Presentació
Les successives edicions del Festival de Pollença estan inspirades en la seva essència i característiques més profundes, respectant la seva idiosincràsia, però sense obviar el vessant internacional concebut per a estar a l’abast de tothom.
El Festival de Pollença transcendeix més enllà del municipi, conferint-li una dimensió internacional que sobrepassa els límits de les illes Balears i del territori espanyol, oferint un altre motiu, aquest de caràcter cultural, perquè la ciutadania, independentment de la seva nacionalitat, s’interessi per visitar-les Illes i Mallorca en particular.
Són més de vuit-cents els artistes de primer ordre que formen part de la història del Festival de Pollença, de nacionalitats i estils tan diversos com per exemple la Gran Orquestra de la Ràdio Soviètica, l’Orquestra Nacional de França, la Pittsburgh Symphony, Lord Yehudi Menuhin, Lorin Maazel, Mischa Maisky, Llaura Malikian, Maria João Pires, Monserrat Caballé, Ainhoa Arteta, José Mercé, Ravi Shankar, Goran Bregovic, Roger Hodson, Michael Nyman, Nelson Freire, l’Amsterdam Baroque Orchestra&Choir, la London Philharmonic Orchestra; Il Giardino Armonico, David Fray, Valentina Nafornita, Yuja Wang, etc., i així tota una sèrie de noms de rellevància excepcional.
Al llarg de la seva trajectòria el Festival de Pollença ha consolidat el seu prestigi internacional, reafirmant-se com una de les cites ineludibles dels mesos estivals, tant per a les persones residents com per a les que visiten l’illa de Mallorca i desitgen gaudir d’una programació musical d’excel·lent qualitat en cadascuna de les seves propostes.
El Festival de Pollença es posiciona com una finestra per la qual entra la llum de tots i totes les grans artistes de talla mundial, servint també de «far cultural» que emet, a través de les composicions musicals interpretades per les agrupacions i figures solistes més prestigioses, una llum que es projecta a tota Europa. Una llum que, seguint el deixant de la música, convida a apuntar-se a través de la finestra del Festival de Pollença per a gaudir de la bellesa dels paisatges del municipi i de Mallorca des d’una perspectiva diversa.
En definitiva, treballam perquè el Festival de Pollença es converteixi, com deia el savi, en un «foc irradiador d’una cultura capaç de reafirmar la nostra identitat».
L'equip del Festival
El Festival, adscrit a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, es gestiona pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Pollença. Des de l’any 2020, el Festival compta amb Pere Bonet Bonet en les tasques de programació i de direcció i disseny artístics en la seva condició de Coordinador de la Comissió assessora del Festival des de 2024.
Des del 2024, es va recuperar la Comissió Assessora amb l’objectiu de compartir, debatre i avaluar les programacions i les edicions anuals. La comissió està integrada per quatre experts amb una formació musical i amb uns coneixements i trajectòries que avalen el seu nomenament, entre les quals es troben la Sra. Mònica Marí, la Sra. Isabel Fèlix, el Sr. Joan Company i el Sr. Joan Campomar.
El Claustre
Entre els segles XVI i XVII els dominics van aixecar aquest emblemàtic edifici, en el claustre del qual s’acull cada any una de les principals trobades de música clàssica del món.
Aquest edifici va ser erigit pels frares dominics (1) entre 1558 i 1616 amb l’objectiu de consolidar la seva presència a Pollença, ja que inicialment es van assentar a l’Oratori del Roser Vell. Els dominics van ocupar l’església i el convent fins a l’any 1833, en què el conjunt va ser desamortitzat (2), i uns anys més tard l’Estat el va cedir a l’Ajuntament de Pollença. Des de llavors se li han donat nombrosos usos, des d’hospici-residència fins a caserna de la Guàrdia Civil, escola, biblioteca i museu.
L’església del convent és de planta basilical (3) i compta amb deu capelles laterals, cadascuna de les quals està decorada amb un retaule de l’època de la seva construcció; destaca, sens dubte, el retaule que presideix l’església, que va ser fet entre 1651 i 1662 per l’escultor mallorquí Joan Antoni Oms, i que està dedicat a la Mare de Déu del Roser, patrona dels dominics. La imatge que inclou data del segle XV i procedeix de l’Oratori del Roser Vell. Al costat de l’església hi trobam la joia d’aquest edifici: un claustre d’estil barroc (4) la construcció del qual va finalitzar el 1616 i que és molt conegut no només per la bellesa dels seus quatre corredors porticats, sinó per ser des de 1962 la seu del Festival de Música de Pollença. En aquesta trobada anual, que es desenvolupa durant l’estiu, hi participen les millors orquestres, cors i cantants d’òpera del món, que gaudeixen no només d’un bell escenari, sinó també de l’excel·lent acústica que ofereix aquest claustre.
1.Frares dominics. L’Orde de Predicadors, coneguda també com a orde dominicana, és un orde mendicant catòlica fundada pel religiós burgalès Domingo de Guzmán el 1216. Els seus membres, els frares dominics, advoquen per una vida de predicació propera al poble i pacífica, que ha d’estar unida a l’austeritat i la pobresa, i ha de mantenir vots de castedat i obediència. D’entre els dominics més coneguts al llarg de la història destaquen Tomàs d’Aquino, Sant Vicent Ferrer o Bartolomé de las Casas.
2. Desamortització. Els governs liberals espanyols van desenvolupar al llarg del segle XIX un procés d’expropiació, nacionalització i venda a particulars de bona part de les propietats que l’Església catòlica havia acumulat al país, amb l’objectiu de reforçar les arques públiques, que travessaven serioses dificultats a causa de les guerres i la pèrdua de colònies.
3. Planta basilical. Tipus de planta arquitectònica que té el seu origen en els edificis públics romans, i que consisteix en una nau principal i d’altres naus laterals de menor altura amb files de columnes, el que permet als fidels canalitzar la seva visió cap a la capçalera de l’església, que sol ser un absis en el qual es troba l’altar major.
4. Estil barroc. Terme amb el qual s’identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l’ornamentació excessiva. De fet, el concepte de barroc va ser encunyat pels seus crítics utilitzant el vocable francès “baroque”, una de les possibles traduccions del qual és “extravagant”, en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes.
ORGANITZA I PATROCINA
FINANÇAT PER
COL·LABOREN
MITJÀ DE COMUNICACIÓ OFICIAL
Oficina del Festival de Pollença
Convent de Sant Domingo (C. Pere J. Cànaves Salas, s/n)
De dilluns a divendres, de 9 a 14 h
El mateix dia de cada concert, de 20.30 a 22 h
info@festivalpollenca.com
(+34) 674 935 302