DIUMENGE, 22 h
04/08/2024
ORQUESTRA FILHARMÒNICA
DE LUXEMBURG
Bruce LIU, piano
Gustavo GIMENO, director musical

ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LUXEMBURG

Bruce LIU

PROGRAMA

Concert per a piano i orquestra núm. 5 en fa major, op. 103, «L’egipci» (1896)
Camille Saint-Saëns (1835 – 1921)

I. Allegro animato
II. Andante
III. Molt allegro

PAUSA

Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98 (1885) 6)
Johannes Brahms (1833 – 1897)

I. Allegro non troppo
II. Andante moderato
III. Allegro giocoso – Poco meno presto – Tempo I
IV. Allegro energico e passionato – Più allegro

Filharmònica de Luxemburg

La Filharmònica de Luxemburg va ser fundada el 1933 com a part de les activitats de radiodifusió de Ràdio Luxemburg (RTL) i és administrada públicament des de 1996. El 2005 es va instal·lar a la Philharmonie Luxembourg, amb la qual forma una entitat jurídica des de 2012.

Els seus 99 músics, d’unes 20 nacions diferents, estan dirigits per Gustavo Gimeno, que ha ocupat el càrrec de director titular durant les darreres nou temporades. Els seus predecessors van ser Henri Pensis, Carl Melles, Louis de Froment, Leopold Hager (nomenat director honorari el 2021), David Shallon, Bramwell Tovey i Emmanuel Krivine.

L’àmplia discografia de l’orquestra inclou nou àlbums per a Pentatone i quatre per a Harmonia Mundi France, el més recent dels quals inclou la Messa di Gloria i obres orquestrals de Giacomo Puccini.

Els socis musicals de l’orquestra durant la temporada 2023/24 inclouen Hélène Grimaud, William Christie i el Quatuor Ébène com a artistes residents.

Després de rebre invitacions per fer gires per nombrosos països, durant aquesta temporada l’orquestra actuarà a Espanya, Escandinàvia i Polònia.

La Filharmònica de Luxemburg està subvencionada pel Ministeri de Cultura del Gran Ducat i compta amb el suport financer de la ciutat de Luxemburg. L’orquestra està patrocinada pel Banque de Luxemburg, BGL BNP Paribas i Mercedes-Benz.

Des de 2010, el violoncel «Le Luxembourgeois», construït per Matteo Goffriller, és a disposició de l’orquestra gràcies al generós suport de BGL BNP Paribas. Des de la temporada 2022/23, l’orquestra toca un violí de Giuseppe Guarneri filius Andreae i un altre de Gennaro Gagliano, cedits generosament per la Rosemarie i Hartmut Schwiering Stiftung.

Bruce Liu

Piano

Primer premi del Concurs de Piano Chopin 2021 a Varsòvia. Bruce Liu s’ha consolidat com un dels talents més emocionants de la seva generació i ha contribuït a un «estatus d’estrella de rock en el món de la música clàssica» (The Globe).

El més destacat de la temporada 2023/24 de Bruce Liu inclou gires internacionals amb l’Orquestra Tonhalle de Zuric i Paavo Järvi, la Philharmonia Orchestra i Santtu-Matias Rouvali, i l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia i Andrey Boreyko, així com la Münchener Kammerorchester en un programa de direcció. A més, farà debuts esperats amb l’Orquestra Simfònica de Nova York, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, l’Orquestra Simfònica Nacional Danesa, l’Orquestra Simfònica de Göteborg i l’Orquestra Simfònica de Singapur. Treballa regularment amb molts dels directors més distingits com Gustavo Gimeno, Yannick Nézet-Séguin, Gianandrea Noseda, Rafael Payare, Vasily Petrenko, Jukka-Pekka Saraste, Lahav Shani i Dalia Stasevska.

Bruce Liu ha actuat a nivell mundial amb orquestres importants com la Wiener Symphoniker, Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orquestra Filharmònica de Rotterdam, Orquestra Filharmònica de Luxemburg, Filharmònica de Los Angeles, Simfònica de San Francisco, Orquestra de Filadèlfia i Orquestra Simfònica NHK.

En recital es presenta a importants sales de concerts com el Carnegie Hall, Wiener Konzerthaus, sala BOZAR de Brussel·les i Tòquio Opera City. Durant la temporada 2023/24 debutarà al Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de París, Wigmore Hall de Londres, Alte Oper de Frankfurt, Kölner Philharmonie i Chicago Symphony Center.

Actua a prestigiosos festivals com el de Rheingau al qual acudeix cada any. A més, ha tocat a la Roque-d’Anthéron, Verbier, Klavier-Festival Ruhr, Edinburgh International, Gstaad Menuhin i Tanglewood.

Artista exclusiu de Deutsche Grammophon, el seu darrer disc, Waves, va sortir el novembre del 2023 amb obres de Ramau, Ravel i Alkan. El seu primer àlbum recull les obres de Chopin que va tocar durant el Concurs Internacional de Piano Chopin, i va ser un dels Millors Àlbums Clàssics de 2021 de la revista Gramophone.

Bruce Liu va estudiar amb Richard Raymond i Dang Thai Son. Nascut a París de pares xinesos i criat a Montreal, la seva personalitat recull la refinació europea, la dinàmica nord-americana i la llarga tradició de la cultura xinesa.

Gustavo Gimeno

Director principal

Quan Gustavo Gimeno va assumir el càrrec de director musical l’any 2015, va expressar l’esperança que l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg s’establís com una formació «en la qual regnessin l’obertura i la flexibilitat, i que tingués la capacitat d’adaptar-se a diferents repertoris, èpoques i plantejaments estilístics».

Vuit temporades després, es pot afirmar amb seguretat que aquests objectius s’han assolit. El mestre espanyol, que va tenir mentors com Mariss Jansons, Bernard Haitink i Claudio Abbado i que va destacar per primera vegada als escenaris de concerts als Països Baixos abans de ser nomenat per al seu càrrec a Luxemburg, ha trobat el seu lloc a la interfície entre les grans obres clàssiques i les poc habituals del repertori.

La increïble diversitat d’obres que ha interpretat al llarg dels anys a la Philharmonie i de gira per l’estranger n’és un testimoni, juntament amb la seva voluminosa discografia als segells Pentatone i Harmonia Mundi, des de Gioacchino Rossini fins a César Franck i Francisco Coll.

Gustavo Gimeno es prepara per assumir la direcció musical del Teatro Real de Madrid, a partir de la temporada 2025/26. Aquí i allà, la seva obra s’inspira en el fort desig de donar alguna cosa als altres.

D’entre els moments més destacats, durant la temporada 2023/24 ofereix al públic luxemburguès la Cinquena Simfonia de Gustav Mahler, l’estrena mundial d’un concert per a violoncel de Detlev Glanert i un accent romàntic en forma del Concert per a piano núm. 2 de Serguei Rakhmàninov. Gustavo Gimeno continua essent director musical de l’Orquestra Simfònica de Toronto i fa aparicions com a director convidat arreu del món.

Aquesta temporada, treballarà amb la Simfònica de San Francisco i la Filharmònica de Los Angeles, entre d’altres.


DEL NIL ALS ALPS

L’atzar artístic ha permès la inusual coincidència, en aquest mateix concert del Festival de Pollença, de dos noms que a priori poden semblar antagònics, com són els de Saint-Saëns i Brahms. El primer és un compositor parisenc d’ascendència normanda, fill d’una família catòlica de la burgesia i que va tenir una formació molt àmplia i refinada que anava més enllà del seu gran coneixement musical. L’altre correspon al d’un hamburguès, nascut en una família humil de religió luterana i que, amb prou feines, va assolir la formació bàsica de petit. Acomplexat per això, d’adolescent va arribar a desenvolupar la capacitat de llegir llibres de literatura posats sobre el faristol del piano mentre acompanyava els cants dels mariners beguts a les tavernes del port d’Hamburg. Amb els anys, tots dos van esdevenir grans virtuosos del piano, després directors d’orquestra de prestigi i, en definitiva, compositors destinats a ser veritables referents de la música dels seus països respectius, com tots sabem.

Varen néixer amb poc més de dos anys de diferència i quan recordam el seu aspecte, sempre ens ve al cap la imatge de dos homes d’aspecte madur, amb barba i mirada seriosa, com si mai haguessin estat joves. Es fa difícil imaginar Brahms com un noi atractiu d’ulls blaus. També ho és intuir el sentit de l’humor de Saint-Saëns, així com el seu gran esperit viatger. L’essència de les seves personalitats es farà palesa en les dues obres mestres que podrem sentir i que comparteixen, això sí, una mirada conservadora, profundament respectuosa amb la tradició musical genuïnament romàntica, on s’intueix la petjada d’alguns dels seus grans referents, com ara Franz Liszt o Beethoven respectivament.

La primera obra, el brillant i evocador Concert per a piano i orquestra núm. 5 en fa major, op. 103, es va estrenar en un concert a la Sala Pleyel de París el 2 de juny de 1896. Aquell dia, Camille Saint-Saëns celebrava els 50 anys del seu debut com a pianista tocant-lo ell mateix al costat de l’Orchestre de la Société des concerts du Conservatoire, sota la direcció de Paul Taffanel. La partitura havia sorgit durant l’hivern de 1895-96 a la ciutat de Luxor (Egipte) en un dels seus nombrosos viatges a llocs exòtics, particularment del nord d’Àfrica o d’algunes illes de l’Atlàntic o el Mediterrani. Aquesta dada ens fa entendre el perquè del sobrenom singular amb què sempre es recorda aquesta partitura, «El concert egipci», un sobrenom que pren sentit quan descobrim, en particular, el seu segon moviment. Escrit vint anys després del concert anterior, aquest cinquè va ser el darrer que compondria.

Des de l’Allegro animato inicial es fa evident la seva important exigència virtuosística així com el seu caràcter romàntic, amb ressonàncies de Liszt i Chopin, tot amanit d’un lirisme inspirat amarat de frases cromàtiques. Segueix l’esperat Andante que des de la primera entrada del piano solista deixa clara la seva vocació «egípcia». El mateix compositor el va descriure tot dient: «És una mena de viatge a Orient que per moments fins i tot arriba a l’Extrem Orient, on es pot sentir un cant d’amor nubià que vaig sentir cantar als remers del riu Nil». Lluny de referents clàssics, aquest moviment és més proper a una rapsòdia molt lliure i fantasiosa on no falten les ressonàncies dels llunyans gamelans de l’illa de Bali, ni tampoc, al final, les sonoritats impressionistes del piano i l’orquestra evocant grills i granotes. Un virtuós Molto allegro és el moviment final de gran dificultat interpretativa. Alfred Cortot el va descriure com «un remolí d’estels espurnejants». El solista, en començar, sembla imitar el so de les hèlixs dels vaixells del Nil. Així es tanca aquesta singular mirada oriental, clar que feta amb ulls molt europeus.

La Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98, última composta per Johannes Brahms, és també una obra mestra de maduresa, encara que el caràcter evocador i tardoral que percebrem des de l’inspiradíssim tema inicial, ens allunya, des dels primers compassos, de l’esperit exòtic i festiu de l’obra anterior. La llum vertical i intensa d’Egipte es fa esbiaixada, contemplativa, i ens convida a la introspecció.

Brahms va començar la composició de la seva darrera simfonia el 1884, just després d’haver acabat la simfonia anterior. Va ser durant els dos estius que va passar al petit poblet de Mürzzuschlag, al nord-est d’Estíria, al bell mig dels Alps austríacs, on aleshores ja arribava el ferrocarril. En record d’aquells dos estius, moment que Brahms sempre aprofitava per compondre, aquesta població va inaugurar el 2015 un petit museu dedicat a la seva memòria. L’estrena de la Simfonia núm. 4 es va fer amb gran èxit a Meiningen el 25 d’octubre de 1885, sota la direcció del compositor. Tot seguit vendrien noves i exitoses interpretacions de la partitura a diferents indrets d’Alemanya i els Països Baixos.

L’antològic Allegro non troppo, construït en la clàssica forma sonata, dona pas a una contemplació serena que esdevé l’Andante moderato. En tercer lloc, l’Allegro giocoso, un moviment de contrastos que ens podrà portar ressonàncies de les populars «danses hongareses» del mateix autor. La simfonia s’acaba amb l’Allegro energico e passionato on el compositor recupera el pathos dramàtic de l’inici amb petits flaixos efímers de llum esperançadora, i construeix tot el moviment sobre l’estructura d’una mena de xacona tractada de manera personal i potser picant l’ullet al fragment final de la Cantata núm. 150 del seu adorat J. S. Bach.

 

Joan Vives Bellalta

Músic i divulgador

ORGANITZA I PATROCINA
FINANÇAT PER 
COL·LABOREN
MITJÀ DE COMUNICACIÓ OFICIAL

Oficina del Festival de Pollença

Convent de Sant Domingo

C. Pere J. Cànaves Salas, s/n

info@festivalpollenca.com

(+34) 674 935 302

 

Horari oficina

De dilluns a divendres, de 9 a 14 h

El mateix dia de cada concert, de 20.30 a 22 h