Concert 27 d’agost de 2023 – Festival de Pollença

DIE DEUTSCHE KAMMERPHILHARMONIE BREMEN

Hilary HAHN, violí

Omer Meir WELLBER, director

Die Deutsche Kammerphilharmonie Bremen i Hilary Hahn comuniquen el canvi d’una obra de la segona part del programa:

«Hilary Hahn interpretarà el Concert núm. 5 «Concert Turc» de W. A. Mozart com estava previst, però, després de superar les afeccions provocades pel coronavirus i estar encara en procés de recuperar-se’n plenament, lamenta molt haver de posposar l’estrena del nou concert «Labyrinthe du temps» d’Aziza Sadikova per a una data posterior. En el seu lloc, Die Deutsche Kammerphilharmonie Bremen i el director Omer Meir Wellber interpretaran la Simfonia núm. 1 en mi bemoll major K 16 de W. A. Mozart com a primera obra després de la pausa».

Disculpau les molèsties. Moltes gràcies.

Obertura Don Giovanni, K 527

W. A. Mozart (1756-1791)

Concert per a violí núm. 5 en la major, K 219, «El concert turc»

W. A. Mozart

I. Allegro Aperto – Adagio – Allegro Aperto

II. Adagio

III. Rondo – Tempo di Minuetto

(Pausa)

Simfonia nº 1 en mi bemoll major, K 16

W. A. Mozart

I. Allegro molto

II. Andante

III. Presto

Simfonia núm. 2 en si bemoll major, D 125

F. Schubert (1797 – 1828)

I. Largo – Allegro vivace

II. Andante

III. Menuetto: allegro vivace – Trio

IV. Presto

NOTES AL PROGRAMA

CREUAR ESPAI I TEMPS

Bàrbara Duran Bordoy, Musicòloga i escriptora

La composició és l’eina que reflecteix la manera especial de fer i de ser de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Es pot escriure molt sobre ell, però del que no hi ha dubte és que portava la seva música instal·lada en el cap, incorporada a la seva existència mateixa. La seva esposa Constanze Weber contava que l’Obertura de Don Giovanni K 527 fou escrita hores abans de l’estrena de l’òpera, i, misteriosament, brollà de la ment de Mozart en els darrers moments. Aquesta obertura recull els temes principals de l’òpera, com és costum, però desprèn una flaire única: acords obscurs, sospirs amagats en les cordes i línies melòdiques que pugen i baixen s’apropen a la descripció de la baixada als inferns de Don Giovanni, les mateixes línies melòdiques que acompanyaran la condemnació de la seva ànima al final de l’obra.

Altres fonts assenyalen que el seu pare Leopold Mozart va prioritzar l’estudi del teclat i va preferir retardar l’aprenentatge del violí en l’educació del seu fill, fins que aquest li va mostrar que havia après, de manera natural, a tocar-lo. I és aquest instrument el que presideix bona part del programa d’avui. El Concert núm. 5 (1775) és d’indubtable tall clàssic, però tan dinàmic i enèrgic que necessita d’un intèrpret de tècnica impecable, capaç de generar un so radiant i àgil que s’ha de projectar des del primer tema fins a la cadència que era improvisada, habitualment, pel solista al final del primer temps. Un tret únic en la literatura mozartiana és que aquest primer temps té una secció adagio que prepara el del segon temps, d’aire subtil i delicat. El tercer moviment és una petita obra mestra que desplega un tema de tall galant (Rondó/Tempo di Minuetto) i passa a una melodia enèrgica i brillant, inspirada en la música de caràcter orientalista i exòtic que fou una de les modes de finals del XVIII. Els oients poden descobrir, fàcilment, els vincles amb el conegudíssim «Alla Turca» de la Sonata K 331 o moments deliciosos de l’òpera Die Entführung aus dem Serail, d’aquí que aquest Concert núm. 5 es conegui com a «Concert turc».

Onze anys abans, quan Wolfgang A. Mozart tenia solament vuit anys, va viatjar a Londres en una de les seves gires com a nin prodigi i fou allà que compongué la Simfonia núm. 1 en mi bemoll major. La finalitat dels viatges no eren només els concerts, sinó també l’estratègia familiar de teixir complicitats i contactes amb el món musical més destacat. Així, en aquesta estada londinenca van conèixer i estar amb Johann Christian Bach, fill de J. S. Bach i conegut com «el Bach de Londres». J. C. Bach era un dels màxims exponents del nou estil clàssic de tall vienès, i un compositor molt famós llavors. Fins on va influenciar aquesta primera simfonia mozartiana no ho podem saber, però sí que Mozart recull el llenguatge de l’estil galant: sofisticació, elegància i no massa profunditat dramàtica. No s’espera d’un infant de vuit anys un desplegament sonor magistral, ni focs artificials, però el cert és que tampoc no s’espera aquesta competència orquestral pròpia més aviat d’un adult. El manuscrit conté algunes correccions del pare, perquè el compositor novell encara havia de ser vetllat. Però demostra que ja manejava amb solvència les estructures simfòniques i l’orquestració: el primer moviment és un Molto Allegro; Andante el segon (que modula a la tonalitat menor) i Presto el tercer

Schubert (1797-1828) tanca el cercle del concert d’avui, com fa el mític ouroboros, la serp que es mossega la cua, perquè, tot i que és considerat un dels autors que despleguen el llenguatge del Romanticisme, l’exquisit equilibri de les seves composicions és continuació del pensament compositiu clàssic. Ell, en aquesta Simfonia núm. 2, beu dels esquemes de l’Obertura de Don Giovanni, del Concert núm. 5 mozartià; però hi afegeix el punt únic de transferir, clarament, la seva expressió íntima i personal, els sentiments i la vivència del jo intens i apassionat. No és en absolut un clixé teòric de la musicologia: l’oient hi pot reconèixer una veu suggestiva que travessa l’obra i tot es desplega, radiant i esplendorós, en aquesta Simfonia núm. 2.

I així creuen espai i temps les obres interpretades avui: des de l’estil galant recollit a Londres fins al classicisme més pur i el primer Romanticisme expressiu que es desplegaren a Viena.

Deutsche Kammerphilharmonie Bremen

La Deutsche Kammerphilharmonie Bremen és una de les orquestres més importants del món i captiva el públic de tot arreu amb el seu estil de creació musical únic. El director estonià Paavo Järvi és el director artístic de l’orquestra des de 2004.

Un dels molts aspectes destacats de la col·laboració amb Paavo Järvi ha estat el Projecte Beethoven, al qual el director i l’orquestra es van dedicar durant deu anys. Les seves interpretacions de Beethoven han estat aclamades a tot el món, pel públic i la crítica, com a actuacions de referència. Seguint el Projecte Beethoven, la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen i Paavo Järvi es van centrar en les obres simfòniques de Robert Schumann amb el mateix èxit.

L’últim projecte de l’orquestra i el director ha estat el compositor alemany Johannes Brahms. Amb la Simfonia núm. 3 i la núm. 4, publicades el març de 2019, aquest cicle simfònic va arribar al final. El punt culminant del projecte va ser la interpretació aclamada internacionalment d’Un rèquiem alemany, el 10 d’abril de 2018 a la catedral de Bremen, 150 anys després de la primera. L’enregistrament ha estat llançat en DVD i Blu-ray per C-Major.

L’octubre de 2019 es va estrenar El codi Brahms, un emocionant documental de TV/DVD sobre el Projecte Brahms produït per Deutsche Welle/Unitel, que va guanyar el premi German Record Critics’ Award a la categoria de pel·lícules musicals (1/2020). Tot i que el cicle de Brahms i el seu corresponent examen intensiu de les obres de Brahms encara no han acabat, l’orquestra ha recorregut a un altre compositor, Joseph Haydn. A petició especial de Paavo Järvi, els músics aborden les dotze Simfonies de Londres de Haydn. Els primers concerts es van celebrar a Viena la tardor de 2021 i, segons el Wiener Zeitung, el públic vienès els agraí amb bravos i aplaudiments prolongats. L’hivern de 2022, la Kammerphilharmonie i Järvi van fer una gira per Àsia amb les Simfonies de Londres, començaren a Hamburg i després Viena, i arribaren fins al Japó i Corea del Sud. El primer CD amb dues de les dotze Simfonies de Londres de Haydn es publica el 2023.

La Deutsche Kammerphilharmonie Bremen ha estat guardonada amb nombrosos premis, com Echo, Opus i Diapason d’Or, pels seus enregistraments i el seu singular Future Lab: una força que impulsa el desenvolupament social i que ara és, a més, un moviment global. Durant anys, la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen ha cultivat una estreta amistat musical amb solistes internacionals com Christian Tetzlaff, Maria Joao Pires, Janine Jansen, Igor Levit, Hilary Hahn i Martin Grubinger. El jove director finlandès Tarmo Peltokoski ha estat, des de febrer de 2022, el primer director principal convidat, per sumar-se al veterà director artístic Paavo Järvi.

D’ençà que l’Elbphilharmonie Hamburg obrí les seves portes el 2017, la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen n’ha estat una de les orquestres residents i també una orquestra resident de llarga durada de la Kolner Philharmonie. El 2019, l’orquestra va ser la primera resident del Rheingau Musik Festival i va rebre el Rheingau Musik Preis pels seus projectes pioners i la corresponent escriptura sobre història de la interpretació.

Hilary HAHN, violí

Hilary Hahn, violinista guanyadora de tres premis Grammy, combina la musicalitat expressiva i l’experiència tècnica amb un repertori divers regit per la curiositat artística. Trencant barreres en la música clàssica i compartint les seves experiències amb una comunitat global, ha esdevingut una de les favorites dels fans. Hahn és una prolífica artista discogràfica i comissària de noves obres. Els 22 enregistraments de les seves actuacions han rebut tots els premis de la crítica a la premsa internacional. La seva iniciativa a Instagram, #100daysofpractice, ha ajudat a transformar la pràctica en una celebració del desenvolupament artístic orientada a la comunitat. Des que va crear l’etiqueta el 2017, Hahn ha completat el projecte quatre vegades sota el seu perfil, @violincase. Companys artistes i estudiants han contribuït amb gairebé 800.000 publicacions sota aquesta etiqueta. Actualment és artista resident tant a l’Orquestra Simfònica de Chicago com al Wigmore Hall de Londres, i és cofundadora i vicepresidenta d’associacions artístiques de la plataforma de música Deepmusic.AI.

Aquesta temporada, Hahn actua com a solista a concerts on interpreta Brahms, Sibelius, Dvořák, Txaikovski i Prokofiev, així com a Carmen Fantasy de Pau de Sarasate i Deux Sérénades d’Einojuhani Rautavaara, en la seva estrena als Estats Units. Hahn també fa diversos recitals en solitari aquesta temporada. A més de recitals d’obres de Lera Auerbach i Sergei Prokofiev a Londres i Berlín, interpreta el repertori de Bach que li va donar un nom propi com a solista a Londres, Nova York, Sant Francisco, Los Angeles i Chicago.

Ferma defensora de la nova música, Hahn ha impulsat i comissionat obres d’una àmplia gamma de compositors contemporanis. El seu enregistrament de 2021 a París presenta en estrena mundial Deux Sérénades d’Einojuhani Rautavaara, una peça escrita per a Hahn que acabà de compondre Kalevi Aho després de la mort de Rautavaara, que Hahn va estrenar el 2019. Altres encàrrecs recents inclouen Isolation Variation de Michael Abels, aquesta gravació de Hahn ha estat nominada a un premi Grammy en la categoria de Millor solista instrumental clàssic, Sphinx Moth de Barbara Assiginaak, Sonata núm. 4 Fractured Dreams de Lera Auerbach i 6 Partitas d’Antón García Abril, enregistrament que es publicà el 2019. García Abril, Auerbach i Rautavaara van participar com a compositors a In 27 Pieces: the Hilary Hahn Encores, el projecte guanyador del premi Grammy en què Hahn va ser comissària durant diversos anys, per revitalitzar el format de bis a duo.

Hahn és una artista prolífica i cèlebre, els seus 22 àlbums publicats a Decca, Deutsche Grammophon i Sony han estat entre els deu primers de les llistes de Billboard. El seu enregistrament més recent, Eclipse, del 2022, celebra el retorn de Hahn a l’escenari i a l’estudi després de dues temporades, amb tres peces de Dvořák, Ginastera i Sarasate. Tres dels àlbums de Hahn han estat guardonats amb premis Grammy: el seu disc de concerts de Brahms i Stravinsky del 2003, una combinació de concerts de Schoenberg i Sibelius del 2008 i el seu enregistrament del 2013 d’In 27 Peces: the Hilary Hahn Encores.

Hahn s’ha relacionat amb els seus fans de manera natural des del començament de la seva carrera. Ha firmat autògrafs després de gairebé tots els concerts i manté i comparteix una col·lecció de fan art que ha anat rebent al llarg de vint anys. Els seus concerts “Bring Your Own Baby” donen l’oportunitat als pares de gaudir amb els seus fills de la música clàssica en viu, en un ambient càlid i acollidor. El compromís de Hahn amb els fans s’estén a una llarga història d’iniciatives en educació. Exalumna de Suzuki, va llançar nous enregistraments dels tres primers llibres de l’Escola de Violí Suzuki el 2020, juntament amb l’Associació Internacional de Suzuki i Alfred Music.

Hahn ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Va rebre l’onzè Premi Anual del Festival de Música Original de Glasshütte, que ella donà al Projecte 440, una organització sense ànim de lucre per a l’educació musical amb seu a Filadèlfia. Va rebre el premi Herbert von Karajan el 2021 i aquell mateix any va pronunciar el discurs d’obertura del Segon Simposi Anual de Dones a la Música Clàssica. El 2023, va ser nomenada Artista de l’Any de Musical America. Hahn va ser becària Chubb 2022 al Timothy Dwight College de la Universitat de Yale; també té doctorats honoraris del Middlebury College, on va passar quatre estius en els programes d’immersió integral d’alemany, francès i japonès, i de la Ball State University, on hi ha tres beques a nom seu.

OMER MEIR WELLBER, Director

Omer Meir Wellber ha esdevingut un dels principals directors de repertori operístic i orquestral de l’actualitat. És director musical de la Volksoper Wien, del Teatre Massimo Palermo i del Festival Toscanini. Fruit d’una llarga relació, també és director musical de la Raanana Symphonette d’Israel. Omer Meir Wellber és un convidat habitual de la Gewandhausorchester zu Leipzig, l’NDR Elbphilharmonie Orchester, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, l’Orquestra Filharmònica de Londres, l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, la Staatskapelle Dresden, la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen, l’Orquestra Filharmònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Viena, la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin i la Tonhalle-Orchester Zürich, entre d’altres.

