Festival – Festival de Pollença

Presentació

Les essències del Festival es mantenen, amb força i determinació, a cada edició i són una part substancial del fonament d’aquesta 62a edició, que es desplegarà durant l’agost de 2023.

La programació de la 62a edició vol palesar i posar en valor una de les característiques de l’evolució del Festival que no és altra que la proporció, l’equilibri entre els concerts simfònics i els concerts de cambra.

Aquest any 2023 l’equilibri és total: dels sis concerts centrals de la programació en tenim tres de simfònics i tres en format de cambra. Els simfònics en totes les seves variants: simfonisme pur en el concert inaugural, simfonisme “sense intermediaris” amb la potent Chamber Orchestra of Europe en mans de la batuta internacional de Daniel Harding; concert simfònic coral amb la CUIB-OSIB i, en el concert de cloenda, la tradicional estructura d’obertura-concert-simfonia amb la DKB. Hem aprofitat l’oportunitat per recordar determinats esdeveniments commemoratius com el 50è aniversari de la mort del mestre Pau Casals. Així en el concert de dia 25 d’agost el prestigiós violoncel·lista Nicolas Aldstaedt interpretarà dos concerts de violoncel: el Concert en do major de Haydn i el Concert en sol major de Boccherini amb el conjunt barroc Arcangelo a les ordres Jonathan Cohen.

No tenim prou espai per exposar aquí totes les fites de la programació, però en voldríem destacar algunes. En primer lloc, el foment de la nova creació de dones compositores amb l’estrena en gira de l’obra de la compositora alemanya Aziza Sadikova: Concert per a violí i acordió “Labyrinthe du temps” a mans d’una de les solistes més prestigioses a nivell mundial, Hillary Hahn. En segon lloc, destacar la primera audició a Mallorca de l’obra simfònica coral de Beethoven Meeresstille und Glückliche Fahrt (Mar en calma i feliç viatge). I, finalment, i amb molt d’orgull, posicionar el Festival de Pollença com a centre de creació de noves iniciatives, de producció i de promoció amb el projecte amb l’Arpeggiata – Christina Pluhar & Maria del Mar Bonet, una iniciativa conjunta del Festival de Pollença amb el Festival de Torroella de Montgrí i una gira en coproducció amb el Festival de Sagunt en el qual es presenta un repertori de confluència de les melodies, ritmes, tonades i cançons de tradició mediterrània.

No ens hem oblidat de presentar les millors veus, els millors quartets de corda ni els formats familiars-pedagògics més premiats.

Un any més la personalitat i la peculiaritat del Festival de Pollença el posiciona com a finestra per on entra la claror enlluernadora de grans artistes, alhora que es constitueix en far cultural que projecta -a través d’obres musicals interpretades per les més prestigioses agrupacions i solistes- una llum que es reflecteix arreu d’Europa. Una llum que, seguint l’estela de la música, convida a gaudir de la bellesa dels paratges de Pollença i de Mallorca des d’una perspectiva diversa.

En definitiva, tots feim feina perquè el Festival de Pollença segueixi essent, com deia el savi, un «foc irradiador d’una cultura capaç de reafirmar la nostra identitat».

Pere Bonet i Bonet
Responsable de programació i disseny artístic

L'equip del Festival

El Festival, adscrit a la Batlia de l’Ajuntament, es gestiona pels serveis tècnics de l’Ajuntament. A partir de l’any 2020 el Festival compta amb la col·laboració de Pere Bonet i Bonet com a principal assessor de gestió i de programació. La seva tasca es manifesta, com a expert tècnic, tant en la perspectiva artística com en les estructures organitzatives i logístiques.

El Claustre

Entre els segles XVI i XVII els dominics van aixecar aquest emblemàtic edifici, en el claustre del qual s’acull cada any una de les principals trobades de música clàssica del món.

Aquest edifici va ser erigit pels frares dominics (1) entre 1558 i 1616 amb l’objectiu de consolidar la seva presència a Pollença, ja que inicialment es van assentar a l’Oratori del Roser Vell. Els dominics van ocupar l’església i el convent fins a l’any 1833, en què el conjunt va ser desamortitzat (2), i uns anys més tard l’Estat el va cedir a l’Ajuntament de Pollença. Des de llavors se li han donat nombrosos usos, des d’hospici-residència fins a caserna de la Guàrdia Civil, escola, biblioteca i museu.

L’església del convent és de planta basilical (3) i compta amb deu capelles laterals, cadascuna de les quals està decorada amb un retaule de l’època de la seva construcció; destaca, sens dubte, el retaule que presideix l’església, que va ser fet entre 1651 i 1662 per l’escultor mallorquí Joan Antoni Oms, i que està dedicat a la Mare de Déu del Roser, patrona dels dominics. La imatge que inclou data del segle XV i procedeix de l’Oratori del Roser Vell. Al costat de l’església hi trobam la joia d’aquest edifici: un claustre d’estil barroc (4) la construcció del qual va finalitzar el 1616 i que és molt conegut no només per la bellesa dels seus quatre corredors porticats, sinó per ser des de 1962 la seu del Festival de Música de Pollença. En aquesta trobada anual, que es desenvolupa durant l’estiu, hi participen les millors orquestres, cors i cantants d’òpera del món, que gaudeixen no només d’un bell escenari, sinó també de l’excel·lent acústica que ofereix aquest claustre.

Frares dominics. L’Orde de Predicadors, coneguda també com a orde dominicana, és una orde mendicant catòlica fundada pel religiós burgalès Domingo de Guzmán el 1216. Els seus membres, els frares dominics, advoquen per una vida de predicació propera al poble i pacífica, que ha d’estar unida a l’austeritat i la pobresa, i ha de mantenir vots de castedat i obediència. D’entre els dominics més coneguts al llarg de la història destaquen Tomàs d’Aquino, Sant Vicent Ferrer o Bartolomé de las Casas.
Desamortització. Els governs liberals espanyols van desenvolupar al llarg del segle XIX un procés d’expropiació, nacionalització i venda a particulars de bona part de les propietats que l’església catòlica havia acumulat al país, amb l’objectiu de reforçar les arques públiques, que travessaven serioses dificultats a causa de les guerres i la pèrdua de colònies.
Planta basilical. Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans, i que consisteix en una nau principal i d’altres naus laterals de menor altura amb files de columnes, el que permet als fidels canalitzar la seva visió cap a la capçalera de l’església, que sol ser un absis en el qual es troba l’altar major.
Estil barroc. Terme amb el qual s’identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l’ornamentació excessiva. De fet, el concepte de barroc va ser encunyat pels seus crítics utilitzant el vocable francès “baroque”, una de les possibles traduccions del qual és “extravagant”, en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes.