ESCOLANIA DE LLUC i Andreu RIERA, piano

Concert solidari

Venda d’entrades només de forma presencial a l’oficina del Festival. Pagament només en efectiu

Escolania de Lluc i Andreu Riera
Quartet de corda de l’Escolania de Lluc
Rafel Riera, orgue
Ricard Terradas, direcció

· Magnificat, MH 548   M. Haydn (1737 – 1806)

· Drei Motetten, op. 39   F. Mendelssohn (1809 – 1847)

  1. Veni Domine!
  2. Laudate Pueri
  3. Surrexit Pastor

· Moments Musicaux D780, op. 94 núm. 2  F. Schubert (1797 – 1828)

· Ave Maria, op. 12   J. Brahms (1833 – 1897)

· Rapsòdia op. 79 núm. 2   J. Brahms

· Tantum Ergo, H 142   H. Berlioz (1803 – 1869)

· Salve Regina   J. G. Rheinberger (1839 – 1901)

· Nostàlgia op. 17, núm. 1 Capllonch  (1861 – 1935)

· Nigra Sum   P. Casals (1876 – 1973)

· Polonesa-Fantasia 61   F.  Chopin (1810 – 1849)

· Motet   G. Rheinberger (1839 – 1901)

ESCOLANIA DE LLUC

L’Escolania de Lluc és un grup de nins i nines que estudien i resideixen al santuari de Lluc, dedicats al culte litúrgic i musical de la Mare de Déu. El nom de blauets prové del color de la seva sotana; ja a finals del s. XVI la usaven d’aquest color característic i aquest nom es popularitzà a partir del s. XVII. Reben la seva formació acadèmica i vocal en una escola de música integrada on poden realitzar els estudis d’educació primària, secundària i el grau elemental de música, a més dels quatre primers cursos del grau professional.

Ja el 1285 hi ha documentat que un infant puja a Sant Pere d’Escorca amb una beca per estudiar. L’any 1531, el papa Climent VII confirma uns estatuts per a l’Escolania en què s’estructura l’organització, l’estabilitat i la consolidació definitiva d’aquest grup coral. Així, l’Escolania de Lluc ha cantat a la Mare de Déu diàriament i sense interrupció des dels seus inicis en nom del poble de Mallorca. Per això esdevé l’escolania més antiga d’Europa en continuïtat.

Al llarg del temps s’ha adaptat a tot tipus de canvis i, amb la tecnologia, s’ha projectat al món tot i ser una coral històricament arrelada a la seva terra.

En la darrera dècada ha fet gires de concerts per diferents països: Portugal, França, Dinamarca, Lituània, Alemanya, Bèlgica, etc. Són diversos els llocs emblemàtics on ha cantat: el camp de concentració de Dachau, la catedral de Santiago, la catedral de Copenhagen, Notre-Dame de París i Reims, catedral de Nancy, catedral de Granada, basílica de la Sagrada Família de Barcelona, el Palau de la Música de València, la catedral de Mallorca, etc. i, evidentment, a la majoria de pobles de les Illes Balears.

L’any 2011 va rebre la Medalla d’Honor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears per ser un referent musical i històric, a més d’un valuós patrimoni de la cultura a Mallorca. L’any 2014 el Govern de les Illes Balears li atorgà, per unanimitat de la comissió, el premi Ramon Llull per la seva aportació cultural a les Illes Balears.

Andreu RIERA, piano

És un dels pianistes espanyols de més renom de la seva generació. Començà els seus estudis musicals a l’Escolania de Lluc cantant com a blauet sota la direcció del pare Jaume Palou. Completa la seva formació a Palma, Madrid, Viena i Londres. Destaca la seva versatilitat atès que combina recitals de piano o solista amb orquestra i pianista concertant d’orquestra, amb concerts de música de cambra, recitals amb cantants, pianista de corals, recitals de piano i poesia, i espectacles de música amb teatre i/o dansa. Ha resultat guanyador d’importants premis com l’Infanta Cristina (Madrid), l’Internacional Jacinto Guerrero (Madrid), l’Internacional Frederic Mompou (Barcelona) o el premi Bärenreiter de l’Internacional Mozart (Salzburg), etc.

Ha actuat a importants sales de concert com el Palau de la Música de Barcelona, Auditorio Nacional de Madrid, Palacio de Festivales de Santander, St. James Picadilly i South Bank  de Londres, Bridgewater Hall de Manchester, Bath Festival Hall, Institut Cervantes de Londres, de Viena i de París, Teatro Sistina de Roma, Teatro Manzoni Milano, el Lincoln Centre de Nova York, Teatro Nacional de San José de Costa Rica, John Hopkins University Symphony Hall de Baltimore, etc.

Destaquen les seves darreres actuacions a l’Elesbash Hall of the University of the City of New York, amb l’estrena de l’obra per a piano sol Mentum del compositor Parera Fons, i el Cicle integral de les poloneses de F. Chopin al Palacio de Festivales de Santander durant l’any Chopin 2010. Ha actuat al Festival Internacional Pro Bono Musicae de Bielsko-Biala (Polònia), al Festival de Música Coral de Nancy (França), així com a la Mendelssohn-Remise Saal de Berlín. Ha actuat a Baltimore (USA) amb la John Hopkins Symphony Orchestra i al Teatro Nacional de San José de Costa Rica tocant el Segon Concert per a piano de F. Chopin amb l’orquestra de la UCR de Costa Rica. Allà, a Costa Rica, durant els darrers tres anys ha impartit classes magistrals per a alumnes de piano de la universitat de San José. L’any 2017 actuà a Graz i a l’Auditorio CentroCentro de Madrid. També interpretà el Concierto de la Malvarrosa d’Antón García Abril amb la Simfònica de les Illes Balears sota la batuta del director Pablo Mielgo. L’any 2018 va actuar a festivals importants d’Àustria (St. Pauler Kultursommer) i Holanda (Vlieland), així com en el Festival de la Ría “Enrique Correra”, Astúries.

Ha fet concerts amb importants solistes com José Luís García Asensio, Vartan Manoogian, Agustín León Ara, Kim Scholes, Amparo Lacruz, Jessie Levine, Ara Malikian, Gerard Claret, Claudi Arimany, Josep Francesc Palou, Enrique Sánchez, José Luís Estellés, Joan Enric Lluna, Andrew Marriner, Thomas Indermühle, Isabel Rey, Felicitas Fuchs, Manuel Cid, Lucero Tena, Maria del Mar Bonet, etc., i amb directors d’orquestra com Edmon Colomer, Josep Vicent, Philippe Bender, André Bernard, Misha Rachlevski, Enrique García Asensio, Josep Pons, Lukas Foss, etc.

D’entre els seus enregistraments destaquen: Piano Promenade, Música i Mots, Syrinx, Elements i Impressions amb música de Josep Prohens, Kaiassa, 12 Pinzellades, Winter in Flames, Röntgen&Brahms, Voramar i Cinema per a tres, amb música de Rafel Aguiló i produït per Joan Bibiloni, Música insensata per a piano d’Enric Granados i Antoni Noguera, produït per Cas Músic, el seu CD Ficció, amb música de Josep Prohens, presentat en concert al Martin Segal Theatre de Nova York el 12 de novembre de 2019 i guanyador de la segona edició dels Premis Enderrock de la Música Balear al millor disc de música clàssica del 2019. El seu darrer treball discogràfic és el titulat Saló Beethoven, dedicat a l’any Beethoven 2020.

És professor titular del Conservatori Superior de les Illes Balears i membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma.

Entre les seves distincions destaquen la A d’Or de l’Associació Cultural s’Agrícola de Manacor, el Premi Popular de la Cadena Cope 2015, el Premi Blauet d’Or 2017 i el Premi Humanitats 2019 del Rotary Club Mallorca.

NOTES AL PROGRAMA

Bàrbara Duran (Bordoy)

Musicòloga i escriptora

 

EL PUNT DE TROBADA DE MOLTS CAMINS

Miquel Capllonch és un dels compositors mallorquins més coneguts, en part perquè els primers estudis sobre autors illencs es van ocupar ja de la seva obra. El pianista Joan Moll fou un dels primers en enregistrar peces de Capllonch, músic molt conegut i estimat per la seva família, car ell mateix conta que son pare, el filòleg Francesc de Borja Moll, solia interpretar al piano algunes de les seves peces. Miquel Capllonch (1861-1935) no és un músic qualsevol, perquè tot i néixer a Pollença —llavors una ciutat més aïllada que no la Pollença actual— va estudiar al Conservatori de Madrid, i posteriorment es va formar en el que fou un dels nuclis d’expansió del romanticisme alemany, Berlín.

Allà conegué i es relacionà personalment amb Clara Wieck, vídua de Robert Schumann, que li donà consells sobre les seves obres i recomanà la publicació del seu Nocturn. És coneguda la íntima amistat d’aquesta pianista i compositora extraordinàriament dotada amb Johannes Brahms (1833-1897), el qual l’adorava. I en el programa d’avui s’entrellacen algunes d’aquestes relacions artístiques que generen rastres musicals; vincles que connecten l’equilibri del classicisme i primer romanticisme amb les manifestacions profundament expressives de la música de finals del XIX i principis del XX. Aquesta expressivitat continguda però lliure, d’arquitectura sòlida i alhora deliciosament volandera per la seva fluïdesa, és la que presideix l’Ave Maria op. 12 de Brahms; però també la Rhapsodie op. 79 n. 2. És en aquesta obra on el piano assoleix el paper de narrador d’un viatge emotiu que trepitja fragments de passió, un cert turment sostingut i moments d’estranya fantasia.

Talment podem imaginar Clara Wieck escoltant aquesta Rhapsodie, obra del seu gran amic, però també escoltant Nostàlgia durant les seves trobades amb Capllonch. Aquesta és una d’aquelles peces que exemplifiquen la literatura pianística dirigida als amants del nou instrument rei, i que necessitava expandir-se amb composicions de diferent nivell tècnic per tal de nodrir un repertori que esdevindria el preferit de la burgesia del XIX i principis del XX. En aquest sentit pot ser considerat també el Moment Musicaux op. 94 núm. 2 de Franz Schubert (1797-1828). Què és un «moment musical»? Doncs, potser, el moment de gaudir de la bellesa tímbrica del piano, que reuneix força i capacitat poètica. Aquesta poesia personal i única és una de les armes que Schubert desplega en la seva obra pianística.

Però altra cosa és la Polonesa-Fantasia op. 61 de Frederic Chopin (1810-1849), vinculat també a Mallorca per la seva famosíssima estada a l’illa el 1838. La Polonesa-Fantasia no és, en tot cas, una de les peces gestades a Mallorca, sinó que pertany a una època més tardana de la seva producció (1846), i recull algunes de les estratègies compositives ja més madures de la seva carrera: la recerca continuada en l’expansió del llenguatge propi i exclusiu del piano, que el condueixen per camins harmònics i ampliacions formals impensables en la generació anterior de compositors. Malgrat no ser molt coneguda pel gran públic, sí que ho és en el món dels entesos, i s’ha convertit en una de les peces fonamentals en concursos internacionals dedicats a Chopin.

De tall més equilibrat i clàssic és la música de Félix Mendelssohn (1809-1847). Els Drei Motteten op. 39 són diàfans, clars, amb l’energia positiva característica del compositor alemany, un tret personal que omple moltes de les seves composicions però que no amaga una manera de ser refinada i tendra. Aquest tall pulcre és també comú al Magnificat de Michael Haydn (1737-1806); malgrat que és ple del to elegant i cortesà que s’espera d’una peça religiosa interpretada en ocasions solemnes, aquí la bona factura de la família Haydn és present, el mateix Franz Joseph Haydn reconeixia la superioritat del seu germà Michael en les composicions religioses. Hector Berlioz (1803-1869), personalitat rara i única, desplega en el Tantum Ergo una concepció del cor de caràcter més romàntic, encara que la sensació general és la d’una composició més complaent amb el públic i no tant una peça de caràcter contemplatiu. Però hi ha nervi compositiu i un color personal únic, la mà d’un Berlioz difícil de classificar.

Les obres de Josef Rheinberger (1839-1901) són objecte, avui, d’una merescuda reivindicació. D’aparent senzillesa, no amaguen una bellesa propera a l’estètica dels Drei Motteten de Mendelssohn, on la claredat i la serenitat d’expressió són elements claus. Però si es parla de bellesa, Nigra sum de Pau Casals (1876-1973) n’és un petit tractat. Escrita per a l’Escolania de Montserrat el 1943, el text és del llibre Càntic dels Càntics de la Bíblia. «Soc bruna però bonica», un cant d’amor a la figura de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, una obra que destapa les qualitats de Casals com a compositor.

Els vincles que uneixen les peces del concert d’avui no deixen de ser una mostra de llaços invisibles que uneixen la vida espiritual i artística de Mallorca. L’Escolania de Lluc és l’equivalent, a l’illa, d’aquesta Escolania de Montserrat tan estimada per Casals, alhora que s’entrellacen aquí els sinuosos i rars camins que uneixen algunes de les personalitats esmentades abans: Joan Moll i el seu pare, Francesc de Borja Moll, amb Capllonch; l’amistat d’aquest amb Clara Wieck i l’íntima relació d’ella amb Brahms; i la petjada deixada per Chopin a l’illa. L’equilibri, magnificència i serenitat de les músiques de Mendelssohn, Schubert, Michael Haydn i Rheinberger acompanyen, també, la immensitat de les muntanyes que envolten el monestir de Lluc, lloc de trobada dels pobles de Mallorca.

Organitza i patrocina

Amb el suport de

Col·laboren

Mitjà de comunicació oficial

Mitja de comunicació col·laborador

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

[email protected]

T.(+34) 971 899 323 / 674 935 302

Horari oficina

De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

Dijous de 16.30 a 19.00

Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h