AKADEMIE FÜR ALTE MUSIK BERLIN

J.S. Bach – Concerts de Brandemburg

300 aniversari

Johann Sebastian Bach 2021 – 300 anys dels Concerts de Brandenburg
I Part
Concert núm. 1 en fa major, BWV 1046
  • Sense indicació de tempo
  • Adagio
  • Allegro
  • Minuet
  • Trio I
  • Polonesa
  • Trio II
Concert núm. 3 en sol major, BWV 1048
  • Sense indicació de tempo
  • Adagio
  • Allegro
Concert núm. 2 en fa major, BWV 1047
  • Sense indicació de tempo
  • Andante
  • Allegro assai
    II Part
    Concert núm. 6 en si bemoll major, BWV 1051
    • Sense indicació de tempo
    • Adagio ma non tanto
    • Allegro
    Concert núm. 5 en re major, BWV 1050
    • Allegro
    • Affetuoso
    • Allegro
    Concert núm. 4 en sol major, BWV 1049
    • Allegro
    • Andante
    • Presto

      Akademie für Alte Musik Berlin

      L’Akademie für Alte Musik Berlin (Akamus) va ser fundada el 1982 a Berlín. La seva trajectòria l’ha convertit en una de les orquestres de cambra líders del món en instruments d’època i compta amb una història d’èxit sense precedents. Des de Nova York a Tòquio, Londres o Buenos Aires, Akamus és una convidada que apareix regularment en els llocs més importants d’Europa i dels Estats Units i Àsia.

      Akamus s’ha establert com un dels pilars de l’escena cultural de Berlín, després d’haver tingut la seva pròpia sèrie de concerts al Konzerthaus Berlin durant més de trenta anys i haver col·laborat amb la Staatsoper Berlin en el seu repertori barroc des de 1994. A més, el grup ha tingut la seva pròpia sèrie de concerts al Prinzregententheater de Munic des de 2012.

      Amb prop de cent concerts anuals, Akamus es presenta en diverses formacions, des de música de cambra fins a repertori simfònic. A més de treballar amb directors convidats, l’orquestra sovint és dirigida per un dels seus tres concertinos: Bernhard Forck, Georg Kallweit o Stephan Mai.

      El grup manté una relació especialment estreta i duradora amb René Jacobs. La seva passió mútua per explorar nous camins l’ha portat a la redescoberta i a la nova interpretació de moltes òperes i oratoris, amb gran èxit de crítica internacional. En el passat recent, Akamus va ser dirigida per Emmanuelle Haïm, Bernhard Labadie, Paul Agnew, Diego Fasolis, Fabio Biondi i Rinaldo Alessandrini.

      La col·laboració d’Akamus amb RIAS Kammerchor Berlin ha motivat molts d’enregistraments. A més, el grup manté una estreta col·laboració amb el Cor de la Ràdio de Baviera. Els convidats habituals inclouen solistes de renom internacional com Isabelle Faust, Kit Armstrong, Alexander Melnikov, Anna Prohaska, Werner Gura, Michael Volle i Bejun Mehta. Juntament amb la companyia de ball Sasha Waltz & Guests, Akamus ha desenvolupat produccions d’èxit com Dido & Aeneas, amb música d’Henry Purcell, i Medea, amb música de Pascal Dusapin.

      L’Akamus ha guanyat tots els premis importants per a enregistraments clàssics, com el Grammy, Diapason d’Or, Cannes Classical, Gramophone, Edison, MIDEM Classical, Choc de l’Année i Jahrespreis der Deutschen Schallplattenkritik. El 2006, Akamus va rebre el premi Telemann de Magdeburg i el 2014 la Medalla Bach i el Tiro Klassik.

      Les produccions de CD més recents d’Akamus inclouen els Concerts per a violí de Bach amb Isabelle Faust, els Concerti Grossi op. 6 de Handel, la Missa Cellensis de Haydn juntament amb RIAS Kammerchor i els Concerts per a oboè de Carl Philipp Emanuel Bach amb la oboista solista d’Akamus, Xenia Löffler.

      Les produccions de CD més recents d’Akamus inclouen els Concerti Grossi op. 3 i op. 6 de Haendel, els Concerts per a oboè de Carl Philipp Emanuel Bach amb Xenia Löffler, El Messies de Händel amb el RIAS Kammerchor Berlin i Justin Doyle, el Rèquiem de Mozart amb el Cor de la Ràdio de Baviera i Howard Arman, i les Simfonies 1 i 2 de Beethoven acompanyades per altres obres que van influir en la seva composició.

      NOTES AL PROGRAMA

      Bàrbara Duran (Bordoy)

      Musicòloga i escriptora

       

      EL VIATGE CREATIU DEL MESTRE BACH: D’ITÀLIA A BRANDENBURG

      Els Concerts de Brandenburg són, potser, un dels conjunts de peces més enigmàtiques del mestre Bach (1685 – 1750). Per una banda, segueixen l’estranya afecció al número sis que ell mostra en diferents obres: sis Suites per a violoncel, tres jocs de sis Suites per a clavicordi, sis Suites per a violí, els sis Concerts de Brandenburg. Per una altra part, no segueixen cap intenció clara pel que fa al seu contingut, la seva característica principal és més aviat la diversitat; i tampoc no se sap el perquè del seu nom.

      És molt coneguda la història d’aquest assumpte. Cap el 1718 Bach va anar a Berlín, i sembla que el marcgravi de Brandenburg, Christian Ludwig, li demanà una mostra de les seves composicions. Bach no les hi envià immediatament, sinó que esperà un temps, fins el 1721. Durant aquest temps els esdeveniments canviaren significativament la seva vida, ja que el 1720 la seva primera dona, Maria Bàrbara Bach, va morir sobtadament. Bach, que sempre desitjà una posició com a músic que permetés desenvolupar totes les seves capacitats, es veié en una situació difícil. Considerà ser organista a Hamburg, però també va preparar aquests sis concerts per tal de fer-los arribar al marcgravi; la raó d’aquest enviament fou, sens dubte, mostrar un treball que desplegava el seu coneixement de les darreres tendències i formes compositives: el concerto grosso, les sonates a trio, da camera i da chiesa.

      Un repte, potser era un repte personal. Bach no necessitava demostrar la seva vàlua en el terreny de la música religiosa, ni tampoc com a organista el vessant que més veié reconegut en vida. Però compondre música instrumental que recollís les noves tendències italianes, amb una excel·lent factura i caràcter trepidant, això no ho havia fet mai.

      La seva residència a Köthen (1717-1723) li permeté treballar combinacions i formes instrumentals que no havia pogut experimentar públicament amb anterioritat. Prèviament, durant la seva estada a Weimar cap el 1713, el germà del príncep Ernst August, Johann Ernst, va tornar d’un viatge carregat de noves composicions que havia adquirit als Països Baixos; tot un seguit de partitures de Torelli, Alessandro i Benedetto Marcello i, sobretot, Vivaldi. Aquest fet permeté a Bach conèixer de primera mà tot el que s’estava gestant en la música italiana del moment.

      Hi ha una característica que despleguen els Concerts de Brandenburg, i és, com s’ha dit, la seva varietat. Sembla prou clar que la voluntat de Bach era mostrar que era capaç de manejar tècniques diverses i alhora modernes. Voleu estil concertant? Aquí el teniu. Voleu concerts solístics? Aquí en trobareu alguns. Voleu diàleg instrumental, un basso continuo poderós i la intervenció d’instruments d’acompanyament amb personalitat pròpia? Doncs aquí ho teniu!

      Dintre d’aquesta diversitat hi ha una sèrie d’elements comuns. Per un costat, l’ús del ritornello com a factor recurrent: un tema principal que és exposat, desenvolupat mitjançant modulacions i permutacions i reexposat com a tema de recapitulació. Però no s’ha de pensar que és un esquema tancat, perquè Bach aplica la seva enorme creativitat en la manera com desenvolupa aquest llenguatge estrictament instrumental; no solament en la manera en la qual s’expressa cada instrument, sinó en la manera com dialoguen i es relacionen entre ells. També deixa ben clar que tant li és incloure trompes, trompetes, oboès o flautes de bec; tots ells acaben inclosos en un discurs magistral, poderós i poètic alhora. La tria dels instruments no sembla aleatòria, sinó que respon més aviat a la necessitat d’explorar tècniques compositives que permetien fer créixer les possibilitats de diferents combinacions tímbriques, i alhora investigar com es podien desenvolupar teixits melòdics i harmònics de gran riquesa.

      Del primer concert destaquen el paper protagonista de les trompes, així com el desenvolupament del ritornello presentat al principi i el petit trio al bell mig del segon moviment, amb oboès i el fagot. En el segon concert hi participen el violí i l’oboè, amb moments solístics simultanis per als dos instruments. El tercer concert, en canvi, se centra en els instruments de corda: els violins van dialogant, es contesten gairebé en igualtat de condicions. El quart concert exhibeix dues flautes de bec com a solistes, combinades amb un violí concertino, un concert deliciós pel seu equilibri i expressivitat. El cinquè concert torna a tenir les característiques de concert solístic, per a flauta travessera i violí; s’hi afegeix una secció virtuosística per al clavicèmbal prou inusual. En canvi el sisè concert és destinat, altre cop, a una orquestra de cordes que desplega tot l’estil concertant.

      Tots semblen ser una caixeta de música que funciona sola, el seu ritme marcat i incansable els llença cap endavant, cadascun amb la seva personalitat fulgurant i única. Són brillants i profunds alhora, la casta de concerts que un voldria interpretar davant d’uns oients conscients dels meravellosos recursos que s’hi despleguen.

      Tot plegat no deixa de ser, al cap i a la fi, un tractat de música instrumental de concert, de música concertant. Bach mostra aquí, de manera inequívoca i potser descarada, que domina, també, el terreny de la música pura, de la música instrumental. Si les paraules regnaven en les seves cantates i passions per a major glòria de Déu, aquí falten precisament les paraules per descriure la immensa capacitat de creació, en qualsevol gènere musical, del mestre Bach.

      Organitza i patrocina

      Amb el suport de

      Col·laboren

      Mitjà de comunicació oficial

      Mitja de comunicació col·laborador

      Oficina del Festival de Pollença

      Convent de Sant Domingo

      C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

      [email protected]

      T.(+34) 971 899 323 / 674 935 302

      Horari oficina

      De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

      Dijous de 16.30 a 19.00

      Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h