART (1756-1791)
Obertura Don Giovanni, KV 527

Don Giovanni, l’òpera bufa en dos actes amb música de W. A. Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, s’estrenà el 29 d’octubre de 1787 a Praga, i segons paraules del propi compositor "va ser rebuda amb grans aplaudiments". Mozart tenia per costum escriure les obertures de les seves òperes una vegada aquestes estaven acabades, així les podia crear amb l'essència mateixa de les òperes, i Don Giovanni no va ser una excepció.

Han sorgit infinitat de llegendes sobre el moment en què va ser composta l'obertura. N'hi ha que assenyalen que la va escriure el dia abans de l'estrena, d’altres que la va acabar el mateix matí, però això són només "apunts" històrics que no resten, de cap manera, qualitat a la composició.

L'Obertura de Don Giovanni comença en la tonalitat de re menor. Un inici ombrívol i lúgubre, intensificat pels instruments de vent que en les seves primeres notes ens recorda l'aparició de l'estàtua del comanador, al final de l'òpera. Notes llargues que creen l'atmosfera que es repetirà a la mort del protagonista. Però l'obertura continua, i a la seva segona part ens trobem un discurs musical molt diferent, no oblidem que estem davant una òpera catalogada de bufa; passant a la tonalitat de re major escoltarem el costat festiu de l'òpera, on abunden la lluminositat i l'alegria.

Ludwing van BEETHOVEN (1770-1827)
CONCERT per a piano i orquestra núm. 4, en sol major, op. 58.

A l’època de la composició d’aquest concert, entre 1805 i 1807, Beethoven treballava en la seva òpera Fidelio, en les simfonies quarta, cinquena i sisena, i també en nombroses obres per a piano i de cambra.

S’ha considerat aquesta obra com “la més fantàstica, singular, artificial i dificultosa que va escriure, poc favorable per al solista”. També és el concert més audaç, el més innovador de tots cinc (el cinquè és el celebèrrim “Emperador”).

L’esbós de l’obra se situa entre 1802 i 1803, durant la composició de la simfonia “Heroica” (la núm. 3), i escrita en gran part el 1805, encara que no l’acabà fins el 1806 o començaments del 1807.

S’executà per primera vegada el 22 de desembre de 1808, a Viena, en companyia de la Cinquena Simfonia i la Sisena.

La publicació, l’agost de 1808, du una dedicatòria a l’arxiduc d’Àustria (que tenia llavors 19 anys i era des de feia molt de temps alumne de Beethoven).

Aquest concert és, sens dubte, una obra mestra de la literatura concertant, i potser també de la literatura per a piano. Mai, fins i tot en Mozart, no s’havia pogut imaginar que el piano pogués recrear-se tan lliurement, amb unes improvisacions d’una facilitat tan sobirana, tan alliberades de tota subjecció formal.

Estructurat en tres moviments, l’Allegro moderato inicial comença, contràriament a la tradició, quan el solista exposa el primer tema, al descobert, i amb una extremada simplicitat, una vertadera innovació. Dura sols cinc compassos. El motiu és una pulsació obstinada de tres sons que tendran infinitat de variacions al llarg del moviment. És un tema que recorda un motiu de la Quinta, generosament ampliat pel tutti orquestral. En el meravellós moviment central, Andante con moto, hi ha el cim de la partitura, fins i tot el silenci sembla adquirir un significat tan eloqüent i tan nou que no és difícil imaginar-se l’astorament dels primers oients. Aquí trobem la “lluita entre dos personatges diferents de caràcter”, quasi dos personatges que dialoguen. El primer, un tema rítmic, imperiós, d’una gravetat austera, gairebé brutal, enunciat en acords per l’orquestra (sols la corda). El segon és una melodia tendra, gairebé dolorida del solista, com si fos una lluita desigual i que poetitza un cant del piano que, poc a poc, es resol i s’exalta fins arribar a la bella cadenza, sense cap preciosisme. El darrer moviment, Rondo: Vivace, és extremadament brillant. Aquest final troba l’esperit tradicional dels anteriors concerts, tot i que introdueix innovacions amb la llibertat de la seva conducció temàtica. Aquí no hi ha l’alternança cíclica dels temes entre dolçor i violència, tan característica de Beethoven.

Wolgang Amadeus MOZART (1756-1791)
SIMFONIA núm. 39, en mi bemoll major, KV 543

Aquesta simfonia va ser composta a mitjan 1788, juntament amb les dues següents.

