Concert 12 d’agost de 2023 – Festival de Pollença

ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

Joan COMPANY FLORIT, director convidat

Judith VAN WANROIJ, soprano

Missa en si menor BWV 232 (selecció)

J.S. Bach (1685 – 1750)

      «Gloria in excelsis Deo», cor a 5
      «Et in terra pax hominibus», cor a 5
      «Laudamus te», ària soprano
      «Gratias agimus tibi», cor a 4

Nänie (Nènia), Op. 82

J. Brahms (1833 – 1897)

Meeresstille und Glückliche Fahrt (Mar en calma i bon viatge), op. 112

L.v. Beethoven (1770 – 1827)

Pausa

Zadok the Priest (El sacerdot Sadoc), HW 258

G. F. Handel (1685 – 1759)

Psalm 42, Op. 42 (MWV A 15)

F. Mendelssohn (1809 – 1847)

I. Cor. Lento e sostenuto

II. Ária. Adagio

III. Recitatiu i ària. Allegro assai

IV. Cor. Allegro maestoso assai

V. Recitatiu

VI. Quintet. Allegro moderato

VII. Cor final. Maestoso assai – Molto allegro vivace

NOTES AL PROGRAMA

Joan Company

Director fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears

Meeres Stille und Glückliche Fahrt (Mar en calma i viatge feliç) és el títol de l’obra de Beethoven que avui vespre sentirem. Tal vegada és una bona manera de significar i d’expressar el naixement i el camí de la Coral Universitat de les Illes Balears (CUIB): «de l’illa i de la calma», o sigui, mar en calma, un grup de cantaires joves universitaris i jo com a director apareguérem en els circuits musicals i culturals de la nostra Mallorca. I ara, per raons personals, aquest serà el meu darrer concert com a titular de la Coral. Sí, hem fet un viatge feliç per diferents contrades: les nostres illes, la península, la majoria de països d’Europa, per Amèrica…

Per això obrim el nostre programa amb una selecció del «Gloria» de la Missa en si menor de J. S. Bach (com si es tractàs d’una cantata) que conté un íncipit, Gloria, que avui té una significació molt especial: agraïment, glòria, lloança i bonança per aquests 46 anys de Coral Universitat de les Illes Balears, i, especialment, un «gràcies» a tots els que m’han acompanyat al llarg d’aquests anys en què he estat al davant de l’agrupació que vaig fundar el curs 1976-77.

Per tant, el concert d’avui és una festa de celebració i d’emoció de la música coral i, personalment, és un regal que la música m’ha donat per tancar una etapa personal. És evident que la música coral, des de finals del s. XIX fins avui, ha exercit una forta incidència cultural dins la societat i en el progrés musical dels pobles. A més, sempre he cregut que el cant coral té una força especial, un encís o embruix que fins i tot supera les dimensions estrictament musicals. Una coral no solament és un conjunt de persones que canten, sinó que és un espai i un cercle on les relacions humanes, amb les seves vivències i convivències, esdevenen una font immillorable de coneixences, d’amistats fortes i sòlides, tot regat del do de la gratuïtat.

El programa del concert està basat en música d’uns compositors molt representatius del gran repertori simfonicocoral, modalitat musical que forma part de la història de la Coral i que ens ha permès oferir concerts simfònics tant a Mallorca, amb la nostra estimada OSIB, com a les ciutats de Barcelona, A Coruña, Granada, Sevilla, Santiago, València, Madrid…

Alhora, la selecció d’aquestes obres ens parlen —no oblidem que «el cant és la llum de la paraula»— del missatge evangèlic (confiança en Déu i glorificació del seu nom), del poder terrenal (a través de la reialesa i de la monarquia), de la bellesa i del seu estat efímer («Auch das Schöne muss sterben» – Tot allò bell ha de morir) i de la naturalesa i de l’amor a la terra, sempre amb l’esperança de conservar el nostre planeta. El programa d’aquesta nit és una fusió singular de religió i humanisme, d’espiritualitat i esperança. Finalment, com a curiositat, hem ajuntat i agermanat les tres B de la música: Bach, Beethoven i Brahms, dels quals la Coral ha interpretat un bon nombre representatiu dels opus.

PROGRAMA

I. BACH

«Gloria in excelsis Deo»: el Gloria és com una dansa terrenal a cinc v. m. amb tot el conjunt instrumental.

«Et in terra pax hominibus»: l’esperit de dansa, amb la nova unitat mètrica, condueix a la proclamació de «Pau a la terra». Una bella fuga a cinc veus la converteix en una pregària per la pau.

«Laudamus te»: per a soprano i violí solistes, és un cant de lloança.

«Gratias agimus tibi»: gran cor, a quatre v. m., és una adaptació de la Cantata BWV 29.

«Soli Deo gloria»: Bach solia escriure les inicials «SDG» (Solament a Déu glòria) al final de les seves composicions.

II. BRAHMS

Nänie és el nom d’una deessa del dol i és una lamentació sobre la mort. Johannes Brahms posà música per a cor i orquestra al poema de Friedrich Schiller («Tot allò bell ha de morir») del 1880, en memòria del pintor i amic Anselm Feuerbach.

III. BEETHOVEN

Meeresstille und Glückliche Fahrt, op. 112 (Mar en calma i viatge feliç) és una cantata per a cor i orquestra sobre textos de poemes de Johann W. von Goethe. La composició té un sol moviment, dividit en dues seccions: I. Sostenuto i II. Allegro vivace.

IV. HAENDEL

Zadok the Priest és un himne que conté tres parts compost per Georg Friedrich Händel per a la coronació del rei Jordi II el 1727. És un dels himnes de coronació (Coronation Anthems).

V. MENDELSSOHN

Salm 42, op. 42 és una cantata de Felix Mendelssohn, per a solista, cor i orquestra. Schumann va dir que amb aquesta composició Mendelssohn havia aconseguit fer la millor música d’església d’aquell temps i que el mateix compositor va reconèixer que era la millor peça sagrada que havia compost.

1. Cor Lento e sostenuto

2. Ària per a soprano

3. Recitatiu i ària per a soprano i cor femení

4. Cor Allegro maestoso assai

5. Recitatiu per a soprano

6. Quintetto per a soprano i cor masculí

7. Schluschor Maestoso assai— Molto allegro vivace

ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

L’Orquestra Simfònica Illes Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, que incloïa el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears data dels anys 40, la formació de l’orquestra com avui dia es coneix es deu al mestre Luís Remartínez, que va ser el seu titular i director artístic des del 1988 fins al 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994- 1997 i 2005-2009), Salvador Brotons (1997- 2000 i 2009-2013), Geoffrey Simon (2001- 2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014) i, com a codirector titular, Joji Hattori (2014-2018). Actualment, el mestre Pablo Mielgo n’és el director titular.

L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditòrium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditòrium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera de Maó). En la seva temporada d’estiu, l’OSIB duu a terme el festival “Estius Simfònics” amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una tasca pedagògica extensa mitjançant el programa “Simfònica en família” i també amb el programa “Simfònica en societat”, amb el qual duu la música a col·lectius en risc d’exclusió social, entre d’altres.

Un dels seus principals objectius és treure a la llum les obres de compositors de les Illes Balears. Un fet que queda demostrat amb la figura d’Antoni Parera Fons com a compositor en residència. Destaca l’estrena de l’òpera Arxiduc, del compositor mallorquí i llibret de l’ escriptora mallorquina membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Carme Riera.

Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Frank Peter Zimmermann, Emmanuel Pahud, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Valentina Nafornita, Celso Albelo, Juan Manuel Cañizares, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaquen el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez, el viatge a Zuric per a un concert amb la mezzosoprano Kate Lindsey, el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de l’ONU.

La Simfònica compta amb un segell discogràfic que li permet distribuir els seus enregistraments per més de quaranta plataformes musicals com Spotify, Apple Music, Amazon Music, Goolge Play Music, entre d’altres. S’han publicat quatre discs: Revolució, amb la Simfonia núm. 7 de L.v. Beethoven i The Rite of Spring de P.I. Txaikovski; la Simfonia núm. 2 de G. Mahler, i obres de compositors mallorquins, Mallorca Suite de Baltasar Samper i Foners d’Antoni Parera Fons.

A més del gaudi que suposen aquests enregistraments, són tota una demostració del talent i la projecció internacional de les Illes Balears, amb una aposta decidida de les seves institucions per la cultura com a element essencial del futur de la regió.

El 2020 la Simfònica fou guardonada amb la medalla d’or, major distinció de la Comunitat Autònoma.

Coral Universitat de les Illes Balears

Fundada fa quaranta-sis anys pel seu director Joan Company i un grup d’estudiants i professors de la nostra universitat, s’ha convertit en un exponent important de la música de les Illes Balears i en un clar referent coral a nivell estatal. La Coral ha actuat en els principals teatres i auditoris d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Granada, Oviedo, A Coruña, Santa Cruz de Tenerife, Cuenca, Santiago…) i ha fet gires per Amèrica (Nova York i Washington) i Europa (Alemanya, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Txeca, Suècia, Suïssa …).

Amb la presència disciplinada i desinteressada de centenars de cantaires, la Coral ha pogut assolir un repertori de més de set-centes obres de tot el camp de la literatura coral universal, des del cant gregorià fins a la música contemporània: obres de compositors de les illes Balears, música a cappella de totes les èpoques i grans obres del repertori simfonicocoral (Passió segons sant Joan, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Marc de Bach; El Messies de Händel; La creació de Haydn; El pessebre de Casals; Stabat Mater de Dvorak i de Rossini; Atlàntida de Falla; Lobgesang, Die Walpurgisnacht, Elies … de Mendelssohn; Ivan el Terrible de Prokofiev; el Rèquiem de Britten, Mozart, Brahms, Verdi, Fauré i Duruflé; la Novena Simfonia de Beethoven; la Segona i la Tercera Simfonia de Mahler; A Sea Symphony de R. V. Williams; Simfonia dels Salms de Stravinski; Chichester Psalms de Bernstein; primera audició a Espanya de Das liebesmahl der Apostel de R. Wagner i Misses de Bach (Missa en si menor), Haydn, Mozart, Schubert, Bruckner, Bonet, etc.).

La Coral ha col·laborat amb directors i cantants de renom com F. P. Decker, S. Mas, Víctor Pablo, C. Kalmar, T. Pinnock, N. Santi, K. Penderecki …, Joan Pons, Maria Bayo, Teresa Berganza, Josep Carreras, Thomas Quasthoff…, i ha treballat amb les principals orquestres d’Espanya (Orquestra Simfònica de Galícia, Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Reial Orquestra Simfònica de Sevilla, Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Tenerife, Orquestra Ciutat de Granada, etc.) i d’Europa (The English Concert, I Fiamminghi, Camerata Anxanum, Orpheon Consort de Viena, etc.). I especialment amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears, amb la qual actua amb molta freqüència cada temporada.

Ha estat guardonada a concursos corals de Tolosa i Atenes entre d’altres, i convidada a festivals de música importants com Europalia 85-Bèlgica, Expo’92 de Sevilla, X Festival Mozart de Madrid, XX Festival de Música Antiga de Barcelona, Festival Chopin d’Àustria, de la República Txeca i de Polònia, Festival de Primavera de Budapest, 46a Setmana de Música Religiosa de Cuenca, Festival Pau Casals de Prada, Setmanes Musicals de Quimper (França) o el 67è Festival de Joves Artistes de Bayreuth (Alemanya). Ha rebut, entre d’altres, la menció al Premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear (1991), el Premio Importante de Diario de Mallorca (abril 1999), el Premi Ramon Llull de les Arts del Govern de les Illes Balears (2002), Populars 2013 de la COPE, l’Escut de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma (2018) i la Medalla d’Honor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (2018).

La Coral Universitat de les Illes Balears (fundada el curs 1976 -77) ha aconseguit bastir tot un edifici coral que es fonamenta en tres pilars bàsics: a) formació: s’ha promogut un vertader centre de cant coral amb deu corals filials; b) investigació: s’han esmerçat mitjans per a les activitats de recerca i promoció del patrimoni musical illenc i contemporani; i, finalment, c) divulgació: s’ha donat a conèixer el gran repertori simfonicocoral a la societat de les illes Balears.

Joan Company, director fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears

Joan Company (Sant Joan, Mallorca) és un dels directors amb més presència en els circuits corals més importants d’Espanya; ha dirigit entre d’altres: l’Orfeó Donostiarra, el Cor Nacional d’Espanya, Cor de Radiotelevisió Espanyola, Cor de la Comunitat de Madrid, Coro da Camera Italiano …; en el 51è Festival Internacional de Cant Coral de Barcelona, dirigí en el Palau de la Música Catalana l’obra El mirador, per a cor i orquestra, de Josep Vila. Ha estrenat obres corals de D. G. Artés, J. Busto, J. Domínguez, J. Elberdin, A. Martorell, A. Parera Fons, C. Reda, J. L. Turina, J. Vila, etc. També, amb l’Orquestra Simfònica de Balears, ha estrenat obres d’A. Martorell, J. Martorell i J. Valent.

Entre d’altres, ha dirigit l’Orquestra Simfònica d’Astúries, Orquestra de Cambra Reina Sofia, Jove Orquestra Nacional d’Espanya (de la qual fou director assistent en la producció de L’Atlàntida de Falla), Orquestra de la Universitat de Portland (Oregon, EUA), Camerata Anxanum (Itàlia), Orpheon Consort de Viena, Orquestra Simfònica de Galícia… A més ha col·laborat amb directors com: T. Pinnock, Víctor Pablo, S. Mas, J. Pons, F. P. Decker, A. Zedda, A. Ros Marbà, C. Hogwood, M. A. Gómez Martínez, K. Penderecki, N. Santi, J. López Cobos, T. Koopman, R. Egarr, E. Inbal, D. Slobodeniouk, L. Maazel …

Des de l’any 1999 fins al 2022 ha estat el director artístic del Cor de l’Orquestra Simfònica de Galícia (OSG) des del seu inici, amb el qual ha preparat un extens i variat repertori simfonicocoral (entre d’altres, totes les simfonies de Mahler), operístic (Mozart, Donizetti, Rossini, Txaikovski, Puccini, Verdi, Wagner …) i a cappella, que ha permès al Cor de l’OSG participar en ambiciosos muntatges artístics d’alt nivell, i, a més, ha creat un projecte coral amb els Nins Cantors de l’OSG (2000) i el Cor Jove de l’OSG (2005). Actualment n’és director honorari.

Però la seva faceta coral més reconeguda és la de director fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears (1977), amb la qual ha aconseguit importants reconeixements artístics tant a les Illes com a la península i a l’estranger: creació de les corals filials (deu agrupacions); premis en concursos corals (Tolosa, Atenes…); actuacions a les principals sales de concert d’Espanya i a importants festivals d’Europa i d’Amèrica; col·laboracions amb les orquestres més importants d’Espanya i d’Europa; enregistraments discogràfics; divulgació del patrimoni coral de les Illes…, per exemple, amb el grup Poema Harmònic i sota la seva direcció ha sortit al mercat l’enregistrament de la Missa de Pau Villalonga (+1609), primer Mestre de Capella de la Catedral de Mallorca.

Llicenciat en Història General, estudià direcció coral amb P. Cao, M. Cabero i O. Martorell (amb cursos a Espanya, França i Bèlgica). Professor de música d’institut (fou el número 1 de la seva promoció, 1985). Treballa a la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a director de la Coral UIB, del grup de cambra Poema Harmònic i de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la UIB; també és fundador, director i professor dels Cursos Internacionals de Música de la UIB (1977) i de les Colònies Musicals d’Estiu a les Balears (1995). Ha publicat nombrosos estudis i articles sobre música i músics de les Balears en llibres, enciclopèdies i revistes especialitzades; també ha col·laborat amb institucions musicològiques espanyoles i estrangeres.

D’entre les distincions rebudes cal esmentar el Premi Rotary Mallorca (Humanitats 1995-96) i el Premi Rotary Ramon Llull (2011), per «l’extraordinària tasca d’ensenyament i divulgació de la música coral»; el Premi Gabriel Alomar 2001 de l’Obra Cultural Balear; el premi Siurell de Plata d’Última Hora, als Valors Culturals 2020.

L’any 2022 va ser nomenat Mestre de Capella i responsable de l’àrea de música de la Seu de Mallorca.

Judith VAN WANROIJ, soprano

La soprano holandesa Judith van Wanroij és «reconeguda per les seves interpretacions intensament dramàtiques d’òperes redescobertes i menys conegudes». És elogiada per transmetre la poesia i els seus colors de manera sorprenent.

Des del seu debut a l’Òpera de Lió amb els papers de Virtu i Drusilla a L’incoronazione di Poppea, ha interpretat nombrosos papers en importants teatres d’òpera com el Teatre Reial de Madrid, la Dutch National Opera, la Monnaie Lincoln Center de Nova York, el Gran Teatre del Liceu, l’Opéra National du Rhin, l’Opéra Royal de Versailles, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Théâtre des Champs Elysées, el Theatre Basel i el Festival d’Aix-en-Provence.

Judith van Wanroij va estudiar amb Margreet Honig al Conservatori d’Amsterdam i a la Dutch National Opera Academy. Va guanyar el primer premi a l’Erna Spoorenberg Vocalisten Presentation de 2003 i va participar al Jardin des Voix 2005, l’acadèmia vocal de Les Arts Florissants i William Christie.

El nucli del seu repertori consisteix en música barroca francesa i italiana, repertori romàntic francès i obres vocals de Mozart, entre d’altres. Una selecció dels seus papers principals inclou la Contessa a Le Nozze di Figaro, Donna Elvira a Don Giovanni, Ilia a Idomeneo i els papers principals a l’Orfeu de Rossi i a Phèdre de Lemoyne.

Destaquen també els seus papers principals a Ariane et Bacchus (Marin Marais) amb Le Concert Spirituel al Théâtre des Champs-Elysées; Swanhilde a Hulda de César Francks, amb l’Orquestra Filharmònica Reial de Lieja, i una reposició de Die Zauberflöte al Theatre Basel, en què Van Wanroij canta Erste Dame.

D’entre les interpretacions més recents destaquen Zirphile a Archante et Céphise de Rameau, sota la batuta d’Alexis Kossenko, Léna a La princesse jaune amb l’Orchestre du Capitole de Tolosa i Ilia (Idomeneu), amb Les Talens Lyriques al Mozartfest Würzburg, i diversos projectes discogràfics: Les Fêtes d’Hébé amb l’Orfeu Orchestra a Budapest i Didon de Demarest amb Le Concert Spirituel, seguit d’un concert al Théâtre des Champs-Elysées.

En temporades anteriors, va rebre elogis de la crítica per les seves interpretacions al paper principal de Phèdre de Lemoyne amb l’Orquestra Orfeo, editat en CD per Palazzetto Bru Zane. La premsa es va tornar boja quan Judith, «deixant de banda les nenes boniques a les quals sembla destinada la bellesa del seu timbre, va saber cisellar el seu text en el llenguatge tràgic, traduint en el seu cos el patiment de l’heroïna». El 2018, va obtenir un altre gran èxit discogràfic en el paper principal d’Alceste de Lully amb Christophe Rousset i Les Talens Lyriques, produït per Maximilien Ciup per al segell Aparté. El disc va ser nominat a un premi Grammy a la categoria de Millor Enregistrament d’Òpera.

Com a cantant amb un ampli repertori de concerts, Judith van Wanroij té una gran demanda com a solista, ha interpretat recentment els oratoris de Bach amb la Royal Concertgebouw Orchestra, amb la Rotterdam Philharmonic Orchestra i amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears, i a l’Auditori de Palma amb Jonathan Cohen, entre d’altres. La temporada passada va fer una gira amb la Camerata de la Reial Orquestra del Concertgebouw a Espanya interpretant Lieder de Mahler i Berg, i havia cantat prèviament Strauss, Vier letzte Lieder, amb l’agrupació.

La seva discografia en constant expansió inclou moltes òperes menys conegudes, com Jephté de Monteclair amb l’Orquestra Orfeo i el Cor Purcell per al segell Glossa; Tarare de Salieri, Les Horaces i Les Danaïdes, totes amb Les Talens Lyriques per a Aparté i Le Tribut de Zamora de Gounod, amb la Münchner Rundfunkorchester per a Palazzetto Bru Zane. També va gravar Cantates i música sacra de Gounod amb la Filharmònica de Brussel·les i el Cor de la Ràdio Flamenca per a Palazzetto Bru Zane i la Simfonia núm. 4 de Mahler amb la Camerata RCO per a Gutman Records.