preloader logo
dissabte 31 d’agost / 22.00 h

Maria José Montiel

Mezzosoprano

Miquel Estelrich

Piano
HOMENATGE A MIQUEL CAPLLONCH
Comprar entrades

Programa

I

Dos lieder Clara Schumann (1819-1896)

  • Liebst du um Schönheit op. 12 núm. 4
  • Ich stand in dunklen traümen

Dos lieder Heinrich von Herzogenberg (1843-1900)

  • Wiegenlied op.30
  • Schlaf nur ein op. 96 num.2

Cinc lieder Miquel Capllonch (1861-1935)

  • Wiegenlied op. 2 núm. 2 (Cançó de bressol) (Text de G. Elisabeth von Walderss)
  • Zum Abschied op. 5 núm. 4 (Acomiadament) (Text de G. Elisabeth von Walderss)
  • Meine Gräber op. 14 núm. 2 (Les meves tombes) (Text de Carmen Sylva)
  • An die Heimat op. 14 núm. 3 (A la pàtria) (Text de Carmen Sylva)

II

Pensant amb tu (Lletra de Lluís Obrador Billón) ESTRENA Miquel Capllonch

De les “Seis rimas de Gustavo Adolfo Becquer” op. 3 Enrique Fernández Arbós (1863-1939)

  • Poesia eres tú
  • Olas Gigantes

Canción de la gitana de la sarsuela La chavala Ruperto Chapí (1851-1909)

Cançao do berço Alexander Rey Colaço (1854-1928) - Ernesto Halffter (1905-1989)

  • Ay que linda moça

Nocturn op. 10 núm. 5 (Paul Verlaine) Miquel Capllonch

Beau soir Claude Debussy (1862-1918)

À Chloris Reynaldo Hahn (1874-1947)

Mon coeur s’ouvre à ta voix de l’òpera Sansón y Dalila Camille Saint-Saëns (1835-1921)

prog_ind_0

El poble de Pollença, en la 58ª edició del seu Festival de música, vol retre homenatge al seu il·lustre compositor romàntic, Miquel Capllonch (Pollença, 1861-1935), tancant amb la seva música el cicle de concerts de la present temporada 2019. Si en el tercer concert del cicle poguérem gaudir d’una mostra de la seva obra a càrrec del pianista Josep Colom, en aquest darrer ens endinsarem en la recepció dels seus lieder amb la interpretació de la mezzosoprano María José Montiel acompanyada pel pianista Miquel Esterlich.

El lied, la cançó alemanya del segle XIX, es creà a partir de la transformació de la cançó acompanyada de tradició germànica. És, sens dubte, el gènere netament romàntic on millor s’expressa la polièdrica visió de l’art musical en el segle XIX, la profunda relació entre la poesia i la música en el panorama estètic del segle del Romanticisme, quant a la relació entre 'música pura' i música subordinada o amb el suport d’un text: el lied sembla ser, de vegades, ambdues coses.

En el lied conviuen, donant fonament al gènere, les idees més oposades i contradictòries. Les de G. W. F. Hegel, que entenia que l’afegit poètic o literari a la música instrumental era necessari per elevar-la als més alts graus de l’expressió artística, amb les d’A. Schopenhauer, per a qui la música pura, expressió per si mateixa de la voluntat universal, la finalitat de la qual és mantenir la creació, no necessita idees literàries, atès que amb elles queda atrapada en l’ordre material de la raó humana. En el lied romàntic, creat per F. Schubert, conviuen la poesia i la música pura, ja que el piano no acompanya amb fórmules musicals establertes sinó que proposa el seu propi discurs autònom.

A la primera part del concert, María José Montiel i Miquel Esterlich ens ofereixen una mostra diferent, per poc habitual, del lied romàntic amb dues obres de la pianista i compositora Clara Schumann, la qual en l’àmbit del gènere ens deixà una nodrida sèrie de lieder, alguns dels quals s’han perdut. De la sèrie op. 12, dels quals els n. 2, 4 i 11 són originals seus i la resta del seu marit R. Schumann, escoltarem el n. 4, Liebst du um Schönheit, i dels sis lieder op. 13, escoltarem el n. 1, Ich stand in dunklen traümen. Del compositor i director d’orquestra austríac Heinrich von Herzogenberg, escoltarem Wiegenlied op. 30, n. 3 i Schlaf nur ein op. 96 n. 2.