La seva data d’estrena, després de la mort del compositor, és incerta. Alguns la consideren la simfonia maçònica de Mozart per excel·lència, pel caràcter alegre, confiat i de lucidesa que presenta, a més de l’extraordinària utilització dels clarinets (instruments considerats de connotacions maçòniques). Les tres darreres simfonies de Mozart (Simfonies 39, 40 i 41) van ser escrites en un temps rècord de sis setmanes i no es van executar mai en vida de l'autor. Són veritables obres mestres, d'una expressivitat, dramatisme i densitat mai assolits fins aleshores, i suposen la més plena culminació de la simfonia clàssica i de l'obra simfònica del compositor. Van ser escrites en un dels períodes més foscs de la vida de Mozart atès que la seva situació econòmica i personal era ja molt precària. Si bé el seu Don Giovanni havia tingut un gran èxit en la seva estrena a Praga, no va aconseguir seduir els vienesos i, per si això fos poc, la seva filla Teresa morí tres dies després de completar la Simfonia 39. Aquesta simfonia presenta quatre moviments. El primer, Adagio-Allegro, comença amb una imponent solemnitat, accentuada pels ecos de trompetes i timbals. Hi ha un claríssim record a Don Giovanni en les escales ascendents i descendents, en violins i posteriorment a la corda greu. Aquest mateix ritme prossegueix amb insistència fins a l'entrada de l'Allegro, que ve precedit d’una sèrie de compassos d’atrevidíssima audàcia harmònica a les cordes, i d'un instant de breu apaivagament. L'Allegro comença amb una delicadesa que contrasta amb el ritornello que el segueix, i el vigor s'accentua amb escales de notable efecte dramàtic. El segon moviment, Andante con moto, presenta un tema dividit en dues parts: una calmada i l’altra més animada. La part central és inesperadament dramàtica i amb ecos que imiten el tema inicial. El tercer moviment, Menuetto: Allegretto, és una de les pàgines més breus i més bellament elaborades per Mozart. El tema principal, d’una gran serenor de caràcter marcial, dona pas a la joia meravellosa que és el trio (la part central), un exquisit i tendre ländler (ball austríac en tres temps, molt semblant a un vals lent, que gaudí de molta popularitat a principis del XIX, abans que el vals es posés de moda) a càrrec inicialment dels clarinets. El clarinet estava en plena fase de desenvolupament, però això no va ser impediment per a Mozart atès que sabé extreure el millor de les seves possibilitats, tant tècniques com expressives. La resposta de les cordes al motiu dels clarinets, amb el subratllat final de les trompes, és una de les seqüències musicals més aconseguides de Mozart. L’Allegro final, que arriba immediatament després del Menuetto, presenta una extraordinària vivacitat i entusiasme. El tema, que va passant des dels violins de forma inicial als altres instruments de l’orquestra, va canviant a manera imitativa i provoca diferents colors i textures que ens demostren, una vegada més, que estem davant l’obra d’un geni per a qui la música ja no té cap secret.

Biografies

London Philharmonic Orchestra

London Philharmonic Orchestra

És una de les orquestres internacionals de més renom, elogiada per la seva distingida i extensa trajectòria, i també pel seu esperit d’avantguarda. A més d’interpretar concerts de música clàssica, enregistra bandes sonores per a pel·lícules i videojocs, disposa del seu propi segell discogràfic i arriba a milers de londinencs cada any a través de les seves activitats a escoles i comunitats locals.

Fou fundada per Sir Thomas Beecham el 1932 i des de llavors ha estat dirigida per molts de grans mestres, entre els quals hi trobam Sir Adrian Boult, Bernard Haitink, Sir Georg Solti, Klaus Tennstedt i Kurt Masur. El 2017 Vladimir Jurowski celebrà deu anys com a director titular de l’orquestra. Andrés Orozco Estrada fou nomenat director convidat principal per setembre de 2015.

Ha actuat en el Royal Festival Hall del Southbank Centre d’ençà de la seva inauguració el 1951 i és orquestra resident des de 1992. Així mateix, ha ofert residències brillants a Brighton i Eastbourne, i en l’estiu actua en el Festival de Glyndebourne, en el qual porta com a resident més de cinquanta anys. Les gires internacionals són una part important de les seves activitats. Durant la temporada 2017-2018 ha visitat Japó, la Xina, Romania, la República Txeca, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Espanya, Itàlia i França.

Les seves actuacions s’emeten regularment per televisió i ràdio, i col·labora amb companyies cinematogràfiques de Hollywood i del Regne Unit amb les quals enregistra bandes sonores, d’entre elles destaca la trilogia d’El senyor dels anells, guanyadora d’un Oscar. El 2005 creà el seu propi segell discogràfic.

L’estiu de 2012 participà en les celebracions del seixantè aniversari de la coronació de la reina Isabel II, i fou elegida per enregistrar tots els himnes nacionals per als Jocs Olímpics de Londres. El 2013 guanyà el Premi RPS Music a la millor agrupació.

Manté un programa d’activitats per a joves ben actiu, entre les quals s’inclouen concerts per a escoles (Bright Sparks) i famílies (FUNharmonics). Durant els darrers anys, els avanços de la tecnologia i de les xarxes socials l’han fet encara més accessible al públic internacional: tots els seus enregistraments es poden descarregar des d’iTunes, un canal de YouTube i podcasts freqüents.

Juanjo Mena, director

Juanjo Mena, director

Juanjo Mena és un dels directors espanyols més reconeguts del circuit internacional. Actualment és director principal del Cincinnati May Festival i director associat de l’Orquestra Nacional d’Espanya. Ha estat director titular de la BBC Philharmonic, principal director convidat de la Bergen Filharmoniske Orkester i del Teatro Carlo Felice de Gènova, i director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica de Bilbao.

Dirigeix formacions prestigioses com les filharmòniques de Berlín, Londres, della Scala (Milà), Oslo i Rotterdam, les simfòniques de la Ràdio de Baviera, Bamberg, Ràdio de Suècia, Nacional Danesa i NHK Tòquio, l’Orquestra Nacional de França, la Konzerthausorchester Berlin, la Tonhalle Orchester Zürich i la Gewandhausorchester Leipzig.

Ha dirigit las orquestres nord-americanes més importants: les simfòniques de Chicago, Baltimore, Cincinnati, Montreal, Pittsburgh i Toronto, les filharmòniques de Nova York i Los Angeles i les orquestres de Cleveland, Minnesota, Filadèlfia i Washington, entre moltes d’altres. Apareix regularment al capdavant de la Boston Symphony Orchestra, tant en la seva temporada de concerts com en el Festival de Tanglewood.

Com a director d’òpera ha dirigit grans obres del repertori romàntic com Der fliegende Holländer, Salome, Elektra, Ariadne auf Naxos, Duke Bluebeard o Erwartung i produccions com Eugene Onegin a Gènova, La vida breve (Madrid), Le nozze di Figaro (Lausana), Billy Budd i Fidelio (Bilbao).

Els seus propers compromisos inclouen el seu retorn a les temporades de la Chicago Symphony Orchestra, la Pittsburgh Symphony Orchestra, l’Orchestre Symphonique de Montréal i la Minnesota Orchestra, i el seu debut amb la City of Birmingham Symphony Orchestra.

Amb la BBC Philharmonic ha protagonitzat gires per Alemanya, Àustria, la Xina i Corea del Sud, Hongria, Croàcia, Eslovènia i Espanya, i té una presència estable en els prestigiosos BBC Proms londinencs.

Juanjo Mena ha fet una sèrie d’enregistraments amb la BBC Philharmonic per al segell discogràfic Chandos. Els discs ja a la venda, homenatges a Juan Crisóstomo de Arriaga, Alberto Ginastera, Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Gabriel Pierné, Xavier Montsalvatge, C. M. von Weber i Joaquín Turina, han obtingut grans crítiques de la premsa especialitzada. També ha enregistrat la Simfonia Turangalîla de Messiaen, amb el segell discogràfic Hyperion i amb la Bergen Philharmonic, catalogada per la crítica especialitzada com de referència.

El 2016 Juanjo Mena fou guardonat amb el Premi Nacional de Música, en la modalitat d’interpretació.

Javier Perianes, piano

Javier Perianes, piano

“El seu port i tècnica… irradien calma, i tot i això la precisió i la velocitat dels seus dits pot ser realment aclaparadora. En rares ocasions, per no dir mai, m’havia trobat amb una combinació tal d’evident modèstia i absolut lluïment.”
(Sunday Times)

La carrera internacional de Javier Perianes l’ha portat a actuar a les sales de concerts més prestigioses del món i amb les principals orquestres. Ha col·laborat amb directors com Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Sakari Oramo, Yuri Temirkanov, Rafael Frübeck de Burgos, Long Yu, Simone Young, Vladimir Jurowski, Josep Pons, David Afkham i Daniel Harding, i ha actuat a festivals com els BBC Proms, Mainly Mozart, Lucerne, La Roque d'Anthéron, Grafenegg, Sant Sebastià, Granada i Ravinia. Descrit per The Telegraph com “un pianista de gust impecable i refinat, dotat d’una extraordinària calidesa sonora”, Javier Perianes és Premi Nacional de Música 2012 i Artista de l’Any 2019 dels International Classical Music Awards (ICMA).

Durant la temporada 2018-19 Perianes inclou una gira per Espanya amb la London Philharmonic Orchestra i Juanjo Mena, que culminarà a Londres amb la integral dels concerts per a piano de Beethoven en el Royal Festival Hall. També interpretarà Beethoven en una gira amb orquestres per Austràlia i Nova Zelanda, i s’embarcarà en una gira pels Estats Units on interpretarà el Concert per a piano n. 27 de Mozart amb l’Orpheus Chamber Orchestra; finalitzarà amb el seu retorn al Carnegie Hall de Nova York

A més de Mozart i Beethoven, Perianes interpretarà aquesta temporada Ravel, Saint- Saëns, Grieg, Falla i Bartók amb orquestres com la Gewandhausorchester Leipzig amb Marin Alsop, Toronto Symphony amb Han-na Chang, Orchestre de París i Bergen Philharmonic amb Klaus Mäkelä, St. Louis Symphony i Gustavo Gimeno, San Francisco Symphony i Pablo Heras-Casado, Milwaukee Symphony amb Matthias Pintscher, Konzerthausorchester Berlin i Antonio Méndez, Gävle Symphony amb Jaime Martín a Suècia i en el Concertgebouw d’Amsterdam, Tampere Philharmonic amb Santtu-Matias Rouvali, la BBC Scottish amb Thomas Dausgaard, i la Czech Philharmonic amb Louis Langrée en el seu retorn al Festival Primavera de Praga.

En recital, Perianes emprendrà una extensa gira per Europa que el portarà a ciutats com Londres, París, Frankfurt, Oslo, Lisboa, Istanbul, Essen, Barcelona i Madrid, amb un programa compost per obres de Chopin, Debussy i Manuel de Falla.

Actiu intèrpret de música de cambra, la temporada passada tornà a col·laborar amb companys habituals com Tabea Zimmermann a l’Auditori Nacional de Madrid i a la Beethoven Haus de Bonn, i amb el Cuarteto Quiroga en una gira per Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos, a més de enregistrar per a harmonia mundi la Sonata per a violoncel i piano de Debussy en la seva primera col·laboració amb Jean-Guihen Queyras.

De temporades anteriors destaquen actuacions amb la Wiener Philharmoniker, Royal Concertgebouw, Cleveland Orchestra, simfòniques de Chicago, Boston i San Francisco, filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York i Los Angeles, Orchestre de Paris, Philharmonia Orchestra, Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, Danish National, Washington National, Swedish, Finnish i Norwegian Radio Orchestras, Yomiuri Nippon Symphony i Orchestre Symphonique de Montreal.

Javier Perianes és artista exclusiu del segell harmonia mundi. La seva extensa discografia va des de Beethoven, Mendelssohn, Schubert, Grieg, Chopin, Debussy, Ravel i Bartók fins a Blasco de Nebra, Mompou, Falla, Granados i Turina. El seu àlbum amb l’enregistrament en viu del Concert de Grieg i una selecció de les Peces líriques s’ha descrit com “una nova referència” a la revista Classica, que li atorgà un Choc; també obtingué les distincions Editor’s Choice de Gramophone i Maestro de la revista Pianiste. La seva “elegant visió” i “brillant interpretació” (New York Times) de les Romances sense paraules de Mendelssohn li atorgaren el Choc de Classica i la seva inclusió en els Top 10 d’enregistraments de Mendelssohn per a la revista Gramophone, i el seu enregistrament de Noches en los Jardines de España amb una selecció de peces per a piano de Falla rebé també les distincions Choc de Classica i l’Editor’s Choice de Gramophone, a més de ser nominada al Latin Grammy 2012. En el seu darrer àlbum Perianes ret homenatge a Claude Debussy en el centenari de la seva mort amb el registre del seu primer llibre de Preludis juntament amb les Estampes.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar