ADDA SINFÓNICA

Pablo SÁINZ-VILLEGAS, guitarra

Josep VICENT, director

I Part

 

Simfonia núm. 1, “Clàssica”, en re major, op. 25    Serguei Prokófiev  (1891 – 1953)

    • Allegro
    • Larguetto
    • Non troppo allegro
    • Molto vivace

 

Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra     Joaquín Rodrigo (1901 – 1999)

    • Allegro con spirito    
    • Adagio
    • Allegro gentile
II Part

 

Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64     P. I. Txaikovski (1840 – 1893)

    • Andante / Allegro con anima
    • Andante cantabile, con alcuna licenza
    • Valse. Allegro Moderato
    • Finale. Allegro maestoso / Allegro Vivace

ADDA • SIMFÒNICA

Orquestra estable de l’Auditori de la Diputació d’Alacant, ADDA-Fundació de la Comunitat Valenciana. La seva sorprenent trajectòria ha generat una enorme repercussió nacional i internacional per la qualitat i energia de la seva personalitat sonora.

ADDA · SIMFÒNICA treballa amb directors convidats com el mestre Valery Gergiev, Christian Lindberg, Álvaro Albiach, Jurjen Hempel, Yaron Traub, entre d’altres, al costat de solistes com Maria Joao Pires, Pacho Flores, Ángeles Blancas, Stefano Bollani, Denis Kozhukhin, Juan Floristán, Varvara Nepomnyashchaya, Damià Martínez, Maria Florea, Sandra Ferrández, Alexander Ullman, Iván Martín, Joan Enric Lluna, Ginesa Ortega, Marina Heredia, Cañizares, Juan Echanove, Joaquín Achúcarro, Igor Yebra, etc. Michel Nyman i David Mora han escrit obres per a la formació. Ha mantingut col·laboracions amb el Cor de la Comunitat de Madrid, l’Orfeó Valencià, Spanish Brass i Titelles Etcètera entre d’altres.

A més de la seva activitat simfònica, l’orquestra manté una programació amb forta presència contemporània i de recuperació del repertori històric, alhora que desenvolupa una important activitat social i pedagògica. Ha fet concerts especials per al Festival Summer of Purpose, el Premi Azorín del Grup Planeta, la Gala Nacional de l’Esport, els concerts per a l’obertura de la Volvo Ocean Race, i col·laboracions amb l’aclamada formació teatral i operística La Fura dels Baus (Carmina Burana i La Creació de Haydn).

El seu projecte discogràfic conté repertoris de Stravinsky, Mahler, Beethoven, Prokofiev, Barber i Manuel de Falla, i és lloat per la crítica especialitzada; ha aconseguit el distingit Melòman d’Or amb el seu treball Music for Emotions. Recentment ha signat un contracte internacional amb Warner Classics.

Durant la temporada 20/21 ha estat present amb el seu director titular, Josep Vicent, al Palau de les Arts de València i l’Auditori de Castelló; pròximament farà una gira per la Xina i participarà a festivals d’Itàlia i Holanda, on col·laborarà amb artistes de la talla de les germanes Labeque o Denis Kozhukhin.

“El violoncel Stradivarius del Palau Reial va descobrir als conservadors de Patrimoni Nacional colors i intensitats que mai abans havien sentit, quan el van posar en mans de Guillermo Pastrana (jo hi era present quan ho van afirmar). És el mateix que passa quan dones una gran orquestra a un gran mestre. I ADDA · Simfònica és, sense cap dubte, un instrument de primer rang mundial”.

MELÒMAN

“L’orquestra ADDA-SIMFÒNICA ha efectuat una de les seves més rutilants actuacions des que va ser fundada l’estiu passat pel seu director titular, Josep Vicent, artífex d’una vetllada absolutament memorable”.

SCHERZO

“L’ovació del públic va ser aclaparadora i unànime com a resultat d’un goig al límit del que és suportable per la sinceritat, generositat i magnificència d’una interpretació que quedarà en la carrera de Josep Vicent i en la història de l’orquestra per haver estat protagonistes d’una de les experiències inesborrables de la vida musical i artística d’Alacant “.

EL MUNDO

“Arriva da Alicante, in Spagna la storia di Adda Simfònica. Ha conquistato identità e pubblico”.

AMADEUS, Italia.

Josep VICENT, director

Des de 2015 Josep Vicent és director artístic i musical de l’Auditori ADDA (Espanya). Director principal de l’orquestra ADDA Simfònica d’ençà de 2018. Director titular de Jeunesses Musicales World Orchestra des de 2005, i va ser també titular de l’Orquestra Simfònica Illes Balears i director artístic del Festival Xenakis.

Durant la temporada 2020/21 combinarà el seu càrrec de director principal d’ADDA Simfònica amb concerts com a director convidat al capdavant de l’Òpera de Rouen (França) i amb l’Orquestra Nacional d’Espanya. A més, podrem veure’l dirigint diferents programes d’ADDA Simfònica a Alacant amb la col·laboració de solistes com Ginesa Ortega (cantaora), Iván Martín (piano), Damià Martínez (violoncel) i Ángeles Blancas (soprano). El mes d’agost està prevista la participació de la formació alacantina amb el guitarrista Pablo Sáinz-Villegas al Festival Internacional de Pollença.

La temporada passada va dirigir orquestres com la Nacional de Lille, la Simfònica de Milà Giuseppe Verdi i la WDR Funkhausorchester al Concertgebouw d’Amsterdam entre d’altres.

La seva apassionant carrera com a director inclou col·laboracions regulars amb alguns dels conjunts més prestigiosos d’Espanya i d’arreu del món: Orquestra Filharmònica de Rotterdam, Orquestra de Cambra de Paris, Orquestra Nacional Belga, Residentie Orkest The Hague, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Kíev, Gewandhausorchester Leipzig, Orquestra del Théâtre Royal de la Monnaie, Orquestra Simfònica de Londres, Filharmònica de Liverpool, Royal Philharmonic Orchestra, Philharmonie Zuidnederland, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Slovenian Philharmonic, Orquestra Simfònica de Xile, New World Symphony Miami …

Josep Vicent ha dirigit produccions operístiques al Teatro Real de Madrid, al Teatre del Liceu de Barcelona, ​​l’Òpera de Leipzig i el Teatre de la Maestranza de Sevilla. Treballa també com a director musical amb La Fura dels Baus des de 2014.

La seva reconeguda trajectòria en la música contemporània l’ha portat a estrenar, amb gran èxit, centenars d’obres de nova creació. Va ser director artístic de l’Amsterdam Percussion Group i dirigeix ​​regularment formacions especialitzades.

Exassistent del mestre Alberto Zedda, Vicent va ser guardonat amb el Primer Premi d’Interpretació de Jeunesses Musicales, Premi de les Arts Ciutat de València 2013 i Premi Òscar Esplà d’Alacant. A més, ha estat nomenat Ambaixador Internacional de la Fundació Cultura de Pau, presidit per Federico Mayor Zaragoza, com a resultat de la seva activa agenda solidària amb projectes interculturals per a les noves generacions.

Pablo SÁINZ VILLEGAS, Guitarra

“La música pertany a la gent i la guitarra és una veu molt propera al seu cor”. Pablo Sáinz-Villegas ha estat aclamat per la premsa internacional com el successor d’Andrés Segòvia i un ambaixador de la cultura espanyola al món. És el primer guitarrista solista que tocà en el Carnegie Hall de Nova York des que ho feu el mestre Andrés Segòvia el 1983 i el primer guitarrista a tocar amb l’Orquestra Simfònica de Chicago des de 2001.

Des del seu debut amb la Filharmònica de Nova York sota la batuta de Rafael Frühbeck de Burgos a l’Avery Fisher Hall del Lincoln Center, ha tocat a més de quaranta països i amb orquestres com la Filharmònica d’Israel, Simfònica de San Francisco, Tonhalle de Zurich i l’Orquestra Nacional d’Espanya. Ha treballat amb Miguel Harth-Bedoya, Carlos Kalmar, Alexander Shelley, Richard Egarr, Robert Spano o Juanjo Mena i ha tocat a teatres com el Txaikovski Concert Hall de Moscou, el Musikverein de Viena, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Centre Nacional de les Arts de Beijing i el Hollywood Bowl de Los Angeles entre molts d’altres, motiu pel qual s’ha convertit en l’ “ambaixador global de la guitarra espanyola” (Billboard Magazine).

Durant la temporada 2020/21 tocarà el concert de Cap d’Any amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i el seu director titular Kirill Petrenko. L’últim guitarrista que va tocar amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín a la Philharmonie va ser el mestre Narciso Yepes el 1983. Altres compromisos el portaran a tocar a l’Ebphilharmonie d’Hamburg, al Carnegie Hall de Nova York, al Festival de Granada, a l’Auditori Nacional de Madrid i al Palau de la Música a Barcelona.

Plácido Domingo el descriu com “el mestre de la guitarra espanyola” i amb ell ha gravat a duo l’àlbum Volver per al segell discogràfic SONY; també va participar a l’homenatge celebrat a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid per a més de 85.000 persones i en un concert sobre un escenari flotant al riu Amazones televisat per milions d’espectadors. Impulsor àvid del desenvolupament del repertori de la guitarra, ha protagonitzat estrenes mundials entre les quals es troba la primera obra escrita per a guitarra del compositor de bandes sonores i guanyador de cinc premis Oscar, John Williams, així com dels compositors Tomás Marco, Jesús Torres, M. Dolores Malumbres, David del Puerto i Sergio Assad entre d’altres. Pablo Sáinz-Villegas és artista exclusiu de SONY Classical.

Intèrpret habitual a concerts institucionals, ha tocat per a la Família Reial espanyola, per a líders internacionals com el Dalai Lama, per a la casa de subhastes Sotheby’s i als Grammy. Guardonat amb més de trenta premis internacionals, i també amb el guardó a les Artes Riojanas, el premi El Ojo Crítico de RNE i el premi Trelles Villademoros concedit pel Cos de la Noblesa del Principat d’Astúries. Artista compromès socialment, Pablo Sáinz-Villegas va fundar el 2006 el projecte “El llegat de la música sense fronteres” amb el qual compartí la seva música amb més de 45.000 infants i joves de tot el món.

Pablo Sáinz-Villegas va néixer a La Rioja (Espanya), i des del 2001 viu a Nova York.

NOTES AL PROGRAMA

Tres obres i tres guerres

Antoni Pizà

Professor de Musicologia a The City University of NY

Quan un director i la seva orquestra seleccionen un programa de concert poden adoptar molts de criteris per triar les obres a executar. Alguns són criteris pràctics (quines obres tenen ja en repertori i quines toquen realment bé, per exemple) i altres són d’índole estètica. Crear coherència, varietat, bellesa; trobar aquell punt mitjà entre entretenir el públic i educar-lo alhora, descobrir-li alguna obra insòlita o un compositor menys conegut són possibles consideracions.  El programa del concert acaba sent com un llibre amb distints capítols o una sèrie amb diversos episodis, cada un d’ells més o menys independent, però en el fons tots relacionats per una lògica a vegades molt explícita i altres vegades un poc menys.  El públic ―cada un de nosaltres― és lliure d’intentar trobar aquest fil o aquests fils conductors entre les distintes obres d’un concert.  De fet, no seria mala idea que cada un de nosaltres intentàs connectar les distintes parts del tot coherent que és un concert.  No vol dir, això, que les nostres conclusions siguin veritats inqüestionables o que els intèrprets i programadors hagin previst aquestes relacions, aquestes connexions, però intentar-ho ―llançar-se a preguntar-se: què em volen contar a mi aquests músics?― serà sempre una experiència joiosa.

Vet aquí, per exemple, ―i és just un “exemple”, no un axioma inqüestionable― que totes les obres que es presenten en aquest concert avui tenen en comú el tema de la guerra. Les tres grans obres que s’interpreten en aquest programa van ser creades sota circumstàncies bèl·liques terribles, a vegades justificades com a necessàries per a la millora de la gent. La Simfonia núm. 1, “Clàssica”, en re major, op. 25 de Serguei Prokófiev (1891-1953) va ser escrita durant la Revolució de Febrer, que va ser la primera fase de la famosa Revolució Russa (1917) que va acabar amb el règim del tsar Nicolau II i va suposar el començament del règim comunista. El compositor, membre en certa manera de les elits culturals i artístiques del país, va poder refugiar-se al camp i fins i tot va poder prendre unes vacances. Aquest acte, d’aparent negligència o egoisme o tal vegada de pur instint de supervivència va tenir com a resultat aquesta popularíssima obra.

Fugir dels aldarulls dels revolucionaris va donar un bon resultat a Prokófiev, perquè va ser capaç de crear una obra d’art que en el fons ha fet més bé a la humanitat que alguns disturbis revolucionaris. Com és sabut, se l’anomena “clàssica” perquè el compositor agafa com a model les simfonies de finals del s. XVIII i principis del XIX de Haydn i Mozart, és a dir,  obres en quatre moviments i d’estructura molt clara i textura diàfana. Una altra peculiaritat és que Prokófiev, el qual era un virtuós del piano, volia practicar la composició sense piano, és a dir, escriure la partitura a un escriptori, tot “de cap”, sense dependre d’un teclat. Per aconseguir-ho, la seva lleugeresa i relativa senzillesa van suposar una ocasió extraordinària, i ell la va voler aprofitar.  L’èxit del seu esforç és evident.

El famosíssim Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra de Joaquín Rodrigo (1901-1999) també té els seus orígens en un conflicte bèl·lic. El 1939, el compositor i la seva dona vivien a París i a altres indrets d’Europa, esperant que la Guerra Espanyola (1936-39) s’acabàs.  A part de la guerra, Victoria Khami, la dona de Rodrigo, va perdre un infant durant l’embaràs, i de tots aquests problemes ―a més d’una gran inspiració i bon ofici, naturalment― va sorgir aquesta popular obra.  Quan va acabar la guerra, el Concierto es va estrenar a Barcelona el 1940. La censura i les autoritats no van piular: era una obra tradicional, melòdica, sense ínfules de modernitat estrangera. A més, el tema eren els jardins de la ciutat d’Aranjuez i els monarques que hi anaven a estiuejar. Tradicionalista o no, franquista o no, el Concierto ha superat la prova del temps gràcies als seus mèrits exclusivament artístics i és una de les grans obres del repertori per a guitarra. Que tothom hagi fet versions en idiomes de jazz i pop del segon moviment, Adagio, no ha fet més que augmentar el seu prestigi.

La Simfonia núm. 5, en mi menor, op. 64 de P. I. Txaikovski (1840-1893), ja per concloure, també es relaciona amb aquest fil conductor de les guerres. Durant l’episodi de la II Guerra Mundial, anomenat el Setge de Leningrad (1941-44), les tropes nazis -amb la col·laboració de l’exercit de Finlàndia i la División Azul d’Espanya- van crear un bloqueig total de 872 dies a Sant Petersburg. Guerra, fam, infeccions, misèria… els habitants d’una de les ciutats més cultes d’Europa van passar prop de tres anys d’humiliacions, sacrificis i pobresa extrema. L’art, però, va ser un dels pocs salvavides per a la gent de la ciutat. Concretament, el 20 d’octubre de 1941, mentre les forces estrangeres bombardejaven Sant Petersburg, l’Orquestra de la Ràdio de Leningrad va interpretar sense interrupció ―fent cas omís de les bombes― la Simfonia núm. 5.  El concert va ser retransmès en directe per la ràdio a Londres, ciutat també amenaçada per la fúria nazi, i des d’aleshores aquesta obra és considerada un símbol de la democràcia i la llibertat. No debades la Simfonia adopta una forma cíclica (és a dir, alguns temes es repeteixen en tots els moviments) i a pesar de no ser una obra programàtica (amb un tema literari o ideològic concret), des de les primeres execucions s’ha relacionat aquesta cinquena simfonia amb la de Beethoven i el tema del “destí”, de la superació de les dificultats a través de l’esforç.

Organitza i patrocina

Amb el suport de

Col·laboren

Mitjà de comunicació oficial

Mitja de comunicació col·laborador

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

[email protected]

T.(+34) 971 899 323 / 674 935 302

Horari oficina

De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

Dijous de 16.30 a 19.00

Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h