ARCANGELO

Nicolas ALTSTAEDT, violoncel

Jonathan COHEN, director i clavecí

Simfonia en mi bemoll major, Wq 179

C. P. E. Bach (1714 – 1788)

      I. Prestissimo

      II. Larghetto

      III. Presto

Simfonia en fa major, BR C 2 / Fk 67

W. F. Bach (1710 – 1784)

      I. Vivace

      II. Andante

      III. Allegro

      IV. Menuetto I – II.   

Concert per a violoncel i orquestra en do major

F. J. Haydn (1732 – 1809)

      I. Moderato

      II. Adagio

      III. Allegro molto

    (Pausa)

    Concert per a violoncel núm. 3 en sol major, G 480

    L. Boccherini (1743 – 1805)

          I. Allegro

          II. Adagio

          III. Allegro

    Simfonia núm. 45 o «Simfonia dels adeus», en fa sostingut menor

    F. J. Haydn (1732 – 1809)

          I. Allegro assai

          II. Adagio

          III. Minuet. Allegretto – Trio

          IV. Finale. Presto – Adagio


    NOTES AL PROGRAMA

    ENTRE L’ESTIL GALANT I LA MÚSICA VISIONÀRIA…

    Joan Vives Bellalta, Músic i divulgador

    A priori, el programa d’aquest concert ens porta música representativa dels dos darrers terços del s. XVIII, a mig camí entre l’estil galant i el classicisme. Però està clar que els grans genis sempre s’entossudeixen a trencar els esquemes de la moda i crear obres que transcendeixen els límits establerts per cada època.

    La Simfonia en mi bemoll major Wq 179 de C. P. E. Bach, escrita el 1757 i revisada posteriorment, ens corprèn des dels seus primers compassos, ja que lluny del caràcter tendre, amorós, que la tradició barroca havia vinculat a la tonalitat de mi bemoll major, la inestabilitat emocional i els contrastos van dibuixant el vincle d’aquesta obra amb el gust Empfindsamer (o sentimental), que Frederic el Gran de Prússia, el rei flautista, havia implantat en la música que sonava en els seus palaus de Berlín i Potsdam, on Carl Philipp va treballar com a clavecinista durant quasi quaranta anys. La calma inquietant del moviment central dona pas al presto final escrit en el més pur estil de cacera.

    La Simfonia de W. F. Bach, germà gran de l’anterior, per l’ús de la tonalitat de fa major ens predisposa per tradició entre compositors de l’època a un escenari pastoral. Res més lluny del que sentirem aquí. Sorgida en el temps en què va treballar a Dresden, a principis de la dècada de 1740, aquesta simfonia respon al sobrenom apòcrif amb què és coneguda en alemany, «Die Dissonanzen», per l’abundància de sorpreses harmòniques amb què Friedemann Bach ens anirà sorprenent i captivant. Com si de cop s’hagués fet seu l’estil lliure i intens del seu germà de Berlín. O bé, l’estil singular de Jan Dismas Zelenka, també compositor a la cort de Dresden. Els amables minuets finals ens retornen a la tradició.

    La bellesa clàssica en estat pur esclata exultant en el Concert en do major per a violoncel i orquestra, un dels dos concerts que conservam de Haydn per a aquest instrument. Malgrat que se sabia de la seva existència, perquè Haydn el cita en un esborrany de catàleg de la seva pròpia obra fet el 1765, el concert va estar perdut fins el 1961. En aquell moment el musicòleg txec Oldřich Pulkert va trobar el manuscrit al Museu Nacional de Praga. Som davant d’una obra juvenil, sorgida en els primers anys de treball del compositor al Palau d’Eisenstadt, al servei de la família Esterhazy, i molt probablement destinada al primer violoncel·lista d’aquella orquestra, que aleshores era Joseph Weigl. Sens dubte és una de les pàgines més delicioses escrites per a violoncel durant la segona meitat del s. XVIII.

    En la producció orquestral del compositor de Lucca, Luigi Boccherini, també hi destaquen particularment una dotzena de concerts per a violoncel (a més de compositor, també va ser un virtuós d’aquest instrument). Els quatre primers, els va publicar a París al voltant de 1770 poc temps després d’establir-se a Espanya, on va treballar per a l’infant Lluís de Borbó al Palau de Boadilla del Monte. Un d’aquests concerts és precisament l’escrit en sol major G. 480, on es fa palesa la capacitat virtuosística del compositor barrejada amb un exquisit encant classicista. Per cert, l’adagio d’aquest concert va ser un dels fragments usats per Friedrich Grützmacher el 1895 per construir l’obra híbrida que aleshores es va anomenar Concert en si bemoll major de Boccherini amb la combinació d’un fragment de la sonata G. 565 i del concert G. 482 amb molts afegits del mateix Grützmacher, incloses notes, ornaments i la reorquestració. Avui sentirem la música tal com la va concebre Boccherini.

    Després del parèntesi que han representat les dues pàgines per a violoncel, completarem el concert retornant a la singularitat quasi preromàntica d’una de les simfonies més carismàtiques de Haydn. Ja des dels primers compassos es defineix el caràcter Sturm und drang (tempesta i acció) d’aquesta simfonia que, poc o molt, seguirà marcant, o simplement perfumant, la resta de l’obra. Aquest terme, extret de l’obra teatral homònima de Friedrich Klinger, s’usa per fer referència a tota una sèrie d’obres musicals sorgides al voltant de 1770, i no només de Haydn, que comparteixen trets que semblen anunciar el romanticisme, com ara el color fosc i malenconiós propi dels modes menors, cops orquestrals, ritmes sincopats, talls bruscos, sorpreses harmòniques… El fet de compondre de manera exclusiva per al príncep Nikolaus va permetre a Haydn fer una música arriscada, que si hagués anat destinada a un públic com el de Viena, no hauria estat ben compresa. Especialment singular és el Finale, que després de començar de forma contundent, s’atura de manera brusca canviant a una segona part més dolça en mode major, a partir de la qual els músics s’aniran aixecant de forma progressiva, quedant només dos violins per tocar l’acord final. D’aquí el sobrenom de «Simfonia dels adeus» amb què s’ha fet cèlebre. Haydn va explicar que aquesta va ser l’única manera diplomàtica que va trobar de fer-li saber al príncep Nikolaus que els músics volien tenir uns dies de vacances aquell estiu de 1772, malgrat que ell excepcionalment hagués decidit no marxar. La genialitat posada al servei de transcendir, fins i tot pel que fa als drets laborals dels músics.

    ARCANGELO

    Arcangelo és un conjunt especialitzat en interpretar obres d’època, guardonat i aclamat internacionalment, dirigit pel seu fundador i director artístic Jonathan Cohen. La seva filosofia es regeix per la determinació en aplicar, a cada peça del seu repertori, les habilitats d’escoltar de manera profunda i de mestratge en la creació de música de cambra. La seva energia i esperit col·lectiu generen una allau de premis de la crítica i ressenyes de cinc estrelles, a més d’ovacions del públic i invitacions als espais i festivals internacionals més destacats.

    Arcangelo va ser el primer conjunt barroc resident al Wigmore Hall de Londres, amb el qual manté una estreta relació artística. Les seves tres aparicions als BBC Proms inclouen l’estrena de Theodora de Handel i una interpretació televisada de La Passió segons Sant Mateu de Bach. Els darrers tres anys, Arcangelo ha actuat a la Vienna Konzerthaus, Liszt Academy Budapest, De Bijloke Ghent, Festival Musika-Música Bilbao, Zentrum Paul Klee Bern i Musis Arnhem. Així mateix, va obtenir una segona temporada com a resident al Wigmore Hall, on va compartir escenari amb solistes com Avi Avital, Iestyn Davies, Barnabas Kelemen, Katharina Konradi, Tim Mead o Carolyn Sampson. Arcangelo ha actuat al Carnegie Hall, l’Snape Maltings, el MA Festival Brugge, el Dresden Arts Festival, el Tonhalle Zurich i el Philharmonie Koeln.

    La discografia d’Arcangelo és aclamada per la crítica i comprèn un total de 28 publicacions, la més recent és el debut en solitari de Tim Mead del recital barroc Sacroprofano, publicat per Alpha Classics. Altres punts a destacar són el Trio Sonatas op.1 de Buxtehude, amb Alpha, que va ser nominat a un premi Grammy el 2018; dos àlbums guanyadors del premi Gramophone amb Iestyn Davies, amb Hyperion, el premi de la BBC Music Magazine als concerts per a violoncel de C.P.E. Bach amb el solista Nicolas Altstaedt; un enregistrament d’estudi de Brockes Passion de Handel amb Alpha el 2021, nomenat àlbum de la setmana per la BBC Radio 3 i The Sunday Times, i la multinominada obra conceptual Tiranno, amb la mezzosoprano Kate Lindsey, considerada per Gramophone com a “model del que un àlbum recital pot arribar a ser”.

    El 2021, Arcangelo va publicar el seu programa New Ensemblists per formar la propera generació de músics d’ensemble especialitzats en interpretació d’època. El projecte ofereix un programa de dos anys de formació i oportunitats personalitzades per a músics joves considerats grans promeses. Els New Ensemblists d’Arcangelo 2022-24 són Cristina Prats-Costa (violí), Yaoré Talibart (violí) i Madeleine Bouissou (violoncel).

    Nicolas ALTSTAEDT

    Violoncel

    El violoncel·lista francoalemany Nicolas Altstaedt és un dels artistes més demandats i versàtils de l’actualitat. Com a solista, director d’orquestra i director artístic interpreta un repertori que abasta des de la música antiga fins a la contemporània.

    Des del seu aclamat debut amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i Gustavo Dudamel al Festival de Lucerna, actua amb les orquestres més reconegudes del món com la Simfònica de la Ràdio de Baviera, l’Orquestra del Festival de Budapest, l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric, la Filharmònica de Londres, de París, Seül i Munic, la Simfònica NHK de Tòquio i de Sidney, l’Orquestra Nacional de Washington i totes les orquestres de la BBC al costat d’Ivan Fischer, Sir Roger Norrington, François-Xavier Roth i Lahav Shani. També toca habitualment amb instruments d’època amb Il Giardino Armonico, Orchestre des Champs-Elysées, Academy of Ancient Music i amb directors com René Jacobs, Phillippe Herreweghe i Giovanni Antonini.

    A la temporada 19/20 va ser Artista en Residència de l’Orquestra Simfònica de la SWR amb Teodor Currentzis i Artista Destacat de l’Alte Oper Frankfurt. A la 17/18 va estrenar l’aclamat Concert per a violoncel d’Esa-Pekka Salonen a Finlàndia, dirigit pel compositor i va ser “Artista en primer pla” al Concertgebouw d’Amsterdam. El 2012, va ser elegit per Gidon Kremer nou director artístic del Festival de Cambra de Lockenhaus i el 2014 Ádám Fischer li va demanar succeir-lo com a director artístic de la Haydn Philharmonie.

    Com a director treballa assíduament amb les orquestres de cambra d’Escòcia i Munic, Orquestra Filharmònica de Radio France, Aurora Ochestra, Orquestra del segle XVIII i Les Violons du Roy. Entre els seus companys habituals en música de cambra figuren Janine Jansen, Lawrence Power, Alexander Lonquich, Jean Rondeau i el Quatuor Ébène.

    Les seves col·laboracions amb els compositors Thomas Adès, Jörg Widmann, Wolfgang Rihm, Thomas Larcher, Fazil Say i Sofia Gubaidulina consoliden la seva reputació en el repertori contemporani.

    La seva premiada discografia inclou els Concerts de C. P. E. Bach amb Jonathan Cohen i Arcangelo, Premi BBC Music Magazine 2017. El seu enregistrament per al Festival de Lockenhaus dedicat a Veress i Bartók va ser premi BBC Music Magazine 2020 i Premi Gramophone 2020.

    Violins 1 

    Michael Gurevich (leader) 

    Emily Nebel 

    Sophia Prodanova

    Violins 2 

    James Toll (principal) 

    Jorge Jimenez 

    Violes

    Aliye Cornish (principal) 

    Thomas Kettle 

    Violoncel

    Jonathan Byers

    Contrabaix

    Ismael Campanero Nieto

    Oboès

    Christopher Palameta (principal)

    Sarah Humphrys

    Fagot

    Inga Maria Klaucke

    Trompes

    Ursula Paludan Monberg (principal)

    Nick Benz

    Director i Clavecí

    Jonathan Cohen

    Organitza i patrocina

    Amb el suport de

    Col·laboren

    Mitjà de comunicació oficial

    Membre de l’Associació espanyola de Festivals de Música Clàssica

    Mitja de comunicació col·laborador

    Oficina del Festival de Pollença

    Convent de Sant Domingo

    C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

    info@festivalpollenca.com

    T.(+34) 971 899 323

    Horari oficina

    De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

    Dijous de 16.30 a 19.00

    Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h