CHAMBER ORCHESTRA OF EUROPE (COE)

Daniel HARDING, director

Obertura Coriolà, op. 62, en do menor  

L. v. Beethoven (1770 – 1827)

I. A la porta del castell

VII. Entreacte

VIII. La Mort de na Mélisande

Simfonia núm. 4 en la menor, op. 63

J. Sibelius (1865-1957)

I. Tempo molto moderato, quasi adagio

II. Allegro molto vivace

III. Il tempo largo

IV. Allegro

(Pausa)

Suite Pelléas et Mélisande, op. 46 (selecció de moviments)

J. Sibelius

         I. A la porta del castell

         VII. Entreacte

         VIII. La Mort de na Mélisande

Simfonia núm. 4, op. 60, en si bemoll major

L. v. Beethoven

I. Adagio – Allegro vivace

II. Adagio

III. Allegro molto e vivace

IV. Allegro ma non troppo

NOTES AL PROGRAMA

És possible narrar amb música?
Música programàtica i música absoluta de Beethoven i Sibelius
Antoni Pizà, Professor de Musicologia a The City University of New York

La majoria de manuals d’història de la música solen explicar que durant el s. XIX i part del XX molts compositors escriuen música segons dos principis:  un és la música programàtica, obres per a les quals el compositor dona un argument; i l’altre és la música absoluta, composicions sense cap trama. El programa d’anit té com a fil conductor, entre d’altres coses, que inclou aquests dos formats musicals: d’una banda, l’Obertura Coriolà de Beethoven i la Suite Pelléas et Mélisande de Sibelius (obres programàtiques) i, d’una altra les simfonies número 4 de Beethoven i Sibelius (obres absolutes, o sigui, sense argument).

Estrenada el 1807, l’Obertura Coriolà, op. 62, en do menor de Ludwig van Beethoven (1770-1827) està inspirada en una obra dramàtica escrita per Heinrich Joseph von Collin, que va fer una reelaboració de la vida del general romà Caius Marcius, desterrat de Roma, qui es va ajuntar amb els volscs -un poble enemic contra el que havia lluitat anteriorment- i es va alçar contra Roma. Durant la campanya militar algunes dones romanes, entre elles la seva mare, van ser assassinades per dissuadir-lo de la invasió. Després d’aquesta tragèdia, Coriolà se sentí culpable de la mort de la seva mare i es va suïcidar. Shakespeare també va escriure la seva versió d’aquest heroi romà, però el seu protagonista, més digne, no se suïcida.  En tot cas, no és difícil especular que Beethoven se sentís especialment atret per la figura tràgica i heroica d’aquest guerrer romà.

La gran qüestió filosòfica de la música programàtica en general i d’aquesta Obertura de Beethoven és com representar tota aquesta embrolla argumental en sons, en música. Beethoven se’n surt presentant un primer tema, en do menor, furibund i violent que vol representar el tarannà independent i rebel de Coriolà. El segon tema està en un to més alt i representa la seva mare que el vol convèncer que desisteixi d’atacar Roma. Poc després torna el tema en do menor (Coriolà), molt afeblit, dubtant de si mateix. Aquí la música s’esfondra, igual que Coriolà, el qual entén que el seu únic destí possible és la mort i, conseqüentment, cau sobre la seva espasa en un acte de suïcidi.

La segona part d’aquest concert comença amb una altra peça programàtica del 1905, la Suite Pelléas et Mélisande, op. 46 de Jean Sibelius (1865-1957).  El compositor va escriure aquesta obra per acompanyar la famosa obra teatral del 1892 de Maurice Maeterlinck (1862-1949), drama que, per cert, ja havien tractat o tractarien musicalment compositors com Debussy, Fauré i Schoenberg. L’argument de Pelléas tracta d’un triangle amorós: els germans Golaud i Pelléas s’enamoren de Mélisande, i en un acte de gelosia (o traïció) Golaud mata Pelléas i fereix de mort Mélisande. Sibelius crea cert mimetisme entre l’argument i la música, i tradueix alguns aspectes a elements molt concrets com és el cas del cor anglès que representa Mélisande, però també amb elements més abstractes, per exemple l’ambient irreal de l’argument es tradueix en les cordes que inicien l’obra i creen un ambient atmosfèric, irreal, nebulós, molt proper a l’estètica simbolista de Maeterlink.

Tanmateix, el concert d’anit també presenta dues obres que pertanyen al camp de la música absoluta. La Simfonia núm. 4 en la menor, op. 63, de J. Sibelius presenta alguns dels trets del gran simfonisme europeu posterior a Beethoven. Escrita en quatre temps i utilitzant una orquestració sumptuosa i postromàntica, el compositor va qualificar aquesta obra com una “simfonia psicològica”. I realment no és una obra alegre i de pur entreteniment. Escrita el 1910, es tracta d’una expressió artística que pressent el desastre de la Gran Guerra (1914) i que incorpora indirectament les idees de Freud de forma molt general. L’ésser humà no és just un element racional; els somnis, la sexualitat, els sentiments obscurs com la recança, l’enveja i l’afany de poder i violència són els principals motors del comportament humà. I aquesta simfonia, d’alguna manera ―la lentitud i pesantor dels tempos, la densitat sonora de la instrumentació― reflecteix tot aquest món que per etiquetar-lo d’alguna manera podríem anomenar expressionista.  Sibelius havia tingut càncer; tenia problemes econòmics i personals i a pesar de ser un heroi del nacionalisme finlandès, reconegut per gairebé tothom en el seu país, va deixar de compondre als seixanta-un anys, trenta anys abans de morir. Per què aquest silenci creatiu? A més de les circumstàncies personals ja apuntades, Sibelius considerava que la música havia pres una deriva absoluta. Les revolucions de Schoenberg i Stravinski ―la incorporació de la dissonància i la irregularitat rítmica― a ell li semblaven una salvatjada.

El programa del concert finalitza amb una obra injustament infravalorada, la Simfonia núm. 4, op. 60, en si bemoll major de L. v. Beethoven. Generalment, se sol afirmar que el gran problema d’aquesta simfonia de 1806 és que es troba entre dues obres colossals de Beethoven: la Simfonia núm. 3 «Heroica» que “inventa”, si es pot dir així, el Romanticisme musical europeu, i la Simfonia núm. 5 que, amb el seu començament emblemàtic (ta-ta-ta-TAAA), catapulta el seu compositor al panteó dels genis. Emperò aquesta Simfonia núm. 4, empresonada, com si diguéssim, entre aquestes dues inqüestionables obres mestres, també fa valer els seus mèrits.

El cas es pot resumir així: la Simfonia núm. 3 «Heroica» llança el gènere de la simfonia al Romanticisme, l’expressió pura i descontrolada dels sentiments, però l’obra que la segueix, la Simfonia núm. 4, sembla un retorn al classicisme, als ensenyaments de Haydn i el moderantisme expressiu. Les seves dimensions orquestrals, efectivament, són més reduïdes, la instrumentació se simplifica i, per exemple, elimina la tercera trompa i utilitza una sola flauta, al contrari de l’«Heroica» amb tres trompes i dues flautes. La forma musical és més simple, també. I a pesar que es compon de quatre moviments, la seva durada és d’uns trenta minuts, mentre que l’«Heroica» supera els quaranta-cinc. L’harmonia també és més clàssica que romàntica i les relacions tonals segueixen les convencions, mentre que a l’«Heroica» les modulacions suposen viatges a tonalitats llunyanes.

Sigui com sigui, Beethoven aconsegueix una obra radiant, alegre i lluminosa que fins i tot inclou dosis d’humor. I què intenta dir Beethoven en aquesta obra tan poc “seva”, tan en contra del tòpic del geni amargat? Quin és el seu argument? Què vol narrar Beethoven aquí? Bé, es tracta de música absoluta i no de música programàtica i, per tant, els oients la poden interpretar com vulguin. En tot cas, el missatge és ple d’optimisme o, si es vol, no és tan pessimista com altres obres seves.

CHAMBER ORCHESTRA OF EUROPE

La Chamber Orchestra of Europe (COE) va ser fundada el 1981 per un grup de músics joves que s’havien conegut formant part de l’European Community Youth Orchestra (ara EUYO). Actualment hi ha al voltant de seixanta membres de la COE que segueixen carreres paral·leles com a directors o líders de secció d’orquestres nacionals, com a músics de cambra eminents i com a tutors de música.

Des dels seus inicis, la identitat de la COE ha estat formada per les aliances amb directors i solistes destacats. Durant els primers anys, Claudio Abbado va ser qui va exercir de mentor important. Va dirigir la COE en obres escèniques com Il viaggio a Reims i Il barbiere di Siviglia de Rossini, a més de Le Nozze di Figaro i Don Giovanni de Mozart. També va dirigir nombrosos concerts presentant, en particular, obres de Schubert i Brahms. Nikolaus Harnoncourt també va tenir una gran influència en el desenvolupament de la COE a través de les seves interpretacions i enregistraments de totes les simfonies de Beethoven, així com a través de produccions d’òpera als festivals de Salzburg, Viena i Styriarte.

Actualment, l’Orquestra treballa en estreta col·laboració amb Sir András Schiff i Yannick Nézet-Séguin, tots dos membres honoraris juntament amb Bernard Haitink i Nikolaus i Alice Harnoncourt. Durant la temporada 2020-21, altres artistes van ser Piotr Anderszewski, Lisa Batiashvili, Janine Jansen, Sir Antoni Pappano, Jean-Yves Thibaudet, Robin Ticciati i Yuja Wang.

La COE manté vincles sòlids amb molts dels principals festivals i sales de concerts d’Europa, com ara la Filharmònica de Colònia, la Filharmònica de Luxemburg, la Filharmònica de París, el Concertgebouw d’Amsterdam i l’Alte Oper de Frankfurt. En associació amb l’Acadèmia Kronberg, a partir del 2022 la COE es converteix en la primera orquestra en residència al Casals Forum de Kronberg.

Amb més de 250 obres a la seva discografia, els CD de la COE han guanyat nombrosos premis internacionals, inclosos dos premis Grammy i tres Gramophone Record of the Year. El seu llançament més recent és una gravació d’arxiu de les Simfonies de Schubert, interpretada al Festival Styriarte a Graz el 1988 amb Nikolaus Harnoncourt, publicada per ICA Classics. La caixa de quatre CD ha estat rebuda amb entusiasme per la crítica internacional i estan planejant llançar una segona caixa d’enregistraments d’arxiu amb Nikolaus Harnoncourt a la tardor.

L’any 2009 es va crear l’Acadèmia COE per oferir a un grup selecte d’estudiants excepcionals l’oportunitat d’estudiar amb els principals músics de la COE i, fonamentalment, donar-los l’oportunitat d’anar de gira amb l’orquestra.

La COE és una orquestra privada que rep un suport financer inestimable, en particular de la Gatsby Charitable Foundation i d’un nombre addicional d’amics com Dasha Shenkman, el Sir Siegmund Warburg’s Voluntary Settlement, el Rupert Hughes Will Trust, l’Underwood Trust, el 35th Anniversary Friends i l’American Friends.

DANIEL HARDING, Director

Daniel Harding va néixer a Oxford i va començar la seva carrera com a assistent de Sir Simon Rattle a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, amb la qual va debutar professionalment el 1994. Va continuar com a assistent de Claudio Abbado a la Filharmònica de Berlín i va fer el seu debut amb l’orquestra al Festival de Berlín de 1996.

És el director musical i artístic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca. Va ser director musical de l’Orquestra de París del 2016 al 2019 i principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres del 2007 al 2017. Va ser condecorat amb el títol vitalici de Conductor Laureate de l’Orquestra de Cambra Mahler. El 2018, va ser nomenat director artístic del Festival Anima Mundi. El 2020 va ser nomenat director resident de l’Orchestre de la Suisse Romande per a les temporades 2021-22 i 2022-23.

És un convidat habitual de la Filharmònica de Viena, la Royal Concertgebouw Orchestra, la Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, la Filharmònica de Dresden i l’Orchestra Filarmónica della Scala. El 2005 obrí la temporada a La Scala de Milà dirigint una nova producció d’Idomeneo. Més endavant, dirigí Salomé el 2007; un programa doble de Bluebeard’s Castle i Il Prigioniero el 2008; Cavalleria Rusticana i I Pagliacci el 2011, per la qual va rebre el prestigiós Premio della Critica Musicale “Franco Abbiati”; Falstaff el 2013 i Fierrabras el 2018.També ha dirigit Ariadne auf Naxos, Don Giovanni i Le nozze di Figaro en el Festival de Salzburg amb la Filharmònica de Viena; The Turn of the Screw i Wozzeck a la Royal Opera House, al Covent Garden; Die Entführung aus dem Serail a la Bayerische Staatsoper, Munic; Die Zauberflöte en el Wiener Festwochen i Wozzeck en el Theatre an der Wien. Atesa la seva estreta relació amb el Festival Aix-en-Provence, ha dirigit les noves produccions de Così fan tutte, Don Giovanni, The Turn of the Screw, La Traviata, Eugene Onegin i Le nozze di Figaro.

