Presentació
Les essències del Festival es mantenen, amb força i determinació, a cada edició, i són una part substancial del que fonamenta aquesta 63a edició, que es desenvoluparà durant el mes d’agost del 2024.
La programació de la present edició vol posar de manifest i posar en valor una de les característiques de l’evolució del Festival, que no és altra que oferir una programació completa i coherent amb els principis distintius del Festival des dels inicis.
L’edició del 2024 del Festival de Pollença aporta un recorregut global a gran part de la història de la música, des de Claudio Monteverdi (Le Consort) fins a autors del segle XX. Es presenta a l’espectador des del renaixement i el barroc fins a la música contemporània, en un itinerari històric a través de la història de la música. Durant aquest itinerari ens aturarem a evocar el 175è aniversari de la mort de Chopin. Oferim els diferents formats que l’esdevenir de la història de la música ha presentat: des de la formació barroca (Le Consort), passant per la formació clàssica (els concerts i simfonia de Mozart amb l’Orquestra de Friburg) fins al simfonisme més poderós del romanticisme i postromanticisme (Filharmònica de Luxemburg i Orquestra del Palau de les Arts de València amb Brahms, Sibelius, Saint Saens, etc.). Continuam amb l’itinerari dissenyat cada tres edicions amb els formats de cambra: del recital de cant i el quartet de cordes de l’edició del 2023, a la presentació del recital de piano sol i, sobretot, el format trio amb el Trio VibrArt. Destacam específicament l’evolució històrica dels instruments de teclat: clavicèmbal, fortepiano i piano. Efectivament s’exposa el clavicèmbal amb les transcripcions per a aquest instrument de concerts de Vivaldi (Le Consort), el fortepiano amb dos concerts de Mozart a càrrec de Kris Bezuidenhout, i el piano en format recital (Yuja Wang) i en format concert de piano (Bruce Liu).
Finalment no podem deixar de destacar el vessant internacional del Festival amb una proposta de solistes amb una trajectòria de renom i màxims representants de la seva especialitat i de procedències molt diferents seguint la línia d’internacionalitat: el violinista Sergey Khachatryan (Armènia), la pianista Yuja Wang (Xina. EUA), el pianista Bruce Liu (Canadà), el també pianista Kristian Bezuidenhout (Regne Unit) James Gaffigan (EUA), Gustavo Gimeno (Espanya), Le Consort (França), FBO (Alemanya), Trio VibrArt (Espanya), Luxemburg Philarmonic (Luxemburg), Orquestra del Palau de les Arts (Comunitat Valenciana), entre d’altres. Fer accessible la música a totes les persones interessades a través del disseny d’una proposta de concert familiar que suposi, enguany, una crida a tota la unitat familiar per tal que vagi de manera conjunta a escoltar el concert de Cello Republic.
Un any més la personalitat i la peculiaritat del Festival de Pollença el posiciona com a finestra per on entra la llum enlluernadora de grans artistes, alhora que es constitueix en far cultural que projecta -a través d’obres musicals interpretades per les més prestigioses agrupacions i solistes- una llum que es reflecteix a tota Europa. Una llum que, seguint el deixant de la música, convida a gaudir de la bellesa dels paratges de Pollença i Mallorca des d’una perspectiva diversa.
Tot plegat treballam perquè el Festival de Pollença continuï essent, com deia el savi, un «foc que irradia una cultura capaç de reafirmar la nostra identitat».
Pere Bonet i Bonet
Responsable de programació i disseny artístic
L'equip del Festival
El Festival, adscrit a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, es gestiona pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Pollença. Des de l’any 2020, el Festival compta amb Pere Bonet Bonet en les tasques de programació i de direcció i disseny artístics en la seva condició de Coordinador de la Comissió assessora del Festival des de 2024.
Enguany es recupera la Comissió Assessora amb l’objectiu de compartir, debatre i avaluar les programacions i les edicions anuals. La comissió està integrada per quatre experts amb una formació musical i amb uns coneixements i trajectòries que avalen el seu nomenament, entre les quals es troben la Sra. Mònica Marí, la Sra. Isabel Fèlix, el Sr. Joan Company i el Sr. Joan Campomar.
El Claustre
Entre els segles XVI i XVII els dominics van aixecar aquest emblemàtic edifici, en el claustre del qual s’acull cada any una de les principals trobades de música clàssica del món.
Aquest edifici va ser erigit pels frares dominics (1) entre 1558 i 1616 amb l’objectiu de consolidar la seva presència a Pollença, ja que inicialment es van assentar a l’Oratori del Roser Vell. Els dominics van ocupar l’església i el convent fins a l’any 1833, en què el conjunt va ser desamortitzat (2), i uns anys més tard l’Estat el va cedir a l’Ajuntament de Pollença. Des de llavors se li han donat nombrosos usos, des d’hospici-residència fins a caserna de la Guàrdia Civil, escola, biblioteca i museu.
L’església del convent és de planta basilical (3) i compta amb deu capelles laterals, cadascuna de les quals està decorada amb un retaule de l’època de la seva construcció; destaca, sens dubte, el retaule que presideix l’església, que va ser fet entre 1651 i 1662 per l’escultor mallorquí Joan Antoni Oms, i que està dedicat a la Mare de Déu del Roser, patrona dels dominics. La imatge que inclou data del segle XV i procedeix de l’Oratori del Roser Vell. Al costat de l’església hi trobam la joia d’aquest edifici: un claustre d’estil barroc (4) la construcció del qual va finalitzar el 1616 i que és molt conegut no només per la bellesa dels seus quatre corredors porticats, sinó per ser des de 1962 la seu del Festival de Música de Pollença. En aquesta trobada anual, que es desenvolupa durant l’estiu, hi participen les millors orquestres, cors i cantants d’òpera del món, que gaudeixen no només d’un bell escenari, sinó també de l’excel·lent acústica que ofereix aquest claustre.
1.Frares dominics. L’Orde de Predicadors, coneguda també com a orde dominicana, és un orde mendicant catòlica fundada pel religiós burgalès Domingo de Guzmán el 1216. Els seus membres, els frares dominics, advoquen per una vida de predicació propera al poble i pacífica, que ha d’estar unida a l’austeritat i la pobresa, i ha de mantenir vots de castedat i obediència. D’entre els dominics més coneguts al llarg de la història destaquen Tomàs d’Aquino, Sant Vicent Ferrer o Bartolomé de las Casas.
2. Desamortització. Els governs liberals espanyols van desenvolupar al llarg del segle XIX un procés d’expropiació, nacionalització i venda a particulars de bona part de les propietats que l’Església catòlica havia acumulat al país, amb l’objectiu de reforçar les arques públiques, que travessaven serioses dificultats a causa de les guerres i la pèrdua de colònies.
3. Planta basilical. Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans, i que consisteix en una nau principal i d’altres naus laterals de menor altura amb files de columnes, el que permet als fidels canalitzar la seva visió cap a la capçalera de l’església, que sol ser un absis en el qual es troba l’altar major.
4. Estil barroc. Terme amb el qual s’identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l’ornamentació excessiva. De fet, el concepte de barroc va ser encunyat pels seus crítics utilitzant el vocable francès “baroque”, una de les possibles traduccions del qual és “extravagant”, en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes.
ORGANITZA I PATROCINA
FINANÇAT PER
COL·LABOREN
MITJÀ DE COMUNICACIÓ OFICIAL
Oficina del Festival de Pollença
Convent de Sant Domingo
C. Pere J. Cànaves Salas, s/n
info@festivalpollenca.com
(+34) 674 935 302
Horari oficina
De dilluns a divendres, de 9 a 14 h
El mateix dia de cada concert, de 20.30 a 22 h