preloader logo

Presentació

El Festival de Pollença inicià el seu recorregut l’any 1962 per iniciativa del distingit violinista anglès Philip Newman, i s’ha mantingut fins el dia d’avui sota la direcció artística de grans figures: els violinistes Philip Newman i Eugen Prokop, el baríton Joan Pons i el compositor Joan Valent. A partir de l’any 2016 se’n feu càrrec la direcció col·legiada d’un comitè artístic.

Al llarg d’aquesta trajectòria de cinquanta-set anys ininterromputs tot consolidant el seu prestigi internacional, ha esdevingut una de les cites ineludibles dels mesos d’estiu, tant per als residents com per als qui ens visiten i desitgen gaudir de la Música en tots els seus caires i expressions.

Són gairebé vuit-cents els artistes de primer ordre que conformen la història d’aquest esdeveniment, de nacionalitats i estils tan diversos com ara la Gran Orquestra de la Ràdio Soviètica, l’Orquestra Nacional de França, la Pittsburgh Symphony, Lord Yehudi Menuhin, Mtislav Rostropòvitx, Lorin Maazel, Mischa Maisky, Ara Malikian, Maria Joao Pires, Monserrat Caballé, Ainhoa Arteta, José Mercé, Ravi Shankar, Goran Bregovic, Roger Hodson, Michael Nyman, Les Musiciens du Louvre, Nelson Freire ... i així tot un seguit de noms de relleu excepcional.

Tradicionalment s’ha celebrat durant les nits d’estiu, en el marc encisador de l’antic pati del convent de Sant Domingo, amb una pulcra i exigent programació que pretén acostar la música clàssica al públic des de les seves diferents vessants artístiques.

Comitè

El comitè tècnic d'assessorament artístic està integrat per persones destacades del món de la música i la gestió. Es tracta d'una direcció col·legiada i professional mitjançant la qual els integrants del comitè volen unificar criteris, diversificar sensibilitats i donar rellevància a la música dins el marc d'un dels festivals més importants del panorama musical del nostre país.

Noemí Dalmau

Pianista, concertista. Directora i fundadora del Concurs Internacional de Piano Vila de Capdepera, presidenta de l'Associació Cultural Art en Música, i presidenta del Festival Serenates d'Estiu de Cala Rajada, és una artista dinàmica que fonamenta la seva actuació en la interrelació amb altres associacions o fundacions a Europa i al món, privilegiant els intercanvis culturals. És professora del Conservatori Professional de Mallorca.

Marta Bauzà Soler

És membre de l’òpera Studio de l’Opéra National du Rhin, a Estrasburg, i ha estat membre del cor de l’Òpera de Stuttgart. La seva activitat musical l’ha portada a cantar com a solista en diferents teatres d’Espanya i Alemanya.

Toni Aragón Saugar

Professor de cant del Conservatori Professional de Mallorca, combina la seva tasca docent amb una activitat concertística que va des de muntatges d’òpera fins a oratoris, música antiga i recitals de piano. Participa a les temporades del Teatre Principal de Palma i amb grups com La Capella Reial de Catalunya, Camerata Iberia, Capella de Ministrers, Estil Concertant o Ensemble Elyma. És membre d’Studium Aureum.

Joan Campomar Cerdà

És professor del Conservatori Professional de Mallorca. Com a músic i professor de percussió participa i col·labora amb les entitats musicals més importants de l'illa com l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i la Fundació Studium Aureum. Des de fa una vintena d'anys organitza esdeveniments relacionats amb la divulgació de la percussió, com cursos, trobades i festivals, tot mostrant una notable inquietud per tal que l'activitat cultural i musical de Pollença es mantengui viva.

Carles Ponseti Verdaguer

Desenvolupa la seva activitat artística en el món de la direcció i producció musical. Fundador del grup Studium i d’Studium Aureum, ha efectuat i impulsat nombrosos concerts, muntatges musicoteatrals i òperes. És professor del Conservatori Professional de Mallorca.

El claustre

Entre els segles XVI i XVII els dominics van aixecar aquest emblemàtic edifici, en el claustre del qual s’acull cada any una de les principals trobades de música clàssica del món.

Aquest edifici va ser erigit pels frares dominics (1) entre 1558 i 1616 amb l'objectiu de consolidar la seva presència a Pollença, ja que inicialment es van assentar a l'Oratori del Roser Vell. Els dominics van ocupar l'església i el convent fins a l'any 1833, en què el conjunt va ser desamortitzat (2), i uns anys més tard l'Estat el va cedir a l'Ajuntament de Pollença. Des de llavors se li han donat nombrosos usos, des d'hospici-residència fins a caserna de la Guàrdia Civil, escola, biblioteca i museu.

L'església del convent és de planta basilical (3) i compta amb deu capelles laterals, cadascuna de les quals està decorada amb un retaule de l'època de la seva construcció; destaca, sens dubte, el retaule que presideix l'església, que va ser fet entre 1651 i 1662 per l'escultor mallorquí Joan Antoni Oms, i que està dedicat a la Mare de Déu del Roser, patrona dels dominics. La imatge que inclou data del segle XV i procedeix de l'Oratori del Roser Vell. Al costat de l'església hi trobam la joia d'aquest edifici: un claustre d'estil barroc (4) la construcció del qual va finalitzar el 1616 i que és molt conegut no només per la bellesa dels seus quatre corredors porticats, sinó per ser des de 1962 la seu del Festival de Música de Pollença. En aquesta trobada anual, que es desenvolupa durant l’estiu, hi participen les millors orquestres, cors i cantants d'òpera del món, que gaudeixen no només d'un bell escenari, sinó també de l'excel·lent acústica que ofereix aquest claustre.

(1) Frares dominics. L'Orde de Predicadors, coneguda també com a orde dominicana, és una orde mendicant catòlica fundada pel religiós burgalès Domingo de Guzmán el 1216. Els seus membres, els frares dominics, advoquen per una vida de predicació propera al poble i pacífica, que ha d'estar unida a l'austeritat i la pobresa, i ha de mantenir vots de castedat i obediència. D’entre els dominics més coneguts al llarg de la història destaquen Tomàs d'Aquino, Sant Vicent Ferrer o Bartolomé de las Casas.

(2) Desamortització. Els governs liberals espanyols van desenvolupar al llarg del segle XIX un procés d'expropiació, nacionalització i venda a particulars de bona part de les propietats que l'església catòlica havia acumulat al país, amb l'objectiu de reforçar les arques públiques, que travessaven serioses dificultats a causa de les guerres i la pèrdua de colònies.

(3) Planta basilical. Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans, i que consisteix en una nau principal i d’altres naus laterals de menor altura amb files de columnes, el que permet als fidels canalitzar la seva visió cap a la capçalera de l'església, que sol ser un absis en el qual es troba l'altar major.

(4) Estil barroc. Terme amb el qual s'identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l'ornamentació excessiva. De fet, el concepte de barroc va ser encunyat pels seus crítics utilitzant el vocable francès "baroque", una de les possibles traduccions del qual és "extravagant", en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes.

Aquest lloc utilitza cookies, al utilitzar aquest lloc, acceptau l'ús de cookies amb conformitat amb les nostres directrius. Per més informació legeixi la nostra Política de Cookies. Acceptar