Tant el seu enregistrament per a la Deutsche Grammophon de la Simfonia núm. 10 de Mahler, amb la Filharmònica de Viena, com la de Carmina Burana d’Orff, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, van ser àmpliament aclamades per la crítica. Per a Virgin/EMI ha gravat la Simfonia núm. 4 de Mahler amb l’Orquestra de Cambra de Mahler; la Simfonia núm. 3 i la 4 de Brahms amb la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen; Billy Budd amb l’Orquestra Simfònica de Londres (guanyadora d’un premi Grammy al millor enregistrament d’òpera); Don Giovanni i The Turn of the Screw (guardonada amb el Choc de l’année 2002, el Grand Prix de l’Académie Charles Cros i un premi Gramophone) amb l’Orquestra de Cambra de Mahler; obres de Lutosławski amb Solveig Kringelborn i amb l’Orquestra de Cambra de Noruega, i obres de Britten amb Ian Bostridge i la Britten Sinfonia (premiades amb el Choc de l’année 1998). Col·labora habitualment amb Harmonia Mundi, els darrers enregistraments de la qual han estat: The Wagner Project amb Matthias Goerne i la Simfonia núm. 9 de Mahler, gravada amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, que van ser un gran èxit de la crítica.

La temporada 2022/23 presenta concerts amb la Royal Concertgebouw Orchestra, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, l’Orchèstre de la Suisse Romande, el Teatre alla Scala, l’Orquestra Filharmònica de Ràdio France, l’Staatskapelle Dresden, la Symphonieorchester des Bayerischen Runfunks i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. La gira d’aquesta temporada inclou Europa amb la Royal Concertgebouw Orchestra i Europa i Escandinàvia amb la Symphonieorchester des Bayerischen Runfunks. Durant la primavera del 2023 debuta amb l’Orquestra Filharmònica Txeca i en l’estiu torna a la Wiener Sttaatsoper per dirigir un programa doble de Cavalleria/Pagliacci.

El 2002, va rebre el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres per part del govern francès i el 2017 va ser nominat per al lloc d’Officier Arts et Lettres. El 2012, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música. És pilot professional d’avió.

CHAMBER ORCHESTRA OF EUROPE

VIOLINS

Thomas REIF

(Leader Chair supported by Dasha Shenkman)

Maia CABEZA

Fiona BRETT

Emily DAVIS

Christian EISENBERGER

Lucy GOULD

Olivia HUGHES

Ulrika JANSSON

Matilda KAUL

Sarah KAPUSTIN

Sylwia KONOPKA

Fredrik PAULSSON

Joseph RAPPAPORT

Håkan RUDNER

Henriette SCHEYTT

Artiom SHISHKOV

Martin WALCH

Elizabeth WEXLER

VIOLAS

Nimrod GUEZ

Wouter RAUBENHEIMER

Riikka REPO

Benedikt SCHNEIDER

Dorle SOMMER

CELLOS

Will CONWAY

(Principal Cello Chair supported by an anonymous donor)

Kim Bak DINITZEN

Kate GOULD

Sally PENDLEBURY

Johannes ROSTAMO

DOUBLE BASSES

Enno SENFT

(Principal Bass Chair supported by Sir Siegmund Warburg’s Voluntary Settlement)

Håkan EHREN

Jon Mikel MARTÍNEZ VALGAÑÓN

Dane ROBERTS

FLUTES

Clara ANDRADA

(Principal Flute Chair supported by The Rupert Hughes Will Trust)

Josine BUTER

OBOES

Sebastien GIOT

(Principal Oboe Chair supported by

The Rupert Hughes Will Trust)

Rachel FROST

CLARINETS

Richard HOSFORD

Marie LLOYD

BASSOONS

Miguel Ángel MESA

(Principal Bassoon Chair supported by The 35th Anniversary Friends)

Christopher GUNIA

HORNS

Jasper DE WAAL

Beth RANDELL

Mees VOS

Peter RICHARDS

TRUMPETS

Gianluca CALISE

Julian POORE

TROMBONES

Håkan BJÖRKMAN

Thobias NILSSON

Nicholas EASTOP

TIMPANI

John CHIMES

PERCUSSION

David JACKSON

Organitza i patrocina

Amb el suport de

Col·laboren

Mitjà de comunicació oficial

Membre de l’Associació espanyola de Festivals de Música Clàssica

Mitja de comunicació col·laborador

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C/. de Pere J. Cànaves Salas, s/n

info@festivalpollenca.com

T.(+34) 971 899 323

Horari oficina

De dimarts a dissabte de 10.00 a 13.30h

Dijous de 16.30 a 19.00

Per a reservar i comprar entrades el mateix dia del concert, de 20.30 a 22.00h