De Miquel Capllonch, la vida del qual transcorregué entre Mallorca, Madrid i Alemanya, a la capital de la qual, Berlín, destacà com a intèrpret i professor de piano, escoltarem cinc lieder: el n. 2 i el n. 3 del seu op. 2 Wiegenlied i Sommerlust; el n. 4 de l’op. 5, Zum Abschied, i els n. 2 i 3 de l’op. 14, Meine Gräber i An die Heimat, una excel·lent mostra del gust romàntic refinat del compositor mallorquí.

A la segona part del programa ens trobam dues obres de Miquel Capllonch per a piano sol: la Barcarola op.16 núm. 2, evocació romàntica del cant dels gondolers venecians i el Nocturn op.10 núm. 5, evocació romàntica de sensacions durant la nit, l’origen del qual trobam en els nocturns de John Field, i la seva màxima expressió en la literatura pianística de F. Chopin.

Tres músics espanyols comparteixen amb Miquel Capllonch la segona part del programa que ens ofereixen María José Montiel i Miquel Esterlich: Ernesto Halffter, Enrique Fernández Arbós i Ruperto Chapí.

Del primer, molt més jove que el mallorquí, n’escoltarem dues cançons portugueses compostes en col·laboració amb Alexander Rey Colaço.

Amb els dos darrers, el nostre compositor compartí la vida musical madrilenya de la segona meitat del s. XIX. Amb el violinista de renom Enrique Fernández Arbós l’uneix la seva experiència musical personal a Alemanya, i amb el compositor Ruperto Chapí, la seva formació en composició en el Conservatori de Madrid. D’ells dos escoltarem respectivament, dues de les Seis rimas de Gustavo Adolfo Becquer op. 3 i la “Canción de la gitana” de la sarsuela La chavala.

El concert es tanca amb música vocal francesa. De les vint melodies compostes entre 1896 i 1921 per l’operista Reynaldo Hahn, compositor nascut a Caracas i format musicalment a París, on morí el 1947, escoltarem À Chloris, escrita en homenatge a J. S. Bach, en la qual apreciarem la mescla de la característica estètica de la cançó francesa fin de siècle, amb l’adornament del teclat barroc proposat per Reynaldo Hahn.

Al voltant d’aquesta última obra, María José Montiel i Miquel Esterlich ens ofereixen la seva interpretació de dues obres de dos dels més grans compositors de música francesa: Claude Debussy i Camille Saint-Saëns.

Del primer escoltarem la cançó Beau soir de 1880, del segon, considerat des de molt jove el compositor més influent per a la recuperació de la música francesa en el s. XIX, escoltarem l’ària, Mon coeur s’ouvre à ta voix, melodia per a mezzosoprano cantada en la part central del duo amorós de l’acte II de l’òpera Samsó i Dalila, amb la qual Dalila pren a Samsó les poques forces que li queden.

Ignacio Botella Ausina

prog_ind_1

Maria José Montiel

Maria José Montiel

Premi Nacional de Música 2015 i finalista dels Premis Grammy EUA, revistes com l’Opera News (EUA), l’Ópera Actual (Espanya), l’Opéra Magazine (França), L’Opera (Itàlia) i Orpheus (Alemanya) posicionen María José Montiel com una de les grans mezzosopranos de l’actualitat lloada per la bellesa del seu timbre, la seva delicadesa interpretativa i el seu gran poder comunicatiu.

Ha cantat en alguns dels escenaris més importants del món, d’entre els quals destaquen la Scala de Milà, Òpera de Viena, Òpera de París, Carnegie Hall N.Y., Theater an der Wien, Konzerthaus i Musikverein de Viena, La Fenice de Venècia, Teatro San Carlo de Nàpols, Sala Pleyel de París, Gewandhaus de Leipzig, Sala Bolshoi de Moscou, NHK Hall i Òpera de Tòquio, Sidney Town Hall, Teatre La Monnaie de Bruselas, Capitoli de Tolosa, Òpera de Colònia, Òpera de Frankfurt, Kennedy Center de Washington, Òpera de Los Angeles, Teatro Comunale de Bolonya, Teatro Massimo de Palerm, Teatro Regio de Parma, Teatro Verdi de Trieste, Òpera de Budapest, Simfònica Montreal, De Doelen de Rotterdam, Òpera de Pequín, Rosenblatt Recitals de Londres, Filharmònica de Liverpool, Sala Simfònica i Òpera de Varsòvia, Finlàndia Hall d’Hèlsinki, Festival de Bregenz, Teatro Sao Carlos de Lisboa, Teatro Real de Madrid, Liceu de Barcelona, Palau de les Arts de València i Kursaal de Donostia, entre molts d’altres.

Alguns fites de la seva carrera són Carmen a l’obertura de la temporada del Teatro San Carlo de Nàpols amb la direcció de Zubin Mehta, la reinauguració del Teatro Real de Madrid l’11 d’octubre de 1997 en el rol principal de La vida breve i la posterior representació de l’obra de M. de Falla per primera vegada a Austràlia, el seu aclamat debut de Carmen a Tolosa (França), l’estrena mundial de Merlín d’Albeniz, la reinauguració del Teatro Avenida de Buenos Aires juntament amb Plácido Domingo o el Requiem de Verdi que ha cantat en més de cinquanta ocasions, principalment dirigida per Riccardo Chailly i amb orquestres de tot el món.

També ha interpretat òperes com Samson et Dalila, Aida, La Favorita, Cosi fan tutte, Il Barbiere di Siviglia, Les Contes d’Hoffmann, Un ballo in maschera, La Gioconda, Luisa Miller, Werther, Medea, Tancredi, L’heure espagnole, Pepita Giménez i l’estrena absoluta de María Moliner. A l’apartat simfònic i oratori ha cantat la Segona, Tercera i Octava simfonies de Mahler i els seus Lieder eines fahrenden Gesellen, Stabat Mater i Petite messe solennelle de Rossini, Poème de l'amour et de la mer de Chausson, Shéhérazade de Ravel, Les nuits d’eté de Berlioz, Rapsòdia per a contralt de Brahms, Alexander Nevsky de Prokófiev o la Novena Simfonia de Beethoven.

Ha estat dirigida per mestres com Maazel, Dutoit, Steinberg, Petrenko, Oren, García Calvo, López Cobos, Tebar, F. de Burgos, Gómez Martínez, Fisher, Decker, Foster, Pons, Kivacs, Marriner, Tate, Benini, Delacote, Stein i Hollreiser.

Gran especialista de lied, cançó espanyola, francesa i portuguesa, María José Montiel és a més defensora del repertori espanyol i de la música contemporània, que ha interpretat a més de dos-cents recitals de tot el món.

Compta en la seva discografia amb més de vint enregistraments.

Altres premis: Societat d’Autors, Millor Cantant d’Òpera Premis Lírics, Premi de la Comunitat de Madrid, Premi Ràdio Nacional, Premi CEOE.

Des de 2017 és ambaixadora de la Fundació Columbus.

Miquel Estelrich

Miquel Estelrich

Nascut a Palma (Mallorca), és professor titular de piano i fundador del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, del qual ha estat director. Ha tocat com a solista amb l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma, l’Orquestra Simfònica de Balears, l’Orquestra de Marburg (Alemanya), l’Orquestra de Cannes (França), etc. La seva intensa i variada activitat com a pianista l’ha duit a actuar a grans teatres com el Kennedy Center de Washington, el Teatro de la Zarzuela de Madrid, el Palau de la Música de Barcelona, el Palau de la Música de València, auditoris de Madrid, Saragossa, Santander, Itàlia, Portugal, França, Àustria, Alemanya o la Xina, bé com a solista amb orquestres, solista o música de cambra. Ha enregistrat dotze CD i elaborat més de quinze llibres amb obres per a piano, per a veu i piano i per a piano i orquestra de Frédéric Chopin, Baltasar Samper, Jaume Mas Porcel, Joan Maria Thomàs, Miquel Capllonch, Antoni Parera Fons, entre d’altres compositors. Ha duit a terme nombrosos enregistraments per a RNE, TVE, Catalunya Música i per a diverses televisions estrangeres (Alemanya, França, Japó, Anglaterra, Polònia, Estats Units, Xina, etc.).

És convidat regularment a impartir classes a The Paris International Summer Sessions a l’École Normale de Paris, Alfred Cortot, així com a les universitats de Taiwan i Xina.

És doctor per la Universitat de les Illes Balears i pianista de l’Orquestra Simfònica de Balears des de la seva fundació el 1989.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar