Marina REBEKA, soprano

Mathieu PORDOY, piano

«Mercè, dilette amiche» (I Vespri Siciliani. Cinquè acte)

G. Verdi (1813 – 1901)

«Tu che le vanità» (Don Carlo. Cinquè acte)

G. Verdi

«Vision d’Athanael» (Thaïs. Primer acte)

«Duo et Mèditation» (Thaïs. Segon acte)  Arranj. per a piano

J. Massenet (1842 – 1912)

Piano solo

«Pleurez, pleurez, mes yeaux» (Le Cid. Tercer acte)

J. Massenet

«L’amour est un oiseau rebelle» (Carmen. Primer acte)

G. Bizet (1838 – 1875)

Preludi (Madame Butterfly. Tercer acte)

G. Puccini (1858 – 1924)

Piano solo

«Un bel dì vedremo» (Madama Butterfly. Segon acte)

G. Puccini

(Pausa)

«Ecco respiro appena» (Adriana Lecouvreur. Primer acte)

F. Cilea (1866 – 1950)

«Quando m’en vo» (La Bohème. Segon acte)

G. Puccini

Les estacions, op. 37a «Desembre – Nadal»

P. I. Txaikovski (1840 – 1893)

Piano solo

«Puskay pogibnu ya, no prezhde»

(Eugene Onegin. Primer acte. Escena carta de Tatiana)

P. I. Txaikovski

Intermezzo (Manon Lescaut)

G. Puccini

Piano solo

«In quelle trine morbide» (Manon Lescaut. Segon acte)

G. Puccini

«Pace, pace mio Dio!» (La forza del destino. Quart acte)

G. Verdi

Marina REBEKA, Soprano

La soprano letona Marina Rebeka és una de les cantants d’òpera més importants del nostre temps.

A partir del seu reconeixement internacional al Festival de Salzburg el 2009, sota la batuta de Riccardo Muti, Rebeka ha estat convidada habitual a les sales de concerts i teatres d’òpera més prestigiosos del món, com el Teatre alla Scala (Milà), l’Opéra National de París, Metropolitan Opera (Nova York), Royal Opera House Covent Garden (Londres), Bavarian State Opera (Munic), Großes Festspielhaus de Salzburg, Vienna State Opera i Opernhaus Zürich.

Col·labora amb directors destacats com Riccardo Muti, Zubin Mehta, Antoni Pappano, Valery Gergiev, Fabi Luisi, Yannick Nézet-Séguin i Daniele Gatti. La varietat del seu repertori va des del barroc, passant pel bel canto i Verdi, fins a Txaikovski i Britten.

La discografia de Rebeka inclou llançaments amb el Deutsche Grammophon, Warner Classics (EMI), BR Klassik i Naxos. Ha gravat la Petite Messe Solennelle de Rossini, àries de Mozart, Amor Fatale (un àlbum d’àries de Rossini), l’òpera completa Luisa Miller de Verdi i La Clemenza di Tito de Mozart. Amb el seu propi segell discogràfic, Prima Classic, ha publicat l’àlbum Spirito (escenes i àries del bel canto dramàtic), l’òpera La Traviata de Verdi i els seus àlbums en solitari Elle (àries d’òpera francesa) i Credo (una selecció de temes sagrats i espirituals). Rebeka també va cantar el paper d’Imogene a l’enregistrament d’Il Pirata de Bellini, un àlbum llançat per Prima Classic i que va rebre el Premi Internacional de Música Clàssica 2022 (ICMA) a l’enregistrament d’òpera de l’any. També el 2022, va publicar el seu primer àlbum de recitals de piano, Voyage.

El desembre del 2016, Rebeka va rebre l’Orde de les Tres Estrelles, que és el reconeixement més alt de la República de Letònia, pels seus èxits culturals. Durant la temporada 2017/18, va ser nomenada primera artista resident pel Münchner Rundfunkorchester. El 2020 va rebre el Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) com a artista de l’any i el Premi a l’Excel·lència del Ministeri de Cultura de Letònia. El 2021 va rebre el primer Premio alla Carriera “Toti dal Monte”.

Mathieu PORDOY, Pianista

El pianista acompanyant i concertista francès Mathieu Pordoy ha esdevingut un dels instructors vocals més prometedors de la seva generació.

Pordoy es va graduar amb honors al Conservatori de París, on va ser professor del 2006 al 2011. El 2019, va debutar per partida doble al Carnegie Hall de Nova York amb Lélio de Berlioz al costat de Sir John Eliot Gardiner i en un recital amb Sabine Devieilhe, amb qui va continuar col·laborant, amb actuacions al Grand Théâtre de Genève, el Festival d’Aix-en-Provence i altres llocs. També col·labora habitualment amb el tenor nord-americà Michael Spyres, amb qui ha fet una sèrie de recitals per tot Europa i Canadà.

Pordoy va debutar al Festival de Salzburg al costat del tenor Benjamin Bernheim, repetí el mateix programa al Théâtre des Champs-Elysées i el Konzerthaus Wien. Amb Marina Rebeka, va interpretar un programa de cançons italianes i russes al Théâtre du Capitole de Tolosa, la Salle Gaveau de París i el Gran Saló del Conservatori Txaikovski de Moscou.

Com a especialista en òpera francesa, Pordoy apareix regularment com a convidat a l’Opéra-Comique de París, l’Opéra de Monte-Carlo, el Gran Théâtre de Luxembourg, el Théâtre Royal de la Monnaie a Brussel·les, el Théâtre du Capitole de Tolosa, la Wiener Staatsoper, l’Opéra de París i la Opernhaus Zürich.

Pordoy ha impartit classes magistrals a l’Acadèmia Mariinsky de Joves Cantants d’Òpera i ha ocupat càrrecs a l’Institut Canadenc d’Arts Vocals de Montreal i a l’Institut Internacional d’Arts Vocals d’Israel. Al Festival d’Aix-en-Provence, va exercir com a instructor vocal per al Programa de Joves Artistes de l’esdeveniment. Com a instructor vocal i acompanyant, ha actuat al Théâtre des Champs-Elysées, l’Auditori de Tenerife, el Festival Chorégies d’Orange, l’Oper Köln, el Teatre Municipal de Santiago a Xile i en altres escenaris i esdeveniments.

Pordoy ha col·laborat amb els directors Fabio Luisi, Gianluigi Gelmetti, Gianandrea Noseda, Daniele Gatti, François-Xavier Roth, Mikko Franck i Alain Altinoglu.

NOTES AL PROGRAMA

LES DONES EN EL ROMANTICISME

Marta Bauzà Soler, Soprano i gestora cultural

A l’equador de la 62a edició d’aquest festival tan mític de les nits d’estiu de Pollença i Mallorca, tenim un magnífic recital de cant i piano que presenta un programa ple de referències a la música del s. XIX, i és que en aquell moment es va compondre una gran quantitat de música, sobretot d’òperes, que va suposar un gran canvi pel que fa als períodes anteriors.

Si en el Barroc (1600-1750) la música que es compongué, i també l’òpera, té la intenció de sorprendre el públic amb gran fugacitat, teatralitat i contrastos violents, i en el classicisme (1750-1810) l’objectiu principal és el gaudi del públic amb la música que es presenta més equilibrada, en el Romanticisme (1810-1900) es produeix un canvi total per tal d’adaptar-se a la nova perspectiva filosòfica i es crea una nova connexió entre la cultura i la música.

En el Romanticisme l’òpera experimenta un gran progrés, fins al punt que arriba a ser l’espectacle preferit de la burgesia. La burgesia omple els teatres no només a Itàlia, sinó a tot Europa, on es construeixen nous teatres, i on, a més, hi ha un interès generalitzat per acudir a l’òpera, escoltar i seguir els seus cantants preferits, i per primera vegada en la història s’observa una evolució en la percepció del músic per part del públic. S’inicia així una etapa en què la música es veu com un art independent de grans capacitats expressives, i per tant es reconeix els músics del Romanticisme com a virtuosos posseïdors de la capacitat de connectar les masses amb un món més espiritual a través de les obres.

Dins l’òpera romàntica hi ha diferents períodes, dels quals cal destacar-ne dos que contribueixen a entendre millor el programa d’aquesta nit. D’una banda la plenitud, amb grans figures de l’òpera com G. Verdi o R. Wagner, compositors que van saber integrar a la perfecció cada ària, recitatiu i cors de les seves òperes sense haver de separar les diferents parts, a més, Wagner introduí el famós leitmotiv, que no és més que la utilització d’una mateixa melodia cada vegada que surt un personatge o tema. D’altra banda, hi ha el verisme, corrent que apareix a finals de segle sota la influència del corrent literari del realisme. En aquesta mena d’obres, sempre amb un final tràgic, preval la veritat. Entre els compositors més destacats tenim G. Puccini o G. Bizet.

Si durant el Romanticisme l’òpera evoluciona i gaudeix d’una situació privilegiada, el piano obté una importància fonamental, sobretot en la creació musical del moment. Amb una gran quantitat d’avenços tècnics i una fabricació cada cop més estesa, el piano es converteix en l’instrument de moda. És l’instrument perfecte que cerquen els autors del Romanticisme i és clau per al desenvolupament de la creació musical. Els més grans i destacats representants d’aquest instrument són F. Chopin o F. Liszt. Des del s. XIX fins avui gairebé tots els compositors han compost obres per a piano i s’han fet adaptacions per a piano d’innombrables òperes i concerts.

Aquesta nit, la soprano letona Marina Rebeka i el pianista francès Mathieu Pordoy ens ofereixen un recorregut per les òperes del Romanticisme més fascinants i prodigioses, amb exemples del Romanticisme italià, francès i rus. D’entre les àries que interpretaran ens podrem delectar amb «L’amour est un oiseau rébelle», la coneguda havanera de Bizet, on Carmen parla de la naturalesa indomable de l’amor, o «Quando me’n vo» de Puccini, on Musetta canta un vals per cridar l’atenció del seu estimat. En tots dos casos són dones fortes que porten, mai més ben dit, la veu cantant. I escoltarem també Manon Lescaut de Puccini a «In quelle trine morbide», penedida per haver-se deixat seduir pels diners de Geronte i no haver seguit els dictats del cor. I a més, també podrem escoltar els arranjaments per a piano sol de preludis o intermezzos de les òperes Madame Butterfly i Manon Lescaut de G. Puccini.

El penediment, les il·lusions, les desgràcies o els precs, tots caben en el repertori romàntic, i també moltes altres emocions. Aquesta nit, a través d’aquest programa perfecte, ens delectarà una música sublim que pertany a un període molt pròsper per a la música vocal.

Organitza i patrocina

Amb el suport de

Col·laboren

Mitjà de comunicació oficial

Membre de l’Associació espanyola de Festivals de Música Clàssica

Mitja de comunicació col·laborador

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

info@festivalpollenca.com

T.(+34) 971 899 323

Horari oficina

De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

Dijous de 16.30 a 19.00

Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h