QUARTET EBÈNE

Assistir a un concert del Quatuor Ébène és un esdeveniment musical i sensual. En les darreres dues dècades, el quartet ha establert estàndards en fer que el repertori familiar sigui accessible de noves maneres, més enllà de la perfecció, mentre cerca constantment l’intercanvi amb el públic.

Després d’estudiar amb el Quatuor Ysaÿe a París, a més de fer-ho amb Gábor Takács, Eberhard Feltz i György Kurtág, l’èxit excepcional i sense precedents al Concurs de Música ARD 2004 va marcar el començament del seu ascens cap a la fama, que es va traduir en nombrosos premis i guardons. El 2005 va rebre el Premi Belmont de la Fundació Forberg-Schneider; el 2007 va obtenir el premi del Borletti-Buitoni Trust, i el 2019 va ser guardonat amb el Premi de Música de Frankfurt, atorgat per primera vegada a una agrupació.

A més del repertori tradicional, el quartet aprofundeix en altres estils: “Un quartet de cordes que es pot transformar fàcilment en una banda de jazz”, va assenyalar el New York Times el 2009. El que va començar el 1999 com un entreteniment a les sales d’assaig del Conservatori, tot improvisant sobre estàndards de jazz i cançons pop, ha esdevingut un segell distintiu de l’Ébène. Fins ara, el quartet ha enregistrat tres àlbums d’aquests gèneres: Fiction (2010), Brazil (2014) i Eternal Stories (2017). La seva facilitat per combinar diferents estils crea una energia dinàmica que enriqueix tots els aspectes del seu treball artístic. Aquesta versatilitat ha estat acollida amb entusiasme, tant pel públic com per la crítica, des dels seus inicis.

Els enregistraments del Quatuor Ébène, dedicats a Haydn, Beethoven, Bartók, Debussy, Fauré, Mozart i als germans Mendelssohn, han obtingut nombrosos premis, com el Premi Gramophone, l’ECHO Klassik, el BBC Music Magazine Award i el MIDEM 2010. A la temporada 2015/2016, el grup es va centrar en el gènere del lied i va participar en el disc Green (Mélodies françaises) al costat de Philippe Jaroussky (Premi BBC Music Magazine 2016), en un disc de Schubert amb Matthias Goerne (en arranjaments de Raphaël Merlin per a quartet de corda, baríton i contrabaix) i va enregistrar el seu Quintet de corda amb Gautier Capuçon. Juntament amb Antoine Tamestit, el Quatuor Ébène va enregistrar els quintets de corda K.515 i K.516 de Mozart, que es van publicar a la primavera del 2023. L’àlbum va rebre premis com el Choc Classica, el Diapason d’Or i el Gramophone del mes. Però, d’entre tots els seus enregistraments, en destaca els setze quartets de corda de Beethoven. Per tal de fer-ho, el quartet va viatjar per sis continents entre maig de 2019 i gener de 2020. Amb aquest component essencial, Ébène va celebrar el vintè aniversari escènic, que va coronar amb interpretacions del cicle complet en grans escenaris europeus, com el Philharmonie de París o l’Alte Oper de Frankfurt, juntament amb actuacions al Carnegie Hall de Nova York, el Festival de Verbier i el Konzerthaus de Viena.

El gener de 2021, Quatuor Ébène va ser contractat per l’Escola Superior de Música i Arts Escèniques de Múnic per crear una classe de quartet de corda com a part de la recentment fundada Acadèmia Quatuor Ébène.

Des de la temporada 21/22, l’Ébène ha interpretat un cicle conjunt amb el Belcea Quartet al Wiener Konzerthaus. A la temporada 23/24, la Philharmonie de Luxemburg va triar el Quatuor Ébène com a grup resident i, des de la 22/23 fins a la 24/25, va ocupar el càrrec de quartet resident a Radio France, amb tres concerts per temporada a París.

El gener de 2026, els Ébènes van inaugurar la Biennal de Quartets de Corda a la Philharmonie de París, de nou juntament amb el Belcea Quartet, i la van clausurar amb Absolute Jest de John Adams, interpretada amb l’Orchestre Français des Jeunes. Per commemorar el 40è aniversari del Suntory Hall, el quartet presentarà la integral de Beethoven per a quartet de corda a Tòquio. També començaran nous cicles de Beethoven en sales com la Filharmònica de Berlín, l’Acadèmia Nazionale di Santa Cecilia de Roma i el Wigmore Hall de Londres.

Tots els membres del quartet tenen l’honor de tocar instruments Stradivarius. Pierre Colombet toca un violí d’Antonio Stradivari de 1717, el Piatti, que li ha estat cedit amablement per un generós patrocinador a través de la Beares International Violin Society.

Gabriel Le Magadure, Marie Chilemme i Yuya Okamoto toquen instruments cedits generosament per la Fundació Stradivari Habisreutinger-Huggler-Coray: Gabriel toca el violí King George (1710); Casa, la viola Gibson (1734), i Yuya, el violoncel De Kermadec-Bläss (1698).