En la seva primera temporada com a nou director musical de la Volksoper Wien, Omer Meir Wellber va dirigir la nova producció de Jolanthe und der Nussknacker de Txaikovski, en un projecte del director de la Volksoper, Lotte de Beer, així com representacions de repertori de Zauberflöte de Mozart i La Bohème de Puccini. Com a responsable de la vida musical de la Volksoper i del desenvolupament de l’agrupació, l’orquestra i el cor, Omer Meir Wellber ha implantat la realització de concerts simfònics al Konzerthaus i la Volksoper per part de la Volksoper Orchestra. Al Teatre Massimo de Palerm, Omer Meir Wellber va inaugurar la nova temporada amb el Kaiserrèquiem, la seva nova creació amb el director Marco Gandini, que combina el Der Kaiser von Atlantis de Viktor Ullman amb el Rèquiem de Mozart. La temporada també inclou concerts simfònics i una nova producció de l’Eugene Onegin de Txaikovski. Durant la temporada 2022/23, les actuacions com a convidat han portat Omer Meir Wellber als EUA amb l’Orquestra Simfònica de Boston, a Suïssa amb l’Orquestra Tonhalle, a Estocolm per a concerts amb l’Orquestra de la Ràdio Sueca, a la Isarphilharmonie de Munic amb la Filharmònica de Munic i l’Òpera Estatal de Viena amb la Lohengrin de Wagner. Amb la Simfònica de Viena, Wellber es va embarcar en una gira europea el novembre a nou ciutats a cinc països, incloses Hamburg, Berlín, Barcelona, Amsterdam i Varsòvia.

Els enregistraments en CD més recents d’Omer Meir Wellber es van publicar el maig de 2022: The Mandolin Seasons amb Jacob Reuven i la Sinfonietta Leipzig (músics de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig), amb el segell Hyperion, i Pop Songs amb el violoncel·lista Jan Vogler i la Filharmònica de la BBC amb Sony. Els llançaments anteriors inclouen el primer enregistrament conjunt de Wellber i la Filharmònica de la BBC d’obres de Ben-Haim (Chandos), No longer mourn for me de Tavener amb Steven Isserlis i l’Orquestra Philarmonia (Hyperion), i llançaments en DVD de Parsifal de Wagner (Unitel/C Major), I Capuleti e i Montecchi de Bellini (Naxos), Madama Butterfly de Puccini (Opus Art), Mefistofele de Boito (Unitel), Aida de Verdi (Bel Air Classique) i Eugene Onegin de Txaikovski (Unitel).

Omer Meir Wellber va fer el seu debut literari amb la seva novel·la Die vier Ohnmachten des Chaim Birkner, publicada per Berlin Verlag la tardor de 2019. La novel·la també va ser publicada en italià per Sellerio Editore i en francès per Éditions du sous-sol. Die Angst, das Risiko und die Liebe – Momente mit Mozart es va publicar la primavera de 2017.

La llarga col·laboració d’Omer Meir Wellber amb la Semperoper Dresden va culminar en el seu lloc com a director principal convidat del 2018 al 2022. Els aspectes més destacats de la seva època com a director principal de la Filharmònica de la BBC van incloure concerts al Bridgewater Hall, així com als BBC Proms, a més de concerts com a convidat al Festival de Música de Schleswig-Holstein. Omer Meir Wellber va actuar com a director musical al Palau de les Arts Reina Sofia de València del 2010 al 2014, on dirigí actuacions orquestrals i operístiques, inclosa Eugene Onegin, que va ser publicada en DVD per C Major. Va dirigir les tres obres mestres operístiques de Verdi: Rigoletto (2011), La Traviata (2012) i Il Trovatore (2013) al Festival de Viena. Del 2008 al 2010, Omer Meir Wellber va ser assistent de Daniel Barenboim a la Berliner Staatsoper Unter den Linden i al Teatre alla Scala de Milà.

Els lligams estrets amb el seu Israel natal són evidents en la seva col·laboració amb la Raanana Symphonette, de la qual ha estat director musical des del 2009. A més, durant més de deu anys va ser director convidat habitual a l’Òpera d’Israel. El 2007 va debutar amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel i el 2016 va dirigir l’orquestra a la seva residència al Festival de Música de Dresden. El director també és Ambaixador de Bona Voluntat de Save a Child’s Heart.

Omer Meir Wellber toca un acordió fet a mida, model POLARIS, del prestigiós fabricant italià d’acordions PIGINI.