BELCEA QUARTET

Quartet de corda en mi bemoll major núm. 10 (D  87), op. 125 núm. 1

F. Schubert (1797 – 1828)

      I. Allegro moderato

      II. Scherzo: prestissimo – Trio

      III. Adagio

      IV. Allegro

 

Quartet de corda núm. 10 en mi bemoll major, op. 51, «Quartet eslau»

A. Dvorak (1841 – 1904)

      I. Allegro ma non troppo

      II. Dumka (elegia). Andante con moto – Vivace

      III. Romança. Andante con moto

      IV. Final – Allegro assai

 

(Pausa)

Quartet de corda en sol menor, op.10, CD 91, L. 85 

Debussy (1862-1918)

       I. Animé et très décidé

       II. Assez vif et bien rythmé 

       III. Andantino, doucement expressif

       IV. Très modéré


NOTES AL PROGRAMA

El gènere més pur
Quartets de corda de Schubert, Dvořák i Debussy
Antoni Pizà, Professor de Musicologia a The City University of New York

Si bé pot sonar a tòpic, no hi ha dubte que el quartet de corda, format per dos violins, una viola (instrument semblant, però un poc més gran i afinat de forma distinta) i, finalment, com a baix-baríton, un violoncel, se sol considerar el gènere musical més excels, pur i modèlic.  Per què?  Es pot especular tot el que es vulgui, però molts compositors es troben còmodes dins les restriccions d’aquest grup instrumental. És com si, precisament per restringir les opcions compositives, el creador hagués de donar el millor de si. Les restriccions són òbvies: just quatre instruments (tres realment, perquè un, el violí, és repetit) i no tota una orquestra i la seva varietat instrumental. El quartet, per tant, fa una virtut de la seva “pobresa” tímbrica, limitada a les cordes i res més. El compositor, davant aquesta trava, veu que el seu repte és immens:  cuinar un gran dinar amb molt pocs ingredients, les cordes. Tanmateix, Schubert, Dvořák i Beethoven ―els compositors que escoltarem anit― se’n surten molt bé d’aquest repte i, per tant, les seves composicions incloses en aquest programa han acabat per ser referents del repertori musical.

Franz Schubert (1797–1828), va escriure el seu Quartet de corda en mi bemoll major, núm. 10 (D  87), op. 125 núm. 1, quan encara era un adolescent. A vegades, se sol referir a aquesta obra com el quartet «Haushaltung» o «de casa» perquè segons sembla es va interpretar per primera vegada el 1813 a casa del compositor amb membres de la seva pròpia família. Es tracta, per tant, d’una obra relativament senzilla, pensada, si es vol, per a amateurs i no grans virtuosos, que a més a més està concebuda per ser interpretada en una sala petita i dins una ambient informal, relaxat, entre amics.

La següent obra del programa, el Quartet de corda núm. 10 en mi bemoll major, op. 51, «Quartet eslau» d’Antonín Dvořák (1841–1904), també es va estrenar en una casa particular el 1879, en aquest cas la residència a Berlín del gran violinista Joseph Joachim (amic i protector, per cert, del compositor de Pollença Miquel Caplloch). A Dvořák se’l sol relacionar amb els moviments musicals nacionalistes, és a dir, la tendència artística a incloure en els gèneres musicals “clàssics” (com la sonata, la simfonia, etc.) elements propis de cada país (cançons i danses autòctones). A Dvořák, de fet, se’l sol considerar com un dels creadors del nacionalisme musical txec, però en aquest quartet i en moltes d’altres obres, el compositor estén les fronteres a tot el món “eslau”. El segon moviment de l’obra, per exemple, inclou una dumka, o sigui una melodia d’origen ucraïnès caracteritzada per l’alternança d’idees musicals contrastades. El moviment final, a més a més, inclou una skocna, un ritme popular txec.

Finalment, per acabar el programa, el Quartet de corda en sol menor, op. 10, CD 91, L. 85 de Claude Debussy (1862-1918), compost el 1893 quan el compositor tenia 31 anys, presenta un tipus de música completament nou que desafia totes les lleis de l’harmonia i la forma tradicional i s’obri als paisatges sonors de la música del segle XX. L’obra combina la influència de César Franck com és ara la forma cíclica (un motiu musical es repeteix durant tota l’obra) i els sons exòtics del gamelan javanès. En conseqüència, elements com el color i la textura cobren més importància que les notes en si. El que era sòlid i permanent se substitueix per l’efímer, pel fum, com si diguéssim, que evoca l’univers de la poesia simbolista de Mallarmé i les pintures de Monet. La música va a lloure, i en la seva deriva passa per paisatges onírics, i queda lliure de l’atracció gravitatòria de l’escala diatònica, l’harmonia funcional i el sistema tonal que s’ensenya als conservatoris.

El motiu musical brusc de l’inici del primer moviment serveix com a eix estructural de tot el quartet i se sentirà posteriorment en nombroses iteracions. Sentirem pizzicatos abundants en el segon moviment i en el quart aquest mateix motiu es transforma en fuga. Tot plegat, aquesta composició ja és l’obra d’un mestre que als 31 anys ja sabia que el seu impressionisme havia transformat la història de la música a través del gènere més pur: el quartet de corda.

QUARTET BELCEA Corina Belcea (violí), Axel Schacher (violí), Krzystztof Chorzelski (viola), Antoine Lederlin (violoncel)

Com va escriure el diari The Times de Londres la primavera del 2019, aquests músics no estan condicionats per convencionalismes. Els dos membres fundadors, la violinista Corina Belcea i el viola polonès Krzystztof Chorzelski van aportar una procedència artística molt diferent del grup el 1994, el qual va créixer amb la incorporació dels músics francesos, el violí Axel Schacher i el violoncel Antonie Lederlin.

Aquesta mateixa essència es reflecteix fidelment en el seu repertori, ja han gravat tots els quartets per a corda de Bartók, Beethoven, Brahms (Diapason d’or, 2026) i Britten, i presenten constantment obres noves de compositors contemporanis com Joseph Phibbs (2018), Krzysz Penderecki (2016), Thomas Larcher (2015) i Mark-Anthony Turnage (2014 i 2010). Aquesta temporada es presenta una altra obra: el compositor francès Guillaume Connesson ha dedicat el seu nou Quartet de corda al Quartet Belcea, l’estrena mundial del qual tindrà lloc a Vevey, amb estrenes posteriors a Philharmonie de Colònia, la Konzerthaus de Viena, Wigmore Hall de Londres, l’Acadèmia Sibelius a Hèlsinki i el Dunkers Kulturhus de Helsingborg. Aquestes obres per encàrrec estan creades en associació amb la pròpia fundació del Quartet, l’objectiu de la qual és ampliar el repertori del quartet de corda i donar suport a joves quartets mitjançant la pedagogia en sessions intensives conjuntes. D’aquesta manera creuen possible transmetre a les properes generacions la seva fructífera experiència com a alumnes dels quartets Amadeus i Alban Berg.

Addicionalment als enregistraments de les obres completes, el Quartet pot fer gala d’una discografia amb enregistraments (entre d’altres) de Berg, Dutilleux, Mozart, Schoenberg i Schubert. Les més recents inclouen l’Àlbum Xostakóvitx, amb el Tercer Quartet de corda i el Quartet per a piano amb Piotr Anderszewski (2018), els quartets de Janáček i el «Metamorphoses nocturnes» de Ligeti (2019). Durant la primavera de 2022, han gravat tots dos Sextets per a corda de Brahms amb Tabea Zimmermann i Jean-Guihen Queyras.

El 2014 EuroArts va posar a la venda les seves interpretacions del 2012 de la Integral dels Quartets per a corda de Beethoven al Konzerthaus de Viena en format DVD, seguides pel llançament en DVD del seu enregistrament dels tres Quartets de corda de Britten el 2015.

Des del 2017 i fins el 2020, el Quartet Belcea fou l’agrupació resident de la Pierre Boulez Saal de Berlín, on retorna de manera assídua. Des de 2010 el Quartet forma part d’un cicle de quartets de corda a la Konzerthaus de Viena, i a partir d’aquesta temporada el seu quartet associat és el Quatuor Ébène.

Aquesta temporada el quartet actuarà a la Biennal de Quartets de Corda de Barcelona, al Wigmore Hall, al Festival Pohang de Corea del Sud, al Flagey de Brussel·les, al Tonhalle, Zúric, així com al Konzerthaus d’Estolcolm, per citar-ne alguns.

 

Instruments

Corina Belcea – Violí de Giovanni Battista Guadignini (1755), cedit amablement per MERITO String Instruments Trust, Viena

Axel Schacher – Violí de Nicolas Lupont (1824)

Krzysztof Chorzelski – Viola de Nicola Amati (ca.1670)

Antoine Lederlin – Violoncel de Matteo Gofriller (1722), cedit amablement per MERITO String Instruments Trust, Viena.

Organitza i patrocina

Amb el suport de

Col·laboren

Mitjà de comunicació oficial

Membre de l’Associació espanyola de Festivals de Música Clàssica

Mitja de comunicació col·laborador

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

info@festivalpollenca.com

T.(+34) 971 899 323

Horari oficina

De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

Dijous de 16.30 a 19.00

